Autor: Gonçal Bayó i Canut

!! SI ES VOL, SI QUE ÉS POT !!

Publicat el per Gonçal Bayó i Canut

Hola estimada anti Colauista.

La segueixo llegint fa ja temps, i sempre entenc i llegeixo la mateixa cançó. Amb problemes diferents, però sempre amb un denominador comú, la implícita Sra. Colau, jo fa molts anys vaig deixar de ser ciutadà de la ciutat on vaig néixer, una ciutat que ha sofert diferents metaforitzo, no totes bones ni tampoc totes dolentes, però sempre ha ressorgit com l’ocell, fènix del foc i les brases d’aquest, les apoqués tristes de les Dictadures, guerres, etc., etc.

Ara se suposa que malgrat viure, amb una democràcia molt feble, per cert, la ciutadania, podem votar i per consegüent amb això poder triar a qui ens governarà, no?, llavors en aquesta equació aritmètica, on està el màxim denominador comú?, colin-s que ironia això de “Comú”, em recorda alguna cosa, a Vostè no?, haig de suposar que sí?, perquè deixi d’emprar les seves raons en terrenys erms per al cultiu de la raó, passant a crear, adobar, cuidar, assenyalar, i a fer créixer, la raó de la força d’una ciutadania, potser tan farta d’ella (la Sra. Colau), com Vostè mateixa, però que, pel que sembla no ha estat degudament ben informada, i excel·lentment documentada, constantment, per tots els mitjans possibles, inclusivament els no possibles o fàcils de convèncer, i si us plau no ens vingui amb les milongues, que no es pot, o el que no tenim els mitjans suficients, per una senzilla i antiga raó, que com a mostra, ¿la van tenir, per a aconseguir la seva llibertat, o la seva democràcia?, els Països Bàltics, Islàndia, Finlàndia, Noruega de Suècia, Suècia de Dinamarca, Nova Zelanda, Austràlia, el Canadà, l’Índia, de l’Imperi Britànic?, per assenyalar algunes raons de l’enorme poder de la “raó de la força del poble unit” pel convenciment, induïda, ben argumentat i intel·ligentment demostrat, a accentuar, els interessos del poble, i assenyalar a aquest, els drets, que li confereix, el fet de saber administrar correctament, el poder de la força, legal, que li atorga la seva sobirania?

!! Sí que es pot, sí que és, vol!!

Li he escrit en la meva altra llengua, perquè en l’oficial de la nostra Nació, Catalunya, ja ho he fet en repetides vegades, i mai he rebut una resposta, potser perquè no sóc del seu partit?, amb un nom per a mi desconegut, si haig d’entendre a un gran polític, avui a la presó injustament, quan en l’entrevista retransmesa avui per tots els mitjans catalans, en la qual el Sr. Jordi Sánchez, assenyalava, que no són els hereus del passat polític de ningú.

Reaccioni apreuada Sra., una persona de la seva valia, Jo humilment penso i crec, que no hauria d’esperar que la força li vingui d’una “Santíssima Trinitat”, com;

Que la sort que la ciutadania l’entengui, i l’escolti, quan Vostè no parla ni tampoc es comunica, públicament, cada dia i en cada instant possible, amb ella.

Quan sembla obviar, que els mitjans es busquen amb tenacitat i de manera constant, oferint-los, raons convincents, ben argumentades i millor explicades, amb calma intel·ligència i per descomptat, empatitzant amb ells.

I finalment sabent crear grups, o equips que sentin i vegin i creguin, en el mateix que Vostè exposa i denúncia. Apreuada Sra., no pretenc, ni vull donar lliçons de res ni a ningú, solament vull exercir el meu dret a la lliure expressió, amb el respecte més gran, modèstia i admiració en tot el que he llegit de Vostè, sobre aquest penós i trist destí que tindrà la Ciutat més bella del Món, que no podem ni hauríem de consentir.

Gonçal Bayó i Canut

LA DIVISIÓ I L’ENFRONTAMENT DEL INDEPENDENTISME FARÀ, GUANYAR A L’ESTAT ESPANYOL, AMB HO SENSE DIÀLEG.

Publicat el per Gonçal Bayó i Canut

LA DIVISIÓ I L’ENFRONTAMENT DEL INDEPENDENTISME FARÀ,  GUANYAR A L’ESTAT ESPANYOL, AMB HO SENSE DIÀLEG .

actualitatpolitica.cat

 

No m’importa en absolut reconèixer que sòc d’un temps molt anterior a l’actualitat d’avui, i sense voler criticar aquests temps, si puc i vull manifestar obertament, que l’acceptació del dret d’expressió no es una excusa per poder dir, i ho, expressar-se de manera insultant, mentidera, ofensiva i indigna sobre les persones, la societat, la política, els sentiments, les ideologies de tots els tipus que és coneixen, tant d’ara com d’abans, hem refereixo concretament a les darreres retransmisions vistas amb ocasió, de la nova demanda d’allargament temporal, de la situació de confinament, veien els insults, amenaces, desqulificacions, mentides, etc. Per justificar-se qualcuns partits i els seus “Polítics”, el seus vots, és un espectacle denigrant, fastigòs i indigne d’una camara de representació política, d’un Estat, al que aquesta gent, el considera modelic, i qualifica amb una “máxima” com la que el reconeix, com Espanya, Una Gran i Lliure?, i a voste també li va tocar rebre, Molt Honorable, President Quim Torra, un diputat a Corts, Catalá, del grup En Comú Podem, el va anomenar per dues vegades, irrespetuosament, per justificar-se de les seves raons de vot, per l’acceptació, d’un nou perìode de 15 dias més del Estat d’Alarma, i les seves consqüencias col-laterals.

Per aquesta raó fonamental, i degut a la meva humil manera d’entendre, la política, li pregaria que no fes cas a cap de les tipologies d’odi manifestades per aquells, que és creuen ser tant patriotes, i per el qual, s’han oblidat de que són sers humans, ho potser es creuen un éssers superiors, per una raó d’orgull com pot ser el del seu lloc d’origen, les seves conveniècies politiques, la seva llengua, ho la seva bandera, són detritus d’una societat supremacista, fanatitzada i fòbica que s’alimenten de la carronya que ells són capaços de crear, per la seva mentalització, així com per la seva manera d’entendre una cultura, diferent a la seva, degut a la seva incapacitat cognitiva .

Lamento molt els insults, els meyns preus i la manca de respecte que vosté, és mereix i li es deguda, al MH. President de Catalunya en Joaquim Torra, els “escraches” constants , que li han fet, al nostre Parlament i fora d’ell, malauradament, és el greu “peatje” que hem de pagar aquí i a les espanyes, tots el que aquí vivim i compartim la nostre terra i la nostre vida. Això hem permet fer-lo recordar, estimat i apreuat MH. President, aquelles frases d’un gran poeta espanyol, que deia així “UN AMIGO ES AQUEL, QUE LLORA CUANDO TU LLORAS Y RIE CUANDO TU RIES“, la meva famíllia i jo mateix mai deixarem tenir el respecte que vosté es mereixedor, com ciutadá, persona i President de la nostre Comunitat, ni rebutjarem les seves paraules, per a res, malgrat que que tinguem qualcuna diferencia d’opinió, fins i tot encara que no sempre pugui compartir les seves manifestacions envers al nostre ERC, per més que jo, personalment, no ho pugui compartir-ho, ni tampoc penso que sigui el moment més adient, ni el millor per ajudar-nos aconseguir aquesta unió, tant i tant imprescindible, de totes i tots els catalans, i de tots els seus partits.

Per qué que sense la Terra (l’Unió, el País, hi la Nació) mai podrem, fer, la construcció d’un nou estat Català, lliure i sobirà en forma de República, i per el que, una vegada construït amb un diàleg obert i de forma i manera pacìfica, esdevingui, reconegut arreu del Món, a les hores i solament a les hores, civicament, i democràticament, podrem, per votació popular, escollir quina ideologia política ens ha de governar.

Ara és el moment d’unir-nos, no de dividir-nos, 

Gonçal Bayó i Canut

PASSAT, PRESENT I FUTUR DE CATALUNYA, SENSE DEPENDRÀ D’ESPANYA

Publicat el per Gonçal Bayó i Canut

PASSAT, PRESENT I FUTUR DE CATALUNYA SENSE DEPENDRÀ D’ESPANYA.

Primera part:

ARA HEM DE SORTIR D’UNA PANDÈMIA, QUE MALAURADAMENT EL GOVERN CENTRAL ESPANYOL DE, NOU, I UNA VEGADA MÉS, NO HA SABUT GESTIONAR DE LA MANERA MÉS ADIENT I CORRECTA, AMB EL GREU PROBLEMA, QUE ENS ARRIBAT ARREU DEL MÓN.

PERÒ DISSORTADAMENT A CATALUNYA, NO HI POT HAVER CAP PAS DE MARXA ENRERE, NO VOLEM NI PODEM RETORNAR A LA “NORMALITAT TRICENTENARIA”, PERQUÈ LA “NORMALITAT” ÉS EL VELL I VERITABLE PROBLEMA DES DE SEMPRE, D’ESPANYA AMB CATALUNYA.


actualitatpolitica.cat

Continua la lectura de PASSAT, PRESENT I FUTUR DE CATALUNYA, SENSE DEPENDRÀ D’ESPANYA

RESPUESTA A “UN ORGULLSO DE ESPAÑA”

Publicat el per Gonçal Bayó i Canut

RESPOSTA A UN ORGULLOS d’ESPANYA

RESPUESTA A UN ORGULLOSO DE ESPAÑA

actualitatpoliitca.cat
Respuesta; con todos mis respetos, a ” UN ORGULLOSO DE ESPAÑA”Te voy a contestar en tu lengua materna, que también forma parte de mi cultura, para ver si puedes entenderme mejor, en primer lugar, quisiera dejar constancia del aporte que todos los que emigraron a Catalunya.Ya que todos aquellos que tuvieron que emigrar, de sus tierras, pueblos, ciudades, amigos y familia, tuvieron que dar un paso muy duro en la vida de todo ser humano, y que solo se puede entender desde la necesidad vital de la dignidad y de la subsistencia, personal, razón por la cual se debe de ejercer un trabajo, para conseguir subsistir de manera digna, honrada y responsable, por todo ello, nos es imprescindible el “poder trabajar” si se quiere salir de la miseria, de un presente, indigno y sin futuro en nuestros lares.Catalunya, ha sido históricamente una tierra de acogida, para todo aquel o aquella que quiso venir a lograr salir de un problema, que no causamos los catalanes, del cual siempre nos hemos solidarizado, como personas y como ciudadanos, pero no todo ha sido coser y cantar, ha sido igual de duro, tanto para los nativos de aquí, como para todos los que aquí vinieron, en este mundo desde hace siglos, nadie, ni por nada, te regalan tu presente, ni tu futuro, es duro decirlo, pero es la triste y veraz realidad en todo el Universo conocido.Motivo por el cual antes de querer sentenciar la verdad, con la demagogia habitual de todos aquellos, que se creen con derechos, sin querer reconocer que en sus tierras de origen también deberían haberlos tenido, y desgraciadamente no los tuvieron, ni siguiera pudieron reclamarlos, bajo el temor, la represión social, el abuso, el engaño, y la razón de la fuerza de los poderes públicos,.Catalunya nunca estuvo exenta de las mismas lacras, pero si teníamos una idea muy clara, de como soslayar dentro de lo posible, la miseria de nuestras gentes, y esto solamente tenía una posibilidad, crear más riqueza por el esfuerzo de todos ellos, y por supuesto, dando abertura a la diversidad, y pluralidad de nuestra ciudadania, sin discriminación alguna, de lengua, identidad, origenes, y lenguas, lo cual nos enriqueció como ciudadanos, y como Pueblo, (solamente en el area metropolitana de Barcelona, se hablan unas 230 lenguas diferentes) ¿como se empezó a construir, esa necesidad de trabajo y mejora de la riqueza nacional?, muy simple, con la creación de nuevas y numerosas sinergias, que precisaban de mucha mano de obra, y con ganas de trabajar, para tener un presente y conseguir un futuro, que se les negaba en sus lugares de origen, todos contribuímos en esa labor dura, pero eficaz, pero no creo que sin la razón de la voluntad de innovación, la creatividad, el esfuerzo de muchas familias catalanas, con el capital que aportaban y arriesgaban, no puedo humildemente aceptar, que obviamente, si no hubiese habido, la voluntad, la tenacidad, y la constancia de los catalanes de origen, o no, esa falaz metafora, continuada que he leido, oído y visto, y que se dice “peyorativamente, que sin la mano de obra que la inmigración nos aportó, Catalunya no existiría”.Este País se construye con la colaboración de todas y todos, de trabajadores, qualificados, o no, de técnicos, de dirigentes, de creativos, de campesinos, comerciantes, medicos, es decir de todos las diferentes clases sociales conocidas, y seguimos trabajando duramente, para con ello poder mejorar, la calidad de nuestra vida, en común, personal, y la de nuestra ciudadania, como pueblo y como País.
No me agrada filosofar, pero me viene a la memoria, un refrán más del tipo de Quevedo, un castellano con mente rápida y voraz, que dice así: no es de bien nacido, no ser agradecido.
GONÇAL BAYÓ I CANUT

 

Continua la lectura de RESPUESTA A “UN ORGULLSO DE ESPAÑA”