L’ENTROPIA POLÍTICA, D’AQUESTS MOMENTS.

L’ENTROPIA POLÍTICA, D’AQUESTS MOMENTS

 

 

actualitatpolitica.cat

 

 

Un apreuat amic i company, avui editava al seu mur de Facebook, una gran veritat, l’entropia política d’aquests moments, tan i tan greus, que ara ens caldria aprofitar-ho, perquè el grau d’entropia que té l’Estat espanyol i el nostre Govern de la Generalitat, ens hauria de fer reflexionar, de les raons, del perquè, d’aquests dos anys, que dissortadament hem manllevat, miserablement, pensant i m’iran en com millor ferir-nos, entre els Partits independentistes, com?, dividir i porta’n l’escepticisme, i el desencís a tots aquells que tenien dubtes, i fins i tot als que no les tenien, per tant els avantatges que ens ofereix l’entropia no les poden, desa aprofitar políticament ni personalment, ni ara ni avui.
Les nostres joventuts, ens estan mostrant el seu desencís, amb el present que tenen, i la total manca de futur, raons per les quals s’han motivat, i esperonat, per fer (fins ara) cada dia, desobediències de tota mena, molt especialment amb el col·lapse de l’ús de llocs públics, estructurals, ciutadans i polítics, etc. d’una manera contundent rigorosa, ben organitzada i cívica i pacifica, molt especialment amb totes elles, malauradament, fins al moment, en el qual, tan bon punt les Policies locals, Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civils, han entrat a sac i sense mesura, ni racionalitat proporcional, causa que hi ha cap girat, el seny, el civisme i la manca total de violència, a on uns petits grupuscles certament violents, d’un jovent no acreditat i rebutjat, ho bé d’infiltrats com s’ha pogut detectar i veure, al carrer d’Aragó a BCN.
Però aquest ha esdevingut un linxament a la realitat, tan viral, per als que defensen l’unionisme, el que els ha motivat i els ha encès les boques, amb comentaris injuriosos i falsedats, de la premsa subvencionada, i també, malauradament a qualcuns responsables polítics unionistes i d’altres amb alts càrrecs dins del Govern espanyol, manca’n totalment la realitat, i fent un mal ús i extremadament perillós, en qualificar els actes de manifestacions i desobediència civil com a “Terrorisme”, molt més greu i punyent que els fets per ETA, glucan els ulls a la realitat que tenim no solament a Catalunya, sinó també arreu del regne d’Espanya, la rabia i la seva resposta, al present que veuen, sense cap realitat de millorar-lo, i ple de mancances, és dir d’una pobresa pràcticament integral, comparada, respecte a la que els seus pares varen tenir, i això és malauradament és allò que elles i ells veuen i tenen, i per descomptat, compateixen dintre dels àmbits educatius, universitaris, i intel·lectuals, no cal dir res més envers la total possibilitat d’un futur, tan fosc i negre com inexistent.
Però l’ultranacionalisme espanyol i el concepte d’unitat que els Governs espanyols, defensen a foc i espasa, no ha tingut ni tindran mai, com a objectiu prioritari la protecció, i defensa del POBLE; AMB EL POBLE I PER AL POBLE, així com la llibertat d’expressió, els drets humans fonamentals, el respecte a la Sobirania popular, la Pluralitat Nacional els reconeixements dels drets de les diferents NACIONS que formen el regne espanyol, i la mancança, d’una democràcia plena i oberta, amb lloc, de poder “gaudir”, amb les oligarquies que tenim, de tota mena, com l’Iglésies, el capitalisme brutal, l’adoctrinament per la raó de la força, i dels falsos esperits nacionals, el poder judicial en gran part del mateix, descaradament polititzat, humilment crec que malauradament, el regne d’Espanya, va camí de la total descomposició com a País i com a Estat.
Catalunya ho ha de voler i saber aprofitar ara més que mai, totes les possibilitats que tingui, a favor seu, per esdevenir, amb molta cura i tot el seny català, i amb tota la força del nostre jovent i de la nostre ciutadania, com l’au Fènix, ho va fer, al ressorgir de les brases, amb aquest cas de la dependència política, espanyola, i tornar a volar cap a la seva viabilitat, política, plural i diversa, econòmica, productiva, social i del repartiment just i equitatiu de la riquesa nacional catalana, proporcional, i justa, per a tots els ciutadans que la conformen i saben i volen respectar-la, com el País en el qual viuen, i tenen les seves cases, i llurs famílies.
Gonçal Bayó i Canut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s