AL MILLOR DE TOTS ELS MESTRES QUE he TINGUT a la MEVA VIDA UNIVERSITARIA i PERSONAL

AL MILLOR DE TOTS ELS MEUS MESTRES, QUE he TINGUT a la MEVA VIDA UNIVERSITÀRIA i PERSONAL

 

actualitapolítica.cat

.
Estimat, amic i mestre, en. Ramon Cotarelo, no sempre he compartit les teves reflexions, opinions, articles, i tuits, però sí que t’he seguit personalment i en viu directament, les teves xarrades, conferències davant el públic per ràdio, hi televisió (magistrals), no solament per la seva rigorositat històrica, i políticament pel seu enorme impacte emocional, que ens han fet obrir els ulls i les nostres ments (que m’atreviria a dir, a una gran majoria), dels quals et llegim, sentim, et seguim i et coneixem, per a deixar de costat aqueixa “patologia èpica catalana” d’anar sempre!! “amb els lliris a la mà” per a conseqüentment, creure i pensar més en nosaltres mateixos, per tot això, els catalans, després de tantes negatives a establir un dialogo (pel Govern espanyol) i sense cap nosa, si de nou se’ns torna a negar, aqueix dret, tots nosaltres, i de forma i manera unitària hauríem, de començar ja hi ha desobeït amb tenacitat, perseverança, cívicament, pacíficament, i rigorosament, perquè ens foren reconeguts i respectats políticament, els nostres principis, Drets Fonamentals,i valors, com a País, Poble, Nació, Sobirania. i recuperar la Llibertat malparada, així com el Dret Universal de poder triar democràticament, mitjançant un referèndum el nostre destí polític, i social, per a poder millorar el present i consolidar el nostre futur, com a poble, sense per això obviar, una característica tan peculiar dels catalans i de Catalunya, “La seva diversitat, i la seva Pluralitat” que ens enriqueix a tots, com a Poble, País i Nació.
Gràcies a la nostre raó d’haver sigut i continuar sent, una terra d’acolliment, on tots foren respectats, i acceptats, com a persones, i ciutadans, tot els que se’ns va negar, tant als quals ací vam veure la llum per primera vegada, com als quals van nàixer lluny d’aquesta terra d’acolliment català, hi per motius de subsistència familiar i personal, fou el que ens va obligar, un dia a vindre a Catalunya, per a poder gaudir de la possibilitat de tindre un treball i amb això establir-se amb la seva família, a la recerca d’un present millor, com a ciutadans i com a éssers humans, la qual cosa els  hi van ser negats socialment, en els seus llocs d’origen, és a dir, un futur per a ells, les seves famílies i els seus descendents, lluny de les terres en la qual van nàixer.
No és per tant, la necessitat d’independitzar-nos, únicament, les injustícies que llurs van rebre, ni tampoc dels quals ací estem patint, des de centenars d’anys, i ara tots junts els que ací vivim, patim i tenim el mateix tracte, i desconsideració humana, social, política i per descomptat, una falta de justícia, en el repartiment de la riquesa nacional, d’una manera aberrant i asocial, sens dubte, una si més no, de les raons fonamentals del perquè i la necessitat d’Independitzar-nos, per poder governar-nos i administrar-nos, directament, per nosaltres mateixos, ja que se’ns cap mena de dubte, en coneixem més directament, i totalment les nostres necessitats, les nostres pròpies mancances, les nostres virtuts, i els nostres propis recursos, com a Poble, País I Nació.
No pretenem ni volem tancar portes, ni destruir res, ni a ningú, ni deixar de compartir la llengua i la cultura, d’una Espanya fraterna, però si volem que en aquesta terra catalana, en la qual uns vam nàixer, ho vàrem vindre, i ara ací vivim, hi hem construït i creat una família, i que és la terra del nostre present, la dels nostres fills, i la futura dels nostres néts, a la que no podem obviar, que probablement, esdevindrà la darrera en la nostra vida física, raó per la qual algun dia, descansaran en ella, els nostres cossos i les nostres ànimes.
Se’ns acusa de voler posar fronteres, una altra fal·làcia, per contra, el que nosaltres volem, és obrir les fronteres, als Drets humans fonamentals, al benestar, a la llibertat democràtica, a la dignitat ofesa de tots els ciutadans, d’aquesta terra mítica, és a dir, per a totes les catalanes i tots els catalans que la poblen i la compartim.
Els teus articles Ramon, en el bloc de Palinuro, van ser importants per a moltes i molts ciutadans a Catalunya, la teva decisió i les teves raons, per ara no fer-ho, les respecto però no puc compartir-les, ni tampoc puc entendre, ni compartir els motius que ens vas exposar en l’últim article del teu bloc, però Jo, continuaré sent un defensor radical, del Dret a la llibertat d’expressió, i com va dir un gran polític francès, lluitaré a mort, per defendre el teu Dret a poder dir hi expressar les teves opinions políticament i públicament.
Ara més que mai, ens és precís a tothom, Poble, Polítics, Partits, Intel·lectuals, Institucions, Entitats Cíviques, Polítiques, Culturals, etc. deixar de cantó, les nostres rancúnies, les nostres dissonàncies polítiques, tot allò que ens desuneix, perquè ens allunya greument, de l’únic objectiu que a tots ens és precís, com ho és aconseguir la reconstrucció d’una Nació, Lliure, Democràtica i Sobirana, per a totes i tots els ciutadans, de Catalunya.
Gonçal Bayó i Canut.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s