UNA ALTRA OPORTUNITAT PERDUDA PER CATALUNYA? (2ª part)

UNA ALTRA OPORTUNITAT PERDUDA PER CATALUNYA?

 

Segona part:

Catalunya ja havia format part d’una Confederació, com ho va ser La Corona d’Aragó, (Regne d’Aragó, Regne de València, Regne de Mallorca, hi Principat de Catalunya) però cal assenyalar que tots els seus membres van esdevenir, Nacions Sobiranes, Políticament, juridicament, i també legislativament, amb llengües pròpies hi qualcunes d’elles comunes, i monedes pròpies de cada una de les Nacions Confederades, així com els exèrcits, però amb aquest cas hi també amb els temes d’afers estrangers tots, els membres de la Confederació, actuaven sota el comandament del Rei d’Aragó.
El per què d’aquesta norma no tenia cap altra raó, que la defensa “UNITARIA” de la Corona d’Aragó, com a subjecte polític en forma confederació, i tot i la seva diversitat i pluralitat, va funcionar correctament dins de la Península Ibèrica malgrat l’exacerbat nacionalisme del regne de Castella i les seves conseqüències polítiques internes i externes, que encara es varen manifestar amb més cruesa, després de Contraure matrimoni, Isabel I de Castellà amb Faran II d’Aragó, tots dos membres de la Família Trastàmara, i per més senyes cosins.
L’enllaç matrimonial es va fer sense respectar Isabel I el seu compromís pactat (Pacte dels Braus de Lisando) de no contraure matrimoni sense el coneixement i l’autorització per poder fer-ho del seu germá Enric IV Rei de Castella.
Les conseqüències polítics varen ser un dels motius importants que va desfermar encara més la fòbia castellana sobre els catalans i per descomptat amb Catalunya, l’eufemisme de!! Tant monte, monte tant Isabel com Ferran” era una falacia vergonyant, perque mai, Castella va respectar com a consort a Ferran II d’Aragó, i com una mostra fefaent d’aquesta fòbia, va esdevindrà quan a la mort d’Isabel I, la Junta de Castellà, no va acceptar com a Rei a Ferran II d’Aragó.
Hem après quelcom de la nostra història comuna amb Castella i els seus polítics i governs?, per nou hi una vegada més, voler anar cadascú dels nostres polítics d’aquells temps i fins ara, a la seva orgullosa i prepotent manera d’entendre la defensa de la terra catalana, d’una sola manera unilateral, i dogmàtica, en defensa dels seus interessos, de partit, obviant hi rebutjant, que únicament i amb una unió política, entre tots els Partits Polítics i el Poble, podrem amb el seny, hi molta cura, així com el respecte, a les diferents ideologies polítiques de tots nosaltres, hi amb un compromís indestriable de voler guanyar per primera vegada amb segles, l’independència total i absoluta, de Catalunya, d’una manera democràtica, cívica i pacifica, Votant per poder decidir totes i tots els ciutadans de Catalunya, el nostre Destí Polític.
Pensant sempre amb la defensa del Poble, amb el Poble i per al Poble, hi deixem d’enaiguar la nostra força, que indestriablement, ens donaria la Unió de tothom, com un objectiu vàlid, fins al moment d’aconseguir la Sobirania total i absoluta de les terres Catalanes, i la Governança per la designació sobirana del poble, d’aquells partits polítics que obtindran el Dret de poder Governar hi gestionar políticament la nostra terra catalana.
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s