PASSAT, PRESENT I FUTUR DE CATALUNYA, SENSE DEPENDRÀ D’ESPANYA

PASSAT, PRESENT I FUTUR DE CATALUNYA SENSE DEPENDRÀ D’ESPANYA.

Primera part:

ARA HEM DE SORTIR D’UNA PANDÈMIA, QUE MALAURADAMENT EL GOVERN CENTRAL ESPANYOL DE, NOU, I UNA VEGADA MÉS, NO HA SABUT GESTIONAR DE LA MANERA MÉS ADIENT I CORRECTA, AMB EL GREU PROBLEMA, QUE ENS ARRIBAT ARREU DEL MÓN.

PERÒ DISSORTADAMENT A CATALUNYA, NO HI POT HAVER CAP PAS DE MARXA ENRERE, NO VOLEM NI PODEM RETORNAR A LA “NORMALITAT TRICENTENARIA”, PERQUÈ LA “NORMALITAT” ÉS EL VELL I VERITABLE PROBLEMA DES DE SEMPRE, D’ESPANYA AMB CATALUNYA.


actualitatpolitica.cat

El difícil es fa i l’impossible s’intenta”, els catalans caminem cap al nostre propi futur, no hi ha cap camí de tornada possible, i això s’ha fet pales amb tot el que hem vist, i escoltat aquests dies de la terrible pandèmia del Covid -19, amb tots els discursos que s’han fet d’una “nova recentralització” inversemblantment i probablement, anticonstitucional, i com sempre amb la supèrbia acostumada, així com un menyspreu i humiliació a totes les autonomies, és certament per això, el motiu que en fa témer, que al regne d’Espanya, es trigarà molt temps per ajustar totes les peces, però no esdevindrà el mateix, per aconseguir reunir noves voluntats?, en contra de l’ordre de flaires, antidemocràtics, d’un bipartidisme, substituït ara més que mai, per un unionisme ultranacionalista espanyol, amb un greu “sentit de responsabilitat legalista”?, que ens obliguen a acceptar-lo ensenyant-nos l’estaca, i actua’n amb una repressió judicial, fruit de la seva interpretació molt “SUI GENERIS” del codi penal, i al mateix temps pregonant que és la manera el que li correspon a un Estat de Dret?,
Com Feixista?, o Comunista?, és a dir; dictatorials també com els altres dos, citats abans. 

Nosaltres els catalans, volem, un futur i un País, en el què ningú sigui rebutjat, per cap qüestió, ja que serà purament social, just i humà, cal tenir-ho molt clar i saber dir-ho d’una manera aclaridora, i entenedora, sense dogmatismes, ni historicismes inversemblants, de cap mena, perquè, arribi a tothom i a tots els nivells, de les raons per les quals volen i hem de lluitar, totes i tots, cívicament i pacíficament, per tot alló que no volem, ni podem permetre’ns una vegada més, com el que els i varen patir, moltes i molts dels nostres conciutadans, actuals ni tampoc, ara, a els seus descendents, per raons espuries, i perqué res tenien, allí, quan van venir aquí, ja que totes i tots, teniem motius i raons indestriables, de la seves mancances i possibilitats d’una subsistència, vital, una raó fonamental, per la que, malauradament, és varen veure obligats, una gran majoria de tots, ells a emigrar fora de les seves llars, aquesta és una terra d’acollida, i ho vol seguir-ho fent.
A Catalunya, i degut a tenir un treball, amb molt esforç i sacrificis per la seva banda, i per la de tots, han aconseguit, que puguin gaudir d’una situació més estable i digna, però l’Estat espanyol, una vegada més, ara amb un eufemisme per controlar el reial decret d’alarma, ens las han arrabassat, de nou, a totes i tots, amb una recentralització, absurda, incoherent i nefasta per respondre a aquesta pandèmia desconeguda, greu i fins i tot letal, per a totes i tots els ciutadans, aquesta pandèmia, mal portada i pitjor resolta, per part del Govern espanyol, innecesariament, militaritzada, és la prova d’uns camvis, inversemblants, que probablemet, mai fins ara s’han vist, ha les actuals estructures  arreu de tot el món conegut, hem de pensar que si amb dues setmanes, el PIB ha baixat aprop del 5%, amb un trimestre, que són dotze, setmanes, probablement baixará aprop del 30%, aquesta devallada i perdua, del Producte Industrial Brut, esdevindrá molt similar a que l’any 1920, és va produïr amb la Gran Crisis Europea, amb un matiz difrenciador, aquella és va assolir, en un temps de més llarga durada, per tant hem d’aprendre, i reflexionar el que caldrá fer per tornar a recuperar, tot alló que ara estem perdent i que per tant i tan ens está afectant, per recuperar de la manera més adient, “ALLÓ QUE EL VENT DE LA PANDÈMIA, S’EM VA ENDUR”
Per tant, ara i més que mai, tothom, hem de ser conscients, que la recuperació, ens portarà un temps, no exempt de sacrificis i que les estructures, els serveis, els hospitals, els transports els edificis s’han de pagar, res ens ho donaran gratis, i això, ens suposarà el fet d’haver de pagar impostos a tots els ciutadans d’aquest més que possible, Estat república, però si més no, cal recordar-nos, que el fet de poder tenir i gaudir de tot això, ens ha de permetre poder d’assentar-se definitivament, en aquesta República.
Conseqüenment, no hem de obviar, el fet que puguin treballar, dignament, als nostres fills i néts, ni el de poder, crear una família, o una llar, i viure amb unes millors possibilitats, que a tots ells, s’eviti el drama d’haver d’emigrar, com una gran part de molts ciutadans (que avui, romandre’n amb llurs famílies ací, a Catalunya), i que es van veure obligats a fer, per poder, seguir ! Vivim !, i aquest probablement, ha esdevingut el millor canvi que hi ha hagut a les seves vides, però ara ens torna a ser indestriable, el fet de tornar a fer-ho, si realment volem  gaudir de nou, d’un present i futur per totes i tots els ciutadans de Catalunya.
Així doncs, s’ha de Construir un nou País, per totes i tots els set milions i mig de ciutadans catalans, actuals; més social més demòcrata, més avançat més modern, i eficaç millorant el nostre teixit industrial, i exportador, amb un millor cost de finançament, per què es puguin aconseguir, una rentabilitat superior, a la del cost del capital invertit, el que per descomptat, esdevé una pujada de valors a les empreses, i consegüentment de les seves accions, el nou Estat català (que haurà de saber regular i controlar millor les mancances que ara tenim com a País), per aixì poder ajudar a la ciutadania, i especialment a les empreses, aconseguir rebaixar els costos de l’energia, per esdevenir més competitius als mercats, interiors i exteriors, i d’aquesta manera fer molt més eficient, competitiu, i rendible el nostre ampli i divers teixit industrial, i com deia en paràgrafs anteriors, les nostres empreses han de poder rentabilitzar les seves inversions, com?,  doncs això, és un tema molt important, que han tenir molt en compte, anatlizar-lo i,  el com podem aconseguir-ho, i el més inqüestionable, és el fet que puguin gaudir les empreses, d’un crèdit més obert, i accessible?, i per descomptat menys car i elevat, és possible això?.
No, amb un Estat espanyol (que té un impressionant deute amb els creditors, i que n’és l’únic responsable, ja que els crèdits, es varen fer amb el seu nom), aquesta greu situació, és degut de ben segur, fruit del mal ús del crèdit obtingut, i malauradament, és el motiu més important del perquè l’Estat espanyol, està totalment arruïnat, i amb una UE que encapçalada per als Països Baixos, i Alemanya, (països rics i del Nort d’Europa) no vulguin ni sentir parlar-ne d’Eurobons, una nova forma (sofísticament parlant), de donar-los més diners, al moment? I Probablement,  sense retorn, una de les raons, ni volen, oblidar-se’n tampoc, de la manca tradicional, del compliment, dels acords signats, per l’Estat espanyol, ni del pagament dels interessos corresponents, des de ja fa deu anys.
La pregunta és: esdevindria, el mateix greu problema, per una Catalunya Republicana?, forman part de la UE de ple dret i com a Nació Sobirana, ho una UE en forma de Federació ho Confederació de regions?, ho bé de les nacions europeas d’avui conegudes?
la que ara, i segons dades oficials facilitades per al Ministeri d’Indústria Comerç i Turisme (principi de l’any 2019) i malgrat la dependència de Catalunya, a l’Estat espanyol, s’han aconseguit, aquestes xifres, dades i percentatges obtinguts per Catalunya, humilment crec, que ho hauríem de voler, veureu, totes i tots, objectivament, i no subjectivament (com molts de nosaltres els catalans, ho estem fent), reflexionar el per que? és més que necessari i imprescindible un canvi que hem de fer, inexorablement, ja què crec que les xifres reals, adjuntas són mereixedores d’un estudi rigoros.
Aquestes reflexions, ens demostren que tot i sent bones, si Catalunya, realment fora ara un Estat, Independent, lliure i Sobirana, i amb unes finances i una bona economia (que realment podriem assolir, degut a la nostra capacitat productiva), n’estic totalment segur, que això ens asseguraria, el fet de poder accedir-hi, d’una forma més fàcil, és a dir. podríem, accedir, al crèdit que ara se’ns nega per no ser encara l’Estat, que volem i necessitem construir, (la República Catalana), però també ens caldria reflexionar, si en’s fora, molt més adient poder ser un Estat menbre de plé dret dins de la UE si esdevingues definitivament, una Confederació, ho encara millor, (sota la meva humil opinió), un Estat Federal de les Nacions, ho Regions Europeas.
Un Nou Estat Federal,  de Ple Dret, Sobirá, Democràtic, i  LLiure, amb  500, milions d’habitants, és a dir totes i tots, els que d’avui, tenim la ciutadania europea.
Desitjaria que aquestes dades, que ús adjunto en paràgrafs posteriors, ús puguin ajudar a entendre la realitat actual, i la que volem aconseguir, per als catalans i per Catalunya, que tot i haver patit una matussera intervenció del Govern del PP amb el 155, i la pressió intolerable a les grans empreses catalanes, perquè traslladessin les seves seus Centrals, fora de Catalunya, així com la “suposada i possible pèrdua d’inversions foranies”, que hem desagrada, molt, el haver de parlar-vos de la “endogamia” dels governs espanyols, d’ara i des de sempre, totalment incomprensible, pel greu fet de voler-nos, menysprear i destruir una Catalunya, que malgrat tot, és encara, i ho continua essent, el motor de l’economía del regne d’Espanya.
Voldría, així doncs, deixar ben clar, que tot i haver patit la matusera intervenció, del Estat espanyol, amb l’aplicació del article 155 de la CE, paga la pena analitzar rigurosament, les raons del perqué Catalunya esdevé el motor de l’economia espanyola, i per poder entendre, d’una manera més fàcil, i a la vegada poder tindre una visió més clara, adjunto tot seguit,  un quadre de dates Econòmiques envers la Catalunya, d’ara, que modestament, crec que en’s ho diu tot, d’una manera planera i entenedora.
Aquest, és un fet que en’s ha d’ajudar, a cercar, el camí del diàleg, el consens, i l’acord polític, amb la força de la raó, i per tant l’Estat espanyol, té que oblidar-se’n i deixar d’una manera definitiva, l’ús de la raó per la força, que com sempre mai no, ho han sabut,  ni tampoc mai ho ha volgut fer-ho.
(Dades de l’any 2019):


CATALUNYA, és un dels quatre motors Industrials, més importants de les regions de la UE.

*-

*-Wadem-+Württember (Alemanya)

*- Rhône-Alpes (França)

*- Llombardia (Itàlia)

*_ Catalunya (Espanya)

+-

El deute de Catalunya, amb l’Estat espanyol, que no és gens baix: representa el 35% del PIB de Catalunya.
+- Però si ho valorem en termes Macroeconòmics, veurem que esdevé: una de les millors i més sanejades economies de la UE.
+- Som la icona, d’una economia productiva de l’Estat espanyol, i el “seu: millor i més gran motor exportador”. Exportem arran del 61% de la producció i manufacturacio, de les nostres Industries, produides arreu de tota Catalunya
+- I malgrat la trista i greu pandèmia de la Covid-19, sóm una de les quatre millors: àrees regionals del sur de la UE, per fer inversió de capital, tant forà, com d’interior.


CATALUNYA EXPORTADORA (les dades que vaig a donar-vos), es corresponen al primer de l’any 2019, i no estan actualitzades al dia d’avui, (corresponen al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç).

La xifra total d’exportacions catalanes va ser de: 66.590. milions de €. i esdevenen aproximadament arreu d’un 61% del PIB catalá. (aquest percentatge, resta pendent d’una comfirmació actualitzada)

Signes dels percentatges= (+ Positius), (- Negatius)
>PRODUCTES QUÍMICS el 25,5% (un 3,8% + que l’any anterior)
>BÉNS D’EQUIP el 18% (un 2,3% + que l’any anterior)
>FABRICACIÓ d’AUTOMÒBILS el 16% (un 1,7% + que l’any anterior)
>PRODUCTES DE CONSUM MANUFACTURATS el 12,4% (un 0,7% + que l’any anterior)
>ALIMENTACIÓ, TABAC I BEGUDES el 13,2% (un 2% – que l’any anterior)
EL Percentatge, corresponent a l’any 2018, respecte al total de l’Estat espanyol exportat, va ser el d’un 25,5%.

Fa falta dir quelcom més?

Gonçal Bayó i Canut
actualitatpolitica.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s