IDENTITAT, ho REALITAT?

IDENTITAT, ho REALITAT?

 

 

 

 

Voldria recordar-vos a tots els meus companys i amics, amb els que compateixo aquestes xarxes de comunicació per internet, com també a tots els meus amics personals, els quals, amb la seva amistat i companyonia, per fer-me un honor immerescut, una cançó de nom “No és això, amics, No és això”, del mestre Lluís Llac, hi que a mi, em va impressionar molt per al contingut del seu missatge, ple d’emotivitat i dolçor sense una altra metodologia, que no sigui la racionalitat, l’humanisme i el respecte a tots els éssers humans i molt especialment, per totes les dones, vagi això d’antuvi, per si qualcuna de les meves reflexions, pot molestar o fins i tot ofendre a tots aquells, que en facin l’honor de llegir-me, sobre l’actual situació, política d’aquests greus moments a Catalunya i per extensió també al regne d’Espanya.
Ara bé, jo no tinc la saviesa, ni la dolçor precisa, per poder dir-ho tot allò que conec, per la meva formació acadèmica, i molt especialment per al meu Kow-how, professional, durant més de mig segle, treballa’n per al sector industrial/exportador i les Join Venture, entre altres empreses i sectors de distribució, comercial, dit això, ús faig un prec disculpeu-me la meva cruesa i rigorositat amb exposar-vos, les meves modestes reflexions.
Confio a saber donar un relat entenedor i clar, de les dificultats envers la qüestió de com trencar el glaç per arribar aconseguir la confiança, ja no sols amb les nostres empreses, sinó amb el nostre País que esdevenia per nosaltres, els catalans, habitualment d’una certa duresa, per raó del fet que les altres companyies en les quals, volien cercar els acords (almenys en els temps de la meva activitat professional), tenien una malfiança cap Espanya, per motius generalment d’ordre polític i consegüentment econòmic, però tan bon punt tenien l’ocasió de veure’n’s, a dins de la nostra terra i veien i observa’n la capacitat Industrial i comercial, vull dir-vos que, malgrat tots els impediments de tot calibre, que sempre hem tingut, degut a la nostra dependència política i institucional de l’Estat espanyol, normalment canviaven les seves objeccions, per l’acceptació de bastir ponts, per fer una Join-Venture, amb una empresa catalana.
Això és important i cal explicar-ho, bé, ja que eren altres temps amb moltes menys tensions polítiques entre Catalunya i l’Estat espanyol, per conseqüència el factor condicionant no érem les indústries del nostre País (Catalunya), ni les identitats, ni tampoc les ideologies polítiques diferents, a causa de la pluralitat, entre la ciutadania, ni la mentalitat, ni la nostra llengua, ni la manera de creure i pensar, dels catalans, sinó majoritàriament el problema era per fet de que ens conside-ren una part del regne d’Espanya, motiu per al qual, esdevenia per la majoria d’ells una gran incògnita, i una considerable malfiança, i avui penso, amb tota sinceritat que no crec que malgrat la importància i poder de l’Estat espanyol, ara i amb aquests moments, hi hagi canviat en res, ans al contrari s’ha engreixat i molt probablement hi ha empitjorat amb tots els nivells coneguts arreu del Món tant social, com econòmic, demòcrata i civilitzat.
Raons: els països europeus, coneixen molt bé els problemes econòmics i de finançament que té actualment el Govern central, ja que fa deu anys, que el regne d’Espanya no pot pagar els interessos al BCE, ni tampoc a l’FMI, per tant voldria assenyalar solament dos punts elementals, com ho són el fet que el BCE, ja no comprarà més bons a l’Estat espanyol, per ajudar-lo financerament hi econòmicament, a l’economia espanyola, un altre motiu per arribar al que esdevindrà malauradament un altre greuge per la UE, hi un altre País de l’estil de Grècia, en absolut desitjat per ningú, per descomptat, un nou cas més d’un possible rescat de l’Estat espanyol, paga la pena recordar-nos el que això, ens portaria a tothom de nou, a patir més retallades, aels nostres sistemes socials, i de pensions, educacionals, i de la salut, l’efecte d’un tema vital per al País i la ciutadania, la retallada de les inversions, la pèrdua de llocs de treball, i el manteniment o fins i tot l’enduri-ment encara més d’unes lleis laborals que només han servit per a la instauració per part del Govern central del PP (i el silenci de partits, com el PSOE i Cs.) per establir uns nous contractes i salaris escombraria, i conseqüent-ment la baixada espectacular dels ingressos al tresor nacional, la restricció del Crèdit oficial i el Bancari (ja actualment molt primari i de difícil concessió), i ara en cara n’hi ha un altre malauradament tan ho més important, en passar pràcticament del 0% d’interès, als nous tipus d’interès, més alts, que ja estan al mercat, imposats per la Reserva Federal del EEUU, i l’FMI, conclusió l’Estat espanyol ja supera fa temps, el seu dèficit, amb escreix en mes del cent per cent, del PIB espanyol.
Que vol dir això, doncs, que el regne d’Espanya, malauradament, va camí d’una fallida hi de la ruïna total amb poc temps, I no podem obviar els possibles conflictes socials, ni els laborals ni tampoc  les més que probables vagui’s a escala nacional, els tancaments d’empreses industrials, ni dels greus acomiadaments, que això ens comportará amb menys aportacions per la Seguretat Social, i la baixada de Pensions gradual ho immediata, s’haurien d’abandonar les inversions fora de tota lògica Econòmica, de Finançament i Política, tots som coneixedors per amargues experiències, de les despeses i inversions que s’hi haurien de restringir, o fins i tot deixar de fer, en favor d’anar reestructurant el dèficit (personalment crec que esdevindrà un llarg camí a cap lloc), hi que ara s’uneix, precisament a l’actual situació d’enfrontament, repressió i Judicialització política amb Catalunya, que ja fa temps, és vista des de l’exterior, i fins i tot, ara ja des de part de la ciutadania espanyola, que la veu com que, ni ens és convenient ni tampoc és acceptable, per tant és cada vegada més per als ulls de tothom, que cada dia es fa molt més evident, que si no s’entra dins del diàleg i negociació entre el regne d’Espanya i Catalunya, per poder establir un nou marc de relacions polítiques d’igual a igual, i que d’aquesta manera Catalunya, pugui negociar els actius i els passius, entre el regne d’Espanya i la República Catalana, i per descomptat tenint molt en compte la rigorositat i la realitat de Catalunya, com ho és la seva potencialitat industrial i econòmica, amb un raonament vital, ja que aquest fet, ens portaria a poder, si s’arriba aconseguir, el fet que Catalunya, pugui absorbir una part del dèficit del regne espanyol, per descomptat, d’acord amb les valoracions del percentatge de la població actual de Catalunya (16%), que podria esdevenir una millora financera i econòmica d’Espanya, i els seus habitants, afegint també els resultant’s, envers els actius i passius entre el regne d’Espanya i Catalunya.
Hem d’entendre tothom, que ens és imprescindible i indestriable de l’èxit, el fet de poder dialogar, i parlar-ne amb els dirigents i empresaris de l’actual teixit Industrial, català, per exposar que les raons, per ajudar a Catalunya, esdevenen una obligació col·lectiva i veritable per aconseguir una subsistència vital i una extraordinària millora per a tots els integrants, del País, com ho són, els Industrials, Bancaris, Financers, Comercials, Jurídics, Socials, la Ciutadania, les institucions, Sindicats, les Càmeres de Comerç, el comerç en general, les forces de seguretat, els municipis, Les escoles i Universitats, per què en definitiva poder millorar els coneixements, les noves tecnologies, les possibilitats de poder desenvolupar més sector es  del tipus @22, etc.i amb això reafirmar i engrandir els nostres valors actual es, com a País i com a societat civil.
Per tant, si no volem que la fallida prevista (per tothom a la UE) que afectarà greument a l’Estat espanyol, ens arrossegui com un tsunami imparable, per al fet, de què nosaltres els catalans, no hem volgut tenir la voluntat, ni l’enginy i el seny per establir una confiança total, entre nosaltres mateixos, hi que ens valgui per fer una munió de País per part de tothom, que ens marqui el full de ruta a seguir, per aconseguir, unes forces bàsiques, que recolzin i activen la col·laboració amb l’Estat veí, que forma part de la nostra cultura, de la nostra idiosincràsia, i a dins de la península Ibèrica, i que l’hem de compartir i conservar viva, per a totes les parts que som presents i amb la consecució d’un excel·lent futur per totes elles.
Com a darrera reflexió, aquesta és ho hauria de ser, la tasca que la nostra gent, els nostres sistemes bancaris, financers, els nostres dirigents polítics, hi molt especialment els empresaris, etc. que ho han de treballar, més i amb tota la tenacitat que es precisi, assolir com el màxim objectiu,  el com hi el quant s’ha d’ajudar a construir un Nou País, a on tothom pugui viure i compartir, territori, beneficis, llibertat, i seguretat, així com poder gaudir de la col·laboració de tots nosaltres amb els nostres veïns hi de tots i els nostres veïns amb nosaltres.
Vull deixar molt clar que Jo, sempre i dins de la meva modesta persona, i la meva humil formació i experiència, romandre prest per ajudar i col·laborar amb totes i tots, per aconseguir-ho.
Salut estimat/es companys/es, i amics. I amigues.
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s