LA INDEPENDÈNCIA, EXIGEIX SACRIFICIS, QUE NO ES PODEN OBVIAR

LA INDEPENDÈNCIA, EXIGEIX SACRIFICIS, QUE NO ES PODEN OBVIAR

 

 

Les repúbliques Bàltics, ho van aconseguir amb sacrificis, esforços, constància i perseverança, sense oblidar-se que tenien en les seves terres, un dels més grans, cruels i potents exèrcits de Món, el de la Unió Soviètica.
Si volem seguir el camí cap a Ítaca, hem de tenir molt en compte que es precisaran sacrificis, de diferents efectes i maneres, la desobediència no solament consisteix a mostrar-nos aliens i absents del compliment de les ordres institucionals (sense violència per descomptat), ho de fer-ho per unes les lleis injustes i no acceptades pel poble, ho a causa  dels seus efectes antidemocràtics, antisocials, hi inhumans, mai ens regalaran res per res, aquest concepte sempre ha de formar part de la nostra manera d’entendre la vida, en comunitat, però s’ha de tenir molta cura també, que el fet de ser independentista, no es vol, ni es pretén, que per al fet de voler obtenir la independència, aquesta ideologia política, estigui fonamentada amb la condició “sine qua non”; de la voluntat indestriable de la destrucció, ho eliminació ho fins i tot l’enfrontament amb els ciutadans que no siguin de la ideologia política independentista, ho per qualsevol altra raó, identitària, d’origen, ho lingüística, ho bé tots aquells que esdevinguin indiferents,  i apolítics.
L’Independentisme no té un altre objectiu i voluntat que nosaltres tots els ciutadans catalans, independentistes,ho no, poder escollir la nostra identitat hi destí polític,  Nacional en forma d’un Estat Lliure i Sobirà, Modern, democràtic, Just, l’única forma reconeguda internacionalment, per poder gestionar-nos, directament, nosaltres tots els ciutadans de Catalunya, Econòmicament, Socialment, Culturalment, Industrialment, el nostre present i el nostre futur, amb el respecte a la llibertat personal de cadascun de totes i tots els membres que formem el poble (que sense cap dubte, és l’únic sobirà d’una Nació),
Fa segles que la Nació espanyola va deixar d’existir com un ens de defensa de la seva ciutadania, del seu benestar, de la seva llibertat, de la seva dignitat com a poble, i del seu progrés i futur, i no va saber o no va voler mai poder fer-ho d’una altra forma tant ferotge, com cruel hi contradictori con esdevé amb la utilització de la raó de la força, la institucionalitat, de la por, la del càstig i la de la violència, amb l’ús imperatiu del seu orgull nacional/catòlic, imperialista, unit a la seva prepotent identitat castellana, és a dir, no vàrem permetre una altra cosa que obediència incondicional, mitjança la submissió del poble i la seva conversió en vassalls del poder i sota els peus del Rei, de l’aristocràcia, i del clergat, ho bé repressió brutal, fins i tot l’ajusticiament dels ciutadans.
Res ha canviat, ni res volen canviar, volen romandre hi seguir sent cecs i amb això no voler veure la realitat, indiscutible i veraç, que sense la fonamental acceptació dels drets dels éssers humans sense excepció, que cap ser humà lliure hi demòcrata, podrà entendre ni tampoc acceptar que un Estat, una Nació o un Govern puguin i deguin, ni tan tampoc la Constitució del País, poden estar sobre els drets dels ciutadans, del pensament, del dret d’expressió, i de la llibertat.
La bona i democràtica governança del poble solament es pot permetre i acceptar, amb la utilització de la força de la raó i l’absència total de la violència fòbica i Dictatorial, que en certa manera encara tenim, en el regne d’Espanya.
Aquest sense cap dubte és un dels majors motius dels independentistes, per voler ser lliures, i res tenen a veure les identitats, ni la pluralitat exemplar que té el nostre poble, l’aplicació del desastrós article 155 de la Constitució espanyola, va afectar i va perjudicar, sense cap excepció a tots els ciutadans catalans, la llibertat, que ens donarà la independència ens beneficiarà a tots per un igual, sense cap excepció.
Voler saber-ho és fàcilment i relativament ràpid, l’independentisme vol demana hi estén la mà per pactar amb el Govern espanyol, però per dialogar, pactar hi consensuar, ha de tenir la ferma voluntat de no posar cap condició inacceptable hi poc adients, per cap de les dues parts, així com el fet indestriable de voler escoltar al altra part del conflicte, per arribar a un acord que ens permeti poder fer un Referèndum d’Autodeterminació, Legal i vinculant, com s’han fet en algunes de les democràcies occidentals.
No voler bastir els ponts de trobada entre L’Estat espanyol i Catalunya,és perdre’s per un camí sense sortida, sense present i sense cap futur per les dues parts, hi per descomptat aquest camí tindrà un peatge indescriptible, peró mes tard ho més aviat, les dues parts es veuran obligades a dialogar hi pactar, i el resultat esdevindrà el naixement de un nou Estat, a Catalunya i molt probablement també,  a la nostra benvolguda germana, Espanya.
Gonçal Bayó Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s