EL MEU COR AMB LA POLITICA I L’ESPORT

EL MEU COR, AMB LA POLÍTICA I L’ESPORT

 

Ahir, vaig poder per al matí anar a veure a la meva néta, gran, jugar un partit de la lliga de futbol sala femení, a un polí/esportiu d’un poble encisador al maresme, el fet va esdevenir de nou una sensació ja sortosament viscuda, de la incorporació definitiva al futbol, de les dones, com a una part integrant de la Federació Catalana de Futbol i totalment normalitzada a dins d’aquest esport, arreu de tot el País.
Això que ja no hi haguera de sorprendre’ns, de cap manera a ningú si realment, culturalment, socialment i institucionalment les dones tinguessin el reconeixement i la igualtat de les mateixes capacitats i drets que tenen els homes, hi que malauradament, avui encara és un dur camí cap a la justícia de tots els éssers humans, siguin del sexe que siguin, i sense excepció qualcuna, per què encara no s’aconseguit del tot, voldria palesar, que les millores que s’estan produint, arriben, però molt lentament, és a dir, pas a pas, per esdevenir totals i igualitàries, no obstant és de senyalar, que s’està treballant ja, d’una manera constant, especialment per part de les dones, per aconseguir-ho.
Fins ací el meu amor per la igualtat de gèneres amb l’esport, i un objectiu a complir, que se n’engrandeix cada vegada molt més.

Ara permeteu-me, endinsar-me amb el meu amor, per als temes polítics.

A l’entrada del Pavelló esportiu, ens vàrem trobar amb el Sr. Ernest Maragall, exconseller d’exteriors de la Generalitat de Catalunya, hi actual cap de llista per les properes comeses municipals a Barcelona, tant ell com jo acompanyàvem a les nostres nétes, companyes del mateix equip, vàrem romandre asseguts un al costat de l’altre, durant tot el partit, i per descomptat la nostra conversa va estar majoritàriament, envers la política actual a Catalunya i a l’Estat espanyol, en acabar el partit, va dir-nos que avui tenia una xerrada política, a un carrer del barri del Fort Pien, evidentment el meu amor per la política i al nostre País, va portar-me a veure’l i escoltar-lo de nou, sempre s’aprèn quelcom d’aquests grans polítics i millors persones, i vaig fer-hi cap.
No voldria fer-vos, un comentari electoral, però en el transcurs de l’acte, varen intervenir, quatre polítics, dues dones en i dos homes, quatre missatges de contingut similar, però de forma diferent, tots quatre exposats al públic assistent de manera curosa, i magnifica, jo estava d’acord amb la majoria dels arguments que varen exposar-nos, però vaig voler prestar una atenció especial amb qualcunes de les parts programàtiques, exposades ahir a l’acte electoral en qüestió, una vegada acabada la xerrada, amb els quatre polítics, que varen participar-hi, la diputada al parlament, la diputada al Congrés espanyol, el cap de llista d’Esquerra Republicana, a les comeses electorals, per Barcelona i la tercera persona a la mateixa llista electoral, un membre independent no militant d’ERC. Un economista de gran prestigi professional, així com a docent a la universitat de Barcelona, i també com a comentarista polític, molt conegut i apreuat a diferents mitjans de comunicació, escrits, i digitals, radiofònics, i televisius a Catalunya.
Al moment d’acomiadar-me, vaig demanar si permetrien, donar–els, les meves opinions de manera sintètica, per no allargar-me massa.
Fent-los prèviament el meu reconeixent a l’excel·lent vàlua, del programa exposat respecte al futur govern de la ciutat, i al nostre Parlament, així com al Congrés dels diputats, a Madrid, la primera matisació no podia ser d’altre que la de demanar-los que tingueren, “la voluntat i fermesa d’intenció d’empatitzar”, amb tothom de manera curosa, i fefaent als nostres ciutadans, així com totes i tots aquelles/s, que esdevingui, un contrincant, un escèptic, un opositor, ho bé un enemic declarat, de les nostres raons, com a País, i com a poble, com a la millor solució per arribar a dialogar de manera oberta, rigorosa i sense excepcions dels nostres problemes polítics Catalunya Vs. l’Estat espanyol, com un fet indestriable per arribar, les dues parts, racionalment i democràticament a poder cercar, negociar i acordar, les millors solucions polítiques per les dues parts.
Es força evident, que això requereix, temps, paciència, per aconseguir-ho i que els greus problemes que tenim a Catalunya, no són com va dir al President del Govern espanyol el Sr. Sánchez, ahir de problemes de convivència entre la nostra ciutadania, sinó per mentir i enganyar-los, ja que la majoria dels catalans no volien la independència, ans al contrari, volen, retrobar la convivència perduda, i seguir estant com ara, units a l’Estat espanyol?
És una vegada més inversemblant, voler defensar aferrissadament una Constitució, suposadament moderna i democràtica, negant-se a autoritzar poder fer-se a Catalunya, un referèndum vinculant i amb una resposta binària (SI/NO) per poder conèixer el Si, ho el NO, de la voluntat majoritària dels catalans,!! Volem continuar estant, formant part d’Espanya, ho Volem la Independència de Catalunya” per a tot el poble català!!
No podem obviar que esdevenir Independents, podem administrar d’una manera directa, “in situ” i no des de 600 km. De distància física, i tanmateix del coneixement total de les necessitats socials, i humanes dels ciutadans d’una Catalunya, Lliure i Sobirana, que reclama i exigeix un millor repartiment de la riquesa del País, per poder així accedir d’una manera justa, i més adient a una millor qualitat de la vida personal del nostre poble, i molt especialment a tots aquells, que ja romandre’n fa temps a l’llindar de la pobresa, i de la misèria integral, dels desdonaments, dels sous de baixa qualitat, i amb exigències inalienables amb la raó, per la imposició exclusivament de la norma, del capitalisme i l’ús d’una economia neoliberal, que solament afavoreix, als rics, fent-los molt més rics, i empobrir i destruir les classes mitjanes, i endurin encara més la pobresa i la misèria d’una gran part del poble treballador, petits industrials, les persones de la tercera edat, l’educació infantil (escoles bressol, gratuïtes i amb menys nenes i nens per classe i per mestre) base fonamental de l’educació posterior, etc. com molt bé ens deia l’article d’un els membres de la llista d’ERC, a les municipals a Barcelona.
Hem sap molt de greu, repetir-me constantment, amb el prec hi en suggerir una vegada més als nostres polítics, que recordin en tot moment, dos dels més grans polítics del segle XX i XXI, Mahatma Gandhi, i Nelson Mandela, quan manifestaven políticament, la necessitat imperiosa d'”Empatitzar” amb tots els seus contrincants ho enemics, perquè d’aquesta manera, poder tenir el millor coneixement de les seves personalitats, els seus raonaments, la seva lògica, les seves pors, les seves mancances ho les virtuts cognitives, les seves febleses, les seves pressions, i la seva racionalitat.
Les respostes que vàrem donar-me,  els quatre participants de la xerrada fou, esglaiant, en dir-me que tenia tota la raó amb exposar-ho, ja que ells també ho creien totalment, afegint que els seus pensaments i programes no els feien com a polítics, ans al contrari amb la voluntat d’un Estadista, que és aquell que pensa en com avui s’ha de construir el futur del seu poble i País.

Que la sort us acompanyi.

Salut i República
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s