SENSE POR PER LA INDEPENDÈNCIA

SENSE POR PER LA INDEPENDÈNCIA

 

Aquest modest escrit, pretén unir diferents reflexions, editades a Facebook, diaris digitals, whatsapps i d’altres opinions copsades, en diferents indrets del meu entorn.
Així doncs, voldria demanar a tothom que es pugui, sentir ofès, que hem, dispenseu l’atreviment d’haver-ho fet, sense citar els noms dels autors, de les diferents reflexions i opinions que he utilitzat per poder-ne fer una reflexió, molt més amplia, envers el tema de com varen solucionar qualcuns països el temis sempre conflictius de la seva Independència.
Noruega, Finlàndia, Irlanda (EIRE), Islàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia, Kosovo, Crimea, Sudan del Sud, ja que una gran majoria varen, estar treballa’n de manera totalment secreta, per la construcció vital de les seves institucions necessàries per a qualsevol Estat Sobirà, i és força evident que tenien traïdors a dins, i uns Estats poderosos i ben organitzats, amb serveis d’intel·ligència eficients, dels Països que ells havien format part, i els hi va sortir bé, val a dir-nos que s’hi tenien por, no la van manifestar de cap manera, fins i tot aquells varen jeure al sofà, a l’espera del que pogués succeir, per mostrar segons les circumstàncies, esdevingueren més ho menys adients, per mostrar bé indiferència, ho per al contrari, una comoditat personal, sense cap mena de compromís, respecte al desitjo per independitzar-se hi el bon ús d’una democràcia per al poble, del poble i amb el poble.
Hi caldria no obviar que ells també teníem problemes identitaris, dins de les seves ciutadanies en forma de diferents cultures, llengües, costums, religions, ètnies, hi partits nacionalistes, i no independentistes, i comunistes, però van saber treballar per aconseguir convèncer-los i fruir d’unes majories indiscutibles.
Com, ho varen aconseguir?, doncs fent-ho, des de baix a dalt per tothom, sempre que varen tenir l’oportunitat de parlar amb aquells que coneixien, aprofita’n qualsevol moment de reunions amb d’altres, fent una pedagogia intel·ligent i pensada per treure’ls els dubtes que poguessin tenir, així com aclarir conceptes, és a dir treure’ls la por a la més que possible reacció dels governs, d’aquells moments que tenien el poder, hi la por al que és desconegut, ho allò, que els és nou i diferent del que ells coneixien, integrants los com a ciutadans, de ien los de manera fefaent i rigorosa com o faríem i els pros i les contres, així com un factor personal i col·lectiu molt important com ho és sempre els costos personals hi col·lectius que s’haurien d’assolir per la independència per millorar la seva qualitat de vida, així com els avantatges, i la seguretat del futur, molt especialment als més conservadors, gent gran, pensionistes, i classes mitjanes.
Ara és l’hora especialment important hi indestriable d’entendre que hem d’anar totes i tots, més que mai units, per una raó fonamental, encetar la construcció del futur de la nostra gent i dels nostres fills i néts, i hem de cercar nous líders polítics, més joves hi ben preparats, perquè ajudin a uns extraordinaris polítics, avui empresonats,hi fins ara, quelcom poc coneguts respecte dels seus valors, intel·lectuals i com a persones de bé, excel·lents, demòcrates i grans polítics, almenys fins, quan els hem pogut veure, escoltar i entendre, la seva vàlua, la seva capacitat cognitiva, hi els valors de sinceritat, humans hi democràtics, mostrats amb escreix amb la seva defensa en enfront del TSJ, a Madrid, i fins i tot, ens hi han sorprès, aquells que no havien sortit mai abans com a capdavanters al terreny polític i en primera fila, jo demano, que ens dispensin de l’error comes per la malfiança en vers de la classe política en general, catalana un capital que a Espanya és molt difícil de trobar-lo.
Ajudem-los a la vegada que els hi hem d’exigir, deixar momentàniament, ara molt especialment, amb Stantby, els seus interessos partidistes, per dedicar tot el seu esforç, fins a deixar-se la pell per un sol objectiu, hi una sola causa política, dialogar i negociar sense esmerçar esforços per arribar a trobar un acord amb l’estat espanyol, perquè, Catalunya i els set milions i mig de ciutadans que ací vivim i compartim les nostres vides i la terra, a on hem construït, les nostres llars, per poder fer que d’aquesta manera, puguem exercir tots els catalans, d’un dret universal, vinculant i reconegut per les Nacions Unides, com així ho és el dret d’Autodeterminació, per a tots els pobles que així ho demandin, a fi de poder escollir, el seu destí polític, totes i tots, les ciutadanes i els ciutadans, hi per descomptat sense cap excepció de cap mena.
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s