LA VERGONYA I EL XANTATGE DEL PSOE I DE PODEMOS, FETA ALS CATALANS, Vs. PER L’APROBACIÓ DELS PRESSUPOSSTOS DELREGNE D’ESPANYA.

LA VERGONYA I EL CINISME DEL PSOE I DE PODEMOS, Vs, LA MEMORIA I ELS MENYSPREU FET ALS CATALANS, AMB EL XANTATGE DEL PRESSUPOSTOS DEL REGNE D’ESPANYA.

 

Gonçal Bayó i Canut (18/10/2018  19,39pm)
La pressió envers l’aprovació dels pressupostos del Regne d’Espanya i el xantatge polític que el PSOE, i PODEMOS, se’ls està fent als partits independentistes, no és únicament polític ans al contrari és també totalment social, que en les mans de dos dels partits que varen amagar-se el dia 1′ O, per dir-nos que l’apallisament de les nostres ciutadanies, té més de Fake-News, que de veritat, així com el fet de no moure ni un dit en contra de l’aplicació a Catalunya i a tots els catalans (el set milions i mig de ciutadans de Catalunya) de l’article 155 de la CE. a la carta per als partits Unionistes.
Anem arrossegant, fa ja massa temps la manca d’una proposta seriosa per part dels partits unionistes, així com dels partits sobiranistes, per fer, LA REFORMA DE LA LLEI LABORAL, diametralment diferent de la presentada, amb l’anterior legislatura, per al partit de Cs. al Congrés de Diputades a Madrid, que era més ho menys, de la mateixa injustícia,  hi família capitalista, que varen imposar-nos els del PP, hi amb tots els seus greus resultats, de l’aplicació d’una llei que malauradament ens ha dut haver de patir a prop de dotze milions de ciutadans, de l’Estat espanyol, a la pobresa més important dels darrers anys des del 1978, i que  dissortadament,  han esdevingut ben coneguts, i que han tingut que patir, una gran part dels treballadors i les treballadores, d’aquest País.
Però no podem obviar que és impossible fer una reforma laboral, sense tenir en compte un aspecte fonamental com esdevé, amb l’actual mancança d’uns salaris justos i equilibrats a les necessitats basiques de les classes treballadores, és a dir a un millor repartiment de la riquesa del País.
Per tant la reforma laboral ha de fer-se, conjuntament amb la modificació i millora del sistema econòmic en general i molt especialment, en l’actual, que malauradament es veu sensiblement perjudicat, per al tipus de descontrol en general, és a dir com ho és el sistema insostenible per al País, del poder real que gaudeixen les grans empreses, i que tenen els oligopolis espanyols.
Aquests sistema actual, permet la disbauxa del fet que les grans empreses (Ibex-35), per posar un clar exemple, com ho són el de tindre les millors possibilitats, de financiació, així com els més grans mitjans de comunicació i que hem el seu silenci, i amagan, i desviaixan l’informació arreu de tota Espanya, que són esencialment les bases de la corrupció en general al regne d’Espanya, per les quals fins i tot poden arribar a exercir un control absolut del BOE, sense obviar per descomptat aquells que li pagan perfer-ho, amb l’únic objetiu  de el poder beneficiar, amb les seves desinformacions,  a una gran majoria de tot el sector públic espanyol.
Fa massa temps que tenim una mancança total d’inversions públiques eficients, ja que per raons de conveniència política i electoral s’ha deixat de cantó ho bé en Stand-By, l’estudi preceptiu i rigorós, d’un binomi fonamental amb tots els temes de les inversions, econòmiques,  com ho és per sobre de tot, la relació del cost d’inversió, respecte al benefici previst que s’obtindrà, aquest és el motiu principal, del perquè es fan inversions públiques ineficients i corruptes.
No podem deixar al marge de la raó, la corrupció que ens ofega, ja que és una manera d’establir-se rapidament amb una competència deslleial, i perjudicial arreu de les nostres institucions, i lògicament, amb un greuge a la correcta distribució de la riquesa del País, establin d’acord amb els grans empresaris i els oligopolis que ells representen, amb l’acceptació al govern del PP, per part de l’anterior ministra de Treball la Sra. Baez, d’una llei laboral de baixa percepció salarial, i consegüentment de la manca d’una més altes cotitzacions, i molt més adients quantitativament, tant per la part dels treballadors així com de les empreses a la Seguretat Social, i per tant una pèrdua rapida dels fons de reserva de les Pensions, junt a una continua perdua del poder adquisitiu dels pensionistes, un factor a tenir molt en compte, per futur i el no poder mantenir-lo,  amb un futur com el que malauradament esdevindrà,  la més que probable baixada de tot el sistema de pensions, hi de les ajudes i prestacions de serveis socials, a la ciutadania, segons estableixen les lleis actuals.
Aquest tema és d’una importància molt greu i determinant,  ja que ens porta al País,  a un increment cada dia més gran, del percentatge de ciutadans, de famílies, i dels infants a una precarietat que es coneix arreu del món com a Pobresa total.
Cal assenyalar també un tema importantíssim, com ho és el de la liberalització efectiva del nostre sistema actual bancari, i de les elèctriques, que ja sobrepassen ara i amb escreix arreu de més del 25% del cost,  a pagar per les nostres indústries, un greuge que afecta i de manera molt efectiva a la nostra competitivitat industrial, i per descomptat a fer grans sacrificis a les comptes de resutats, per poder aconseguir millorar les xifres de les nostres exportacions) i que per tant també afecta molt sensiblement, i no ens ajuda en res,  a la nostre lluita per la  competitivitat,  del nostre teixit Industrial econòmicament, amb la que se’ns reforçaria la base productiva, i per supossat, aquesta reflexió hauria de ser una condició Sine-qua-non, hi a tenir molt en compte per fer possible i viable  la realització de qualsevol reforma laboral.
Respecte a l’Administració pública la gestió està absolutament polititzada i no és independent, abans de proposar una reforma de la llei laboral haurien de prendre mesures per professionalitzar la gestió garantint la independència institucional.
Les meves opinions envers el tema de les propostes de llei fetes la legislatura anterior del PP, al Congrés de Diputades, per Cs. tenen com a base. La total malfiança amb el partit, que les proposa, i fonamentalment amb la complexitat del tema en qüestió, que com ja vaig avançar des d’Itàlia, al seu moment, és polièdrica a causa de les diverses cares del mateix:
L’acomiadament disciplinari és una de les fonts que s’han de dotar amb una legislació humanística, rigorosa, i exemplar, controlable de manera objectiva hi indestriable dels interventors de la conselleria de treball, i amb el coneixement per part del treballador, i el consens i acord dels sindicats, a fi i efecte d’evitar totalment, arbitrarietats de qualcunes de les parts, que adulterin el possible motiu disciplinari.
Les regulacions col·lectives d’ocupació en cas de crisi, s’han de compensar sempre amb accions o drets futurs sobre els béns estructurals i les accions de la mateixa empresa que acomiada a fi de donar-los, obligatòriament, als treballadors la possibilitat real de ser respectats els seus drets amb la totalitat que els hi correspongui.
El compte personalitzat a la Seguretat Social, el conegut internacionalment, com la “Motxilla-Austríaca” hem sembla correcte i acceptable, a condició que la disposició dels fons sigui controlat, per comitès dels treballadors i els tècnics de la Conselleria de treballs i afers socials, i Sindicats, els quals haurien de fer el control absolut dels cabdals, les inversions en valors i fons, per a enriquir els saldos de manera efectiva i segura, sense cap mena de pressió, institucional.
Personalment n’estic ben segur que aquesta nova forma de regular els comptes de la Seguretat Social, s’hauria d’aplicar immediatament, i per descomptat, informar periòdicament als treballadors, durant tota la seva vida laboral, de totes les cotitzacions fetes amb el nostre sistema de recapte de les aportacions fetes per al treballador de manera periòdica i estimativa.
S’han d’eliminar per llei els règims especials. (com per exemple els professors/tutors de la UNED tenen un règim especial per al qual no se’ls considera treballadors.
S’ha de suprimir l”acomiadament als funcionaris de l’Administració Pública, ni en el suposat cas,  de l’injust sistema d’amortització de places.
L’Administració ha d’esdevenir totalment independent, per tant ha de ser despolititzada, els càrrecs, haurien de ser de lliure designació i per tant no han d’estar condicionats per a ningú, a fi i efecte de poder tenir una administració, professional, eficaç i fidel al servei de la ciutadania.
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s