UNA ALTRA OPORTUNITAT PERDUDA, PER CATALUNYA

Primera Part

Puc, hi vull entendre, la distancia amb el republicanisme d’esquerres, i la ideologia més conservadora, hi fins i tot l’Anticapitalista, clar que ho entenc, malgrat que no pugui compartir-ho, totalment en l’àmbit personal, cap de les diferents maneres, que tenen ara els Partits actuals catalans, d’entendre, la Independència de Catalunya, almenys ara, n’hi fins i tot, amb aquests moments, d’extrema gravetat per Catalunya i tots els catalans, perquè humilment penso i crec, que sense poder construir un Estat, Català, Lliure i Sobirà, en forma de República, que ens permeti governar Catalunya, per nosaltres mateixos, i des d’ací, ni tindrem Nació, ni País, ni Sobirania, ni tampoc esdevindrem Independents, i per descomptat, no podrem alliberar als nostres presos i exiliats d’aquesta farsa Jurídica/Política, en què ara ens han implicat, la injustícia, hereva de Castella, amb la seva millor eina, com ha esdevingut directament, sempre per als castellans, la venjança, més punyent, i l’odi als catalans.

Així doncs, es fa encara més evident que ens cal fer una humil reflexió, a totes les catalanes i els catalans, de la conveniència, de fer, ho no, fer. Una nova negativa, envers el fet de no veure el que és, el més adient, per Catalunya, amb les properes, comptessis electorals de presentar-se tots aquests partits que volem l’Independència, amb un sol bloc, hi ben units, tots els independentistes, no voldria assenyalar a ningú que hagi fet ús de la seva llibertat d’opinió, utilitzant el Dret d’Expressió sigui Conservador, d’Esquerres, de Centre ho anticapitalista, i voldria afegir, que jo respecte i admiro, tots aquells que amb el seu treball constant han defensat als interessos de Catalunya, bé al Congrés espanyol, ho bé també al Parlament de Catalunya, i per tant no crec que siguin mereixedors del fet que s’hels pugui criminalitzar per les sevas paraules, perquè com a qualsevol de nosaltres, un és esclau de les seves paraules i dels seus possibles errors en fer-ho públicament.

Però jo no voldria obviar la trista realitat, es a dir la que ens ha mostrat, que amb la unilateralitat, no hem aconseguit cap resultat positiu per als catalans hi la confirmació absoluta del fet que solament amb la unió de tothom, poble, partits i polítics, aconseguirem poder fer un Referèndum, vinculant per decidir amb la majoria dels seus vots, el nostre destí polític com a Poble, hi fins tot, si la República formarà part d’un regim en Federat, ho probablement millor encara Confederal.

Gonçal Bayó i Canut