LA REALITAT ECONÒMICA Vs. LAS FAL-LÀCIES DEL ESTAT SOBRE L’ECONOMIA ESPANYOLA

LA REALITAT ECONÒMICA Vs. LA FAL-LÀCIES DEL ESTAT SOBRE L’ECONOMIA ESPANYOLA.

 

LA PUJADA DELS TIPUS D’INTERÈS ARRIBA DE LA MÀ DEL FED (Federal Reserve System).
i per tant ens mostra greus senyals d’un INEVITABLE RESCAT ECONÒMIC de l’ESTAT ESPANYOL, hi a la vegada, una Reflexió seriosa envers, a com pot evitar-ho l’Estat ESPANYOL, d’una manera simple i eficaç CONCEDINT OFICIALMENT, LA INDEPENDÈNCIA A CATALUNYA.
El bo americà a 10 anys ha arribat a la barrera del 3%, un fet que era completament inimaginable a principis de l’any 2017 quan encara estigué situat en el 0,80%.
Les mesures proteccionistes dels EUA ens han dut a una greu conseqüència, com ha esdevingut el fet del qual la Reserva Federal (FED) haguí pujat en quatre ocasions els tipus d’interès, i tot preveu que n’hi haguí una de nova en poc temps, que esdevindria la cinquena.
l’Excesiu proteccionisme Nord/Amèrica té un objectiu clar i punyent l’enfortí-ment, del Dòlar com la moneda, més forta i per tant ens encarir-a totes les matèries primes, els metalls, el cost del barril de petroli, etc.
A Europa això esdevindrà una greu conseqüència, ja que no podrà evitar de cap manera la pujada de tipus d’interès (amb aquests moments, ja tenen la prima de risc US-Alemanya és situa en un preocupant 236), això ens assenyala perquè, a partir d’ara tots els estats que tingui’m més deute, hauran de pagar més interessos per ella.
I la realitat econòmica, no és d’altre, que un d’aquests Estats amb més problemes és Espanya, i quel’única veritat, no és d’altre que malgrat voler per tots els mitjans al seu abast, l’Estat espanyol confondre-ns amb fal·làcies a tota la població espanyola, parlant-nossolament del creixement de l’economia (que certament és veritat), s’obliden, de dir-nos i ens amagant, quin és el verdader problema greu,que no és d’altre que l’inversemblant deute espanyol, que malauradament supera el PIB d’ESPANYA, amb escreix.
Es fa molt evident que l’evolució que ha esdevingut als Estats Units, ha estat deguda a la pujada dels tipus d’interès, hem de ser conscients, que els efectes da quest Tsunami financer en la zona euro probablement esdevindrà molt més important de la que ens pogueren imaginar, i hem conegut que ara mateix, directius de qualcunes de les més grans entitats financeres espanyols ens senyalaven, amb tota seguretat que probablement a primer-es de Maig, ja no s’oferiran operacions de crèdit a tipus d’interès fix val a dir per al que afecta a tots els bancs espanyols que s’adheriran a la pujada corresponent, i molt especialment també, per al fet de que encara estan aguantant a les seves esquenas la incondicional compra de Deute Públic espanyola.
L’Estat espanyol té a més a més un nou problema afegit a la seva economia, ben conegut i que no es creia, que ens pogués arribar,tan ràpid i de la magnitud, com ho és l’anunci de la gravetat del fet que el BCE que ens deixarà de comprar deute públic espanyol, i molt especialment per què se suma, al fet de tenir ara ja problemes per a renovar el deute, sense perdre de vista que s’incrementarà, i molt, el cost financer d’un deute impagable per al moment, i que malauradament no s’ha pogut aconseguir, amortitzar ni tampoc poder pagar els interessos corresponents en els darrers 10 anys.
No paga la pena dir els qui esdevindrem els pagadors de tot aquest trist afer, així com els que ho patirem,el poble que la CE. ens assenyala com l’únics sobirans de l’Estat espanyol.
Els efectes col·laterals d’un rescat significaran, perdre la sanitat i l’educació públiques gratuïtes, pujada d’impostos amb tota seguretat als més pobres, pèrdua de cobertures socials pèrdua del poder adquisitiu,  per les més que segures pujades de preus dels productes al consum, i en general, augment de població sota el llindar de la pobresa, baixada de més del 50% de les pensions contributives, i la seguretat total de que a prop del 90% de la classe mitjana esdevindrà en poc temps, classe pobra.
La solució que deia que era la més faci’l en paràgrafs anteriors, no és d’altreque el diàleg obert entre les dues parts, per arribar a l’acord de concedir la independència a Catalunya i com a resultat del diàleg i les negociacions,amb la Independència de Catalunya, Espanya,podria cobrir fàcilment aquest deute que malauradament els està ofega’n a curt termini a Espanya, Ja que amb la independència de Catalunya, per què una vegada negociat els actius i els passius, i absorbit la part proporcional (el 16% per la població de Catalunya) de el deute del regne espanyol, així doncs el podrien pagar-lo a més llarg temps, i això,permetria a Espanya estar dos anys sense haver de pagar deute, un motiu prou interessant per l’Estat espanyol i tots els espanyols, per una sola raó fonamental i indestriable com ho és el salvament per l’Estat espanyol, com ho és també hi indomablement el fet de poder reestructurar l’economia i per tant evitar el rescat que els està amenaçant, amb totes els seus greus conseqüències.
Vull dir-vos que Catalunya no té cap obligació d’absorbir cap deute del regne d’Espanya, ja que Espanya n’és l’únic titular (segons ens assenyala la Convenció de Viena), però a Catalunya no l’interessa, el fet de tenir països veïns rescatats, no solament per al veïnatge en comú que tindrem, ni de bon tros, per revenja, odi ho menyspreu, ates molt especialment les nostres vinculacions culturals, i històric as.
Paga la pena fer-se una seriosa i rigorosa reflexió tots plegats, ho la Unitat d’Espanya amb rescat, ho la independència de Catalunya, i consegüentment evitant el desastre d’un rescat?
Nosaltres el poble Sobirà som als qui els correspon perdre aquesta decisió que pot ser els mitjos per bastir ponts ara i per un futur infinit, de dues nacions que comparteixen territori, hi una història mil·lenària, i la millor possibilitat d’esbrinar l’enigma té una única sol-loció fent un referèndum, pactat, vinculant i respecten els seus resultats, per poder gaudir els dos Estats de la Pau i la convivència humana, així com del reconeixement universal.
Gonçal Bayó i Canut
* LES DADES QUE ACI E DONEN, HAN SIGUT CONTRASTADES AMB ELS INFORMES D’ESTADISTICA:  INE,  INESTAT, i d’un article publicat del Económista i ex-regidor de CDC,  JORDI MAS FONT
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s