HUMANISME I DEMOCRÀCIA A LA UNIÓ EUROPEA?

HUMANISME I DEMOCRÀCIA A LA UNIÓ EUROPEA?

 

 

actualitatpolitica.cat

D’un temps ençà estem vivint tothom l’angoixa de veure, llegir, ho escoltar notícies diàriament, envers la immigració de persones provinents del continent Africà, d’una manera pejorativa, fòbica, racista i interessada, de tot aquell que pretén arribar aquesta Europa, per tal de poder gaudir d’un millor present i per descomptat, aconseguir un futur per ells i les seves famílies, fonamentades en una raó, la del fet que en teoria aquesta Europa, és demòcrata, i més segura, i amb unes possibilitats, que ells no tenen, ni possiblement poden albirar, ara, ni poder arribar a gaudir d’elles mai.
Com ho fan, “doncs per poder arribar a entrar a Europa?” doncs arrisca’n les vides amb els més inversemblants medis de navegació, confia’n les vides en les mans, dels mitjans ho sistemes, que ara romandre’n hi controlen les «màfies» especialitzades amb el tràfic d’éssers humans, amb gran part, hi a totes elles, amb costos, materials en favor de les màfies, i el que és més greu, amb el tràgic cost de moltes vides humanes i de totes les edats, perdudes en les profunditats del nostre mar Mediterrani, una sangria que ens hauria de causar, com mini’m un buit a la nostra consciència, i que a la vegada ens hauria de poder fer veure, el mal ús que fem de la nostra capacitat cognitiva, tanca’n els ulls i girant el cap per no haver de reflexionar de la nostra indiferència, ho quan no com mini’m, del nostre egoisme institucional, polític, permetem aquest greuge, humanitari, social, polític i universal que ara ja s’ha convertit amb una constant agressió a la vida i la convivència, per la misèria, la repressió, l’assassinat de persones a llurs llocs d’origen, així com la manca de possibilitats reals de subsistència, de les qualitats de vida de la ciutadania, del nul repartiment just i democràtic de la riquesa, per interessos exclusivament espuris i capitalistes, dictatorials, ho imperialistes, de la majoria dels països dels quals les persones han de fugir, sortir-se’n, ho emigrar, per poder tenir accés als seus Drets Fonamentals i Humans, cercar una nova vida i poder crear una família, tenir un treball, i poder aconseguir amb el seu esforç, una llar, a on viure.
Les conseqüències d’aquest èxode, africà cap a l’Europa somiada, són de tanta importància, que personalment no puc deixar-les amb «estand-bay», i hem prenc la llibertat, sense voler endinsarem amb una guerra de xifres, de fer una reflexió, per tractar d’intentar exposar-les, sota el meu humil punt de vista:
El continent africà té ara, quelcom més de mil milions d’habitants i un percentatge d’ètnies, cultures i llengües impressionant, sense obviar les religions, les societats tribals, i la manca d’uns sistemes d’educació més adients i eficients a la basta de les classes més humil des de i populars, que dissortadament, són la immensa majoria del poble africà, amb aquests condicionants, si a més a més l’afegim, les mancances d’unes estructures polítiques, que funcionin com uns Estats d’una democràcia plena, i amb governs elegits per un sufragi universal, s’ha aconseguiríem uns polítics i uns partits, d’un millor caire polític i amb unes ideologies més democràtiques i molt més socials, sense obviar la confiança que generaria, el respecte a les diferents ètnies, hàbits i costums, a la vegada que sufraga’n molt més i millor, l’educació, la formació professional i intel·lectual, la sanitat, la justícia, la seguretat, els mitjans de transport, els sistemes de comunicació, les carreteres, etc.
A la vegada que reconstruir, el poder manllevat de la sobirania Nacional, a fi de poder prendre definitivament, una de les parts més importants, de qualsevol País, com ho és el domini i el control i extracció dels seus béns naturals, de la creació de noves sinergies, que són indestriables del progrés i de la creació de nous mercats, que provoquin les sinergies, per una economia d’escala, és a dir aquella que esdevé el millor sistema per la creació de més llocs de treball, i una més adient, distribució de la riquesa del País, per poder així arribar a fer un repartiment i participació de la riquesa, a tota la ciutadania, se’n’sé cap excepció, d’una manera justa i equitativa.
Per aconseguir aquestes premisses, que són bàsica per arribar a la plena autonomia política, social, econòmica i financera d’una Nació, és condició «sine qua-non» enfortir els País, guanyar-se la confiança dels ciutadans, i el seu suport polític i públic, així com establir unes normes de comerç internacional, polítiques, financeres, i de cooperació, fonamentades amb la teoria “quid pro quos“, vital per la subsistència i el desenvolupament, de qualsevol Estat i Nació modern i actual, ningú fa res per ningú si no té cap mena de contraprestació d’interès polític, financer, industrial, humà, ho econòmic.
Sóc conscient que aquesta reflexió i opinió, no esdevindrà cap onada d’acceptació i comprensió, és lògic que així sigui, per què res ha de ser incontrolable, ni tampoc convenient amb qualcuns moments d’aquesta societat de Nacions actual, ni probablement de la futura, però la patologia anomenada emigració, es convertirà amb una pandèmia universal, si no som capaços de poder entendre de manera rigorosa, acurada i fefaent-ment, del fet que la millor sol-loció és aquella que un proverbi, xines diu: «si li dónes a una persona un dia un peix, menjarà aquell dia, però si l’ensenyes a pescar podrà menjar cada dia», doncs fem-ho, ajudem-los a construir el teixit industrial, ho les condicions millor és per poder trobar-ho aconseguir treball, ni han mòlt i de diferents maneres, per poder erradicar de manera eficient, democràtica i humana aquesta por, de veure’ns superats?, per altres cultures, ètnies, societats i éssers humans d’arreu del món, ni tampoc per la por que ens prenguin llocs de treball, ni de perdre les nostres cultures, ni les identitats, en tot cas potser ens podran ajudar a engrandir la nostra base de la piràmide del creixement vegetatiu, ara totalment invertida i desproporcionada, que de continuar així esdevindrà un greu problema, convivencial, econòmic, socialment i especialment humà.
Hem de controlar millor la immigració?, per descomptat que si i ho podem fer, millor dit ho hem de fer de manera rigorosa, correcta i democràtica, en benefici dels interessos populars i nacionals, sense excepció, els temes racials, ho ètnics no han de ser condicionants, ans al contrari han de ser únicament, humans i prepositius, però el que no podem permetre més, ni de cap manera ni ho hem de consentir, és negar-los l’ajuda més adient, per evitar la mort de tantes i tants éssers humans, el mar mediterrani no ha de ser el cementiri marítim mai més, de cap persona que vulgui aconseguir la llibertat, i el respecte que es mereixen tot ser humà, vinguin d’on vinguin, i parlin el que parlin, si es troben amb una situació d’emergència vital.
No més assassinats per raons polítiques, ho socials, ni tampoc mai més la vergonya que ens hauria d’acompanyar a totes i tots els europeus, no sóc jo el més adequat per exigir-la a ningú, però si tinc el Dret de poder expressar els meus sentiments, i també sóc un coneixedor, que esdevé esclau de les meves opinions i les meves paraules, però ho prefixo abans de ser únicament propietari de les meves idees i del silenci de la meva conveniència.
Gonçal Bayó i Canut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s