PROJET//MARKET “NOVAS ESTRATEGIAS”

PROJET//MARKET (NOVA ESTRATÈGIA)

 

JOAQUIM PERRAMON & GONÇAL BAYÓ

Apreuat Toni Morros President de la sectorial SNEIS; amb data 9 de Gener de l’any 2014, vaig fer un comentari “via//Email”, personal meu, envers aquells moments, de neguit a dins del nostre Partit , ara no et faré res més que resumir-te la part en que humilment, jo opinaba sobre, el que al meu entendre no varem fer correctament abans, és a dir el mateix que hem pogut veure, com s’ha tornat a repetir durant els períodes “pre/electorals” amb les darreres contesas del 21/D/2017, aquest és el resum d’una part del contingut d’aquell E-mail, per que veiem la cohèrencia, d’abans amb el Projet//Market d’ara, sota el punt de vista Politic//Econòmic, de dos economistes, companys vostres hi membre’s de la sectorial (SNEIS, Economia i Empresa) de ERC, hem analitzat els resultats, i les estratègias, que Cs. ha desemvolupat, per aconseguir esdevenir un “sorpasso” polític el 21/D/2017.

Aquesta és la part fragmentada d’aquell E-mail:

Crec que S’ha d’intervenir, directamente amb aquest temps que hem esmerçat inútil-ment, i en contra del millor moment de la nostre historia nacional, això ens va portar a molts desencís, i manca d’interès colec-tiu, les experiències d’altres països amb els seus procés d’alliberament nacional, no els varen voler considerar, ni tenir en compte, per a molts superbs de la nostre cultura i de la nostre llengua, i possar-los com una part de la pedagogia a fer, i no com el tot, oblidant la nostre Diversitat i pluralitat del nostre País, els nostres colectius tant conservadors com el Jubilats, Pensionistes, els més debils del nostre teixit ciutadá m’algrat que en moltes ocassións l’Oriol Junqueras, va dir-nos, per actiu i per pasiu, que teniem que adaptar-nos als canvis que s’havien produït dins dels contextes, socials, de la pobresa, de les mancances de comunicació, amb llengua espanyola ( (recordeu-vos del comentari punyent que li varen fer perf permetre que el Gabriel Rufian fes els seus cometaris, xarrades i conferénices amb llengua espanyola).

Per acabar amb aquesta reflexió meva a fi i efecte de que coneixis más a fons quina és la meva visió política, vers una possició totalment Socialdemocrata i catalana, faig una sentencia que malauradament s’ha complert, !!No és pot fer un Procés d’Independència, sense coneixement de tenir la seguretat al teu favor, de la majoria del poblé, i el control total i absolut, del País, res a veure amb les manifestacións multitudinaries ( diversas i plurals del contingut de les mateixes ), no és exactament parell, sortir al carrer amb un caire de exigencia de millores, Socials i emprenyament amb el nostres politics, que anar a votar sense tenir “POR” pel el futur, per exigir millorar incondicional-ment el nivell, social, el de la seguretat amb les pensions, amb el treball digne i ben renumerat, i no caure amb el parany, de la seguretat del que ara ens creiem que tenim, és a dir amb el futur, de millora que s’ha dit però que poques vegades s’ha argumentat de manera rigorosa, planera i amb raons sencillas d’entendre per a tots els nivells, amb claretat amb serenor i amb capacitat d’arribar arreu de Catalunya i DE TOTS ELS CATALANS

PROJET//MARKET = NOVA ESTRATÈGIA

Descripció real i de fons del greu problema Polític/econòmic de l’Estat Espanyol

(Complimentari del anterior PROJET//MARKET, enviat anteriorment).

Quan Felip V guanya la guerra de secessió a Catalunya s’estableix un circuit econòmic – diguem-ne clàssic – en el que la tropa de Felip V – 30 mil soldats – més tots els funcionaris. I el personal de les institucions que vénen d’arreu del regne d’Espanya, per a substituir als existents catalans, el qual és degut als efectes de l’aplicació del Tractat de Nova Planta de l’any 1716 (ara amb el 155, hem tingut una gran semblança amb qualcuns/es dels funcionaris del Govern de la Generalitat), el motiu del perquè s’acomiada l’any 1716, a tot el funcionariat d’un País Sobirà, com ho era el Principat de Catalunya, que forma’n part de la Corona d’Aragó com una Nació (una Confederació d’Estats com el Regne de Valencià, el Regne d’Aragó, el Principat de Catalunya, el Regne de Mallorca, el Regne de Sardenya, el Regne de Sicília) no són únicament per les raons polítiques, ates que les econòmiques no són únicament per les raons de el fet de poder-se mantenir; institucionalment, el motiu més punyent, per al que esdevé el fet que s’estableixen uns nou impostos) sinó per mantenir també a la vegada, els exèrcits que ens ocupen militarment, hi per poder fer-ho, més ràpid i millor, llavors l’exèrcit compra a una sèrie d’industrials catalans i s’estableix així un circuit que funciona. Amb els anys el circuit s’amplia.

Catalunya té un dèficit fiscal que es compensa econòmicament amb un superàvit comercial.

Aquest circuit clàssic s’acaba amb l’euro. Es disposa de finançament (europeu a llarg termini amb interessos baixos) i l’economia s’internacionalitza. Espanya es decanta cap a un model neo-liberal, de grans empreses regulades (banca, constructores, elèctriques, energia…) i s’orienten cap als mercats Llatin-s americans. Catalunya s’internacionalitza amb empreses no regulades seguint les tendències que marquen els mercats mundials i les grans multinacionals. Si una fàbrica de cotxes s’estableix a l’Índia, la segueixen els proveïdors. Amb això es trenca el circuit clàssic. Catalunya exporta més a fora de que ven a Espanya.

Punts a tocar per assolir l’èxit amb el PROJET MARKET:

Això doncs, Immediatament ens sorgeix una qüestió comparativa ¿no seria millor que Catalunya depengués directament de Brussel·les.
De fet també en aquest procés s’ha presentat una altra contradicció.
Per molt que l’Estat Espanyol digui que la ‘unidad’ és sagrada, s’han delegat competències a Brussel·les i l’Estat està fent d’intermediari. ¿És un bon intermediari?

El problema és extrapolable a altres regions europees. Un Landen alemany estarà millor amb l’Estat Alemany d’Intermediari o sol tractant amb Brussel·les?

L’Estat Espanyol és un mal intermediari. Raons:

– L’Estat és centralista però no és jacobí. No es busca l’eficiència sinó el repartiment polític. Això es pot comprovar amb els projectes de l’AVE com a exemple. L’AVE és per beneficiar les constructores i no l’economia. A la vegada reforça l’economia de Madrid. El circuit econòmic a Madrid sí que li funciona. Madrid és la regió amb major dèficit fiscal però li surt a compte econòmicament (empreses que hi van per raó de centralitat, benefici d’obres públiques a altres regions (l’AVE de Galícia beneficia a Madrid, …)
– Les empreses regulades, no tiren de l’economia de la mateixa manera que el Siemens tira de l’economia alemanya, Al contrari, són empreses que funcionen gràcies a la seva influència política. Són propenses a la corrupció i a l’assignació ineficient de recursos que és això el fi al qual la corrupció comporta.
– Aquest circuit espanyol no arregla tampoc el desequilibri territorial a Espanya. La Rioja és la regió més rica d’Espanya, Extremadura la menys rica. I ¿què li falta a Extremadura que tingui la Rioja? Extremadura té un problema amb els seus governants. ¿Per a què desenvolupar la regió si poden anar munyint tot el llevant espanyol?
El problema de fons és un excés d’influència política de les empreses no-regulades. Per exemple  l’IBEX35, té una Influència excessiva si es té en consideració la seva contribució directa i indirecta al PIB o els impostos que paguen.
A Espanya mana la Llotja del Real Madrid, sempre plena a vessar dels més alts Directius i Executius l’IBEX35 això com d’una gran la majoria del Govern espanyol i de polítics espanyols. Això és un greu problema perquè el model espanyol no és viable per les raons anteriors esmentades per nosaltres.
Des del nostre punt de vista l’alternativa econòmica que donaria una estabilitat política a Espanya
(vist des de Madrid) és fer una correcció important, d’aquesta influència excessiva de la gran empresa regulada (i els seus vicis i manera de fer).
Catalunya, no sent independent no té tantes cartes per jugar, per un fet indestriable de la política, no ho podem fer d’igual a igual amb l’Estat espanyol.
A Catalunya s’ha d’apostar tot el que es pugui per la competitivitat empresarial:
– El marc de referència únic és Brussel·les. És irrebatible
– Els greuges abans es presentaven a Madrid (al Rei), ara s’han de presentar a Brussel·les // Observis que el primer que ha fet l’Estat amb el 155 és matar-nos l’acció exterior de Catalunya //. La ineficiència en assignació de recursos de l’Estat Espanyol per ells també és un problema. A la UE estan molt interessats en el fet que l’Estat Espanyol sigui viable i eficient, i així poder assegurar-se el cobrament dels credits amb el regne d’Espanya.
— En qualsevol cas s’ha de promoure des de Catalunya l’exportació, l’apertura internacional i la no-dependència del mercat espanyol. No oblidem que aquesta és una tendència que ja està en marxa per raons econòmiques.
– Pel que fa a les empreses regulades s’ha de prendre una sèrie de mesures:
– Per un costat, cal que s’apliquin totes les lleis de defensa de la competència de la manera més rigorosa possible.
És molt important promoure els Clusters amb l’entrada de grans empreses europees de sectors regulats que facin la competència a les espanyoles i ajudin, d’aquesta manera, a liberalitzar els mercats de les energies, que actualment són un 25% més altes, i això els hi significa un greuge econòmic, d’enorme transcendència com ho és la manca d’una millor competitivitat internacional.
Cal actuar també en els petits sectors regulats com ara aigua, tanatoris, taxis o bé promovent la competència o bé amb empreses públiques
– S’ha de promoure fortament el desenvolupament del territori basant-se el valor afegit i l’exportació als mercats exteriors i el control de la fiscalitat pertinent.
– Les ciutats tenen un paper importantíssim en el marc econòmic actual. Barcelona aspira al lideratge de la Regió Pirineus-Mediterrània (amb una població superior als 22 milions de ciutadans, i amb qualcuns dels millors centres universitaris de la UE), Una qüestió essencial a Barcelona és que conservi l’atractiu de viure. S’hauria de promocionar l’estada i el turisme d’estudiants i en particular de bons estudiants, que és un col·lectiu amb pocs diners però que contribueix a sostenir un caràcter cultural i popular que Barcelona pot perdre. Barcelona (i amb Barcelona totes les corones de l’Àrea metropolitana de Barcelona) que com a ciutat global ha de ser competitiva internacionalment respecta altres ciutats arreu del Món i que es necessita poder gaudir i oferir aquest caràcter cultural, d’infraestructures, etc.

L’acció política

De cara al ciutadà – treballadors, autònoms, Pimes i empreses de sectors no regulats – s’ha de fer un discurs per una banda orientat a mostrar com ens afecta d’ineficiència de l’Estat i d’altra banda a mostrar l’interès de determinades actuacions com ara municipalitzacions, apertura als mercats exteriors, etc., per arribar aconseguir l’efectivitat d’aquest Projet/Market, ha de ser un discurs, entenedor, pla i senzill, per la seva comprensió individual de tots els ciutadans, amb la llengua dels Rubianes i els Rufians si és precís.

Per la immigració no cal patir. L’immigrant té el futur a Catalunya. La Terra d’origen és el passat. Els arguments de terra d’acollida i els econòmics són importantíssims (¿què no té Extremadura que tingui La Rioja?).
Les empreses segueixen una lògica econòmica, Els productors de cava – p. ex. Freixenet – venien al mercat espanyol; era el circuit econòmic clàssic. Quan Esperança Aguirre crida al boicot està pensant en aquell circuit en el qual els industrials estan al servei de Madrid per un interès econòmic (botiflers). Crida als botiflers a l’ordre. I s’equivoca perquè Freixenet necessita Espanya però
exporta moltíssim a USA i Alemanya. Esperança Aguirre el que està fent és una putada al seu aliat natural.

Però a més resulta que ara Freixenet s’ha venut a uns alemanys. Aquests nous propietaris no tenen perjudicis territorials però si l’Estat Espanyol és ineficient, si en compte del fer i acabar el Corredor Mediterrani (que cobreix una àrea tan important industrialment, amb bons aeroports, i dos dels mes grans Ports d’Espanya i que un dells  esdevé en volum d’operacions com el tercer de la UE, i que poblacionalment té uns  22 milions de ciutadans, com ho és total l’àrea mediterrània, i es dedica a fer trens Ave absurds, i pràcticament sense passatgers, també preferirà prescindir de la intermediació de l’Estat front a Brussel·les.

El Cinturó Roig

En els municipis del cinturó anomenat roig hi ha emigrants des de sempre. És importantíssim la quantitat en termes relatius d’occitans vinguts a Catalunya en el seu moment (molt especialment durant el Regnat de Jaume I el Conqueridor).
Amb l’expansió industrial i urbana a Barcelona hi arriba gent de l’interior de Catalunya i aquesta tendència va baixant geogràficament. Després dels catalans de l’interior arriben del País Valencià, Múrcia i anar baixant cap a Andalusia.

El problema d’integració és dona amb el franquisme. (paga la pena, recordar en Candel amb la seva magnifica novel·la “Los otros Catalanes” I ens caldrà tenir molt en compte que no tots els emigra’ns venen durant el franquisme. (les primeres onades d’immigrants d’arreu d’Espanya, arriben a principis del segle XX, i motivada per les necessitats que té la indústria, en general, i especialment la Tèxtil de mà d’obra); A Sant Adrià l’any 1936 hi havia la meitat de la població que hi ha ara. No és poc i aquesta població s’integrava perfectament.

Amb el franquisme, es prohibeix el català. (una vegada més des de l’inici del segle XX) Per aquest fet, aparentment molts catalans a Sant Adrià semblàvem castellans quan no ho érem. Ho semblaven a l’escola, però no així amb els amics o amb la família.

L’altra cosa que fa el franquisme és recrear de nou el monstre català (tanmateix com es va fer, just després del resultat de la votació al Compromís de CASP, a fi i efecte per poder anomenar al nou rei de la Corona d’Aragó, el 28 de juny de l’any 1413, apareix a la llum pública, aquest greuge a la dignitat social i nacional, que esdevé ben aviat, extremadament fòbic es comença a notar intensament amb l’inici del Regnat l’any 1413, de la Corona d’Aragó per Ferran de Trastàmara, i conegut com el d’Antequera, d’origen castellà, per un fet al qual ell no estava acostumat, al pactisme català, ell fou el primer dels reis a inaugurar la tensió entre la monarquia castellana i el Principat de Catalunya i les corts catalanes, això caracteritzarà tota la història de la Catalunya del segle XIV fins avui també amb la Catalunya moderna, ja que encara perdura el tipus de govern de la monarquia autoritària castellana, no tenien ni tenen per descomptat un altre interès, ni cap més objectiu amb Catalunya i els catalans, que l’obtenció màxima d’elevats subsidis econòmics exactament com avui en dia succeeix amb el dèficit fiscal),

El segle XIX i fins i tot ara mateix, també hi ha el que és conegut com el monstre jueu, que ha esdevingut, en molts sagnants “pogroms” arreu d’Europa, i el més greu assassinat col·lectiu arreu del Món, que és conegut com el holocaust jueu “El jueu” era considerat com un senyor amb diners, que obtenia de l’explotació dels treballadors i que actuava sempre per un interès crematístic. Aquesta idea del monstre català sobretot es troba a la OJE i a les institucions més franquistes. L’escola cristiana pren distàncies (segons la direcció de l’escola i els seus mestres).
L’anticatalanisme és per una part veure que tot el que sigui espanyol és noble i el que sigui català és com ho deia en Francesc de Quevedo, al segle d’or la literatura castellana, “mentre tinguem un sol català, tindrem un enemic i tindrem guerres”. Amb aquesta ideologia anticatalanista s’eduquen molt immigrants. Alguns deixen la OJE i acaben en sindicats o partits d’esquerra. El paper de CCOO en contra aquesta ideologia anticatalanista és clau perquè havia estat el sindicat dominant.
Els comunistes del PSUC, són els que entenen que Catalunya és el futur i la terra d’origen és el passat. Però malgrat els comunistes, l’anticatalanisme va quallar. La seva influència és deixar notar en partits i sindicats que van prosperar en aquestes zones urbanes. Per exemple, en el PSC/PSOE hi havia gent que havia estat a la OJE o que havia participat en activitat promogudes per la OJE, com l’handbol, que estan imbuïts d’aquest anticatalanisme.
Actualment aquest anticatalanisme és el front PP-Cs-PSC/PSOE i probablement estants ajudats des de l’Estat.

La Cospedal ja deia que això de la informació també era cosa de l’exèrcit. Llavors ¿quines possibilitats hi ha d’acabar amb l’anticatalanisme?
– Per una banda, la població a la conurbació de Barcelona s’ha fet més heterogènia.
– Amb l’heterogeneïtat augmenta la població catalanista.
– També hi ha població no-anticatalanista. És el cas de PODEM com qualcuns així s’ho creuen de bona fe
– Les raons econòmiques que abans hem esmentat pesen i molt. A part són raons sobretot de futur. Poden no ser determinants ara però és difícil mantenir correcte les polítiques amb raons econòmiques en contra i amb un Govern que les promociona en l’àmbit d’Estat de manera barroera i en contra de tota lògica financera i econòmica. El fenomen Rufian o Pepe Rubianes és també interessantíssim. En Rufian, o en Rubianes, són els ateus que s’han format en castellá i en un col·legi de capellans: són extraordinàriament ‘ateus’ i efectius perquè incideixen en una població en la qual s’identifiquen.(si bé és ben cert que normalment ho fan normalment amb llengua castellana, pensant per exemple el Sr. Rufian, en poder atansar-se molt més a la nombrosa ciutadania castellanoparlant d’arreu de Catalunya, i amb molt bons resultats però no tant esclata’ns, com els obtinguts per Cs. Comparativament als mateixos llocs i amb el mateix tarjet, el que possiblement ens farà veure les mancances d’atenció nostres i fins i tot els més que probables errors comesos per als independentistes, en zones com el cinturó/roig de la conurbació de Tarragona i de Barcelona)

              Dins de la política d’integració, és poden aconseguir uns resultats inversemblants

La cultura catalana ha d’integrar amb les cultures que vinguin, com ho és l’espanyola, i per tant la seva llengua, Catalunya ha d’intentar, per exemple, que es faci un Gaspatxo més bo que el que es faci a Andalusia; una paella millor que la valenciana; una fabada asturiana millor que es faci a Astúries. Igual per la Xina i per on sigui, Estem fent un rom de molt poca qualitat, Cal que fem un Rom català que sigui el millor del món i poder gaudir d’un element integrador, que els i doni raons, per poder comparar, a on és millor hi perquè és millor?, això ens enriquirà en tots els sentits, socialment hi convivencialment, industrialment, i econòmicament, perquè produirem nous productes de consum que podrem exportar-lo, hi la vegada poder disposar de més productes que tinguin un valor afegit, que ens ha de servir per al desenvolupament del País.
Per una banda es necessita preservar unes tradicions pròpies però per un altre cal integrar les cultures que venen donant-li a més un sentit econòmic que reforci la viabilitat internacional de Catalunya. Les actituds ortodoxes als barris no ens beneficien en absolut, ens marginen a casa nostra.

  • – El català, la nostra llengua vehicular a Catalunya, ha marcat moltíssim la identitat. Un negre o un xinés que parlin català estan integrats des del moment zero. És dur ser immigrant, que hi hagi un fet – en aquest cas parlar català – que t’integri absolutament en un país és fantàstic. Això, que ja passa, s’ha d’aprofitar. A la televisió de tant en tant, el locutor, presentador també ha de ser un d’aquests negres o xinesos o llatinoamericans que parla integrat per la via de la llengua. Cal tenir en compte que la població anticatalanista és molt d’origen franquista que abans hem esmentat és molt xenòfoba i una gran majoria són únicament castellanoparlants. I per tant veient un negre o un xinés integrat se n’adonen del que es poden haver perdut amb una actitud, en definitiva, d’aïllament.
  • – Com s’ha vist en les declaracions de la ministra de defensa en relació a la batalla de la informació, aquest tema és fonamental. La gran carta que té el catalanisme és la millor formació dels seus votants. És molt important que el catalanisme tingui bons discursos. Però perquè arriben a tots els ciutadans, hi també ho és que la millor comunicació és la llengua, dels a qui volem, dirigir-nos hi volem ajudar a integrar-se, això val tant per les consignes, discursos i elements publicitaris, per descomptat, amb bona argumentació avalada pels millors professionals. És molt important el fet del qual La viabilitat de la independència l’avalen premis Nobel, i per tant sempre, fer-los reflexionar als nostres interlocutors, si el que els ofereix l’unionisme els hi donarà el mateix present i el millor futur,? és importantíssim incitar de manera curosa a les comparacions, ben argumentades, per resoldre moltes dubtes
  • Posem sempre els més clars i entenedors exemples:

    Per exemple,
  • Primer punt; quan el Governador del Banc d’Espanya, diu públicament que l’economia espanyola, va malament per culpa de Catalunya, s’ha d’explicar que l’economia va malament per la connivència que va tenir el Banc d’Espanya en la bombolla immobiliària.
    Segon punt; que el Governador del Banc d’Espanya havia estat al Consell d’Endesa.
    Tercer punt; allà va coincidir amb el ministre i tot plegat molta màfia.
    /// En el segle XX els moviments socials es basaven en la capacitat de vaga,///
    Quart punt; Un cartell del PSUC deia ‘mis manos mi capital’
    Actualment en el segle XXI la força la dona el coneixement? El nostre cervell i la nostra unió (xarxes) és la nostra força.
    És importantíssim que als barris els que més en saben siguin els catalanistes i si són políticament independentistes encara molt més millor. L’organització de la societat civil (Òmnium, ANC, Col·legis professionals, …) són la clau.
  • Síntesi
  • Si l’Estat espanyol no varia l’enfocament de la seva economia, l’independentisme té el futur assegurat.
    No és que l’economia determini el que passa directament, l’economia condiciona perquè no es pot anar-hi en contra de l’economia.

    L’Estat espanyol ha deixat ben clar que es passa la democràcia pel forro. Això necessàriament implica que cal adaptar-se a aquesta circumstància. El procés s’allarga i s’han d’afrontar els problemes com és l’anticatalanisme a la conurbació de Barcelona i altres indrets, amb molta cura, seny i molt bona comunicació. Actualment els barris són més heterogenis. L’anticatalanisme està frenat pels mateixos catalanistes però també ho havia estat temps enrere, per CCOO i ara hi ha altres opcions que no són anticatalanistes com PODEM (?). Però no podem oblidar-nos que el que si són, un Partit espanyol, que no es defineix com independentista, si bé és ben cert que diu defensar el Dret d’Autodeterminació,?, d’acord amb l’Estat espanyol, La situació real més veritable, s’ha pogut veure en els resultats de les darreres eleccions del 21D a on els resultats dels Comuns és un excel·lent exemple, de la seva credibilitat política i social ara a Catalunya i amb els catalans.
    De cara al futur el catalanisme té algunes cartes que són bones i les ha de jugar. La integració s’ha de fer compatible amb la prosperitat social amb l’econòmica i la competitivitat internacional de Catalunya.
    És molt important que els catalanistes dels barris siguin oberts i sobretot que no siguin tan heterodoxes. Una de les puntes de llança d’aquesta orientació és el model ‘Rubianes’ o ‘Rufián. A molts indrets de Catalunya, aquesta tipologia de persones creiem que existeixen. S’han d’aprofitar però sense deixar d’actuar en totes les vies apuntades amb paràgrafs anteriors. Quan s’integra un negre, per exemple, el fantasma del ‘monstre català’ creat pel franquisme s’esfuma.

A Badalona l’Albiol està obsessionat amb la regidora musulmana; és la que posa de manifest, solament pel fet d’existir, que l’actitud anticatanalista es basa en fantasmes, i molt especialment amb la catalanofòbia secular espanyola.

Albert Einstein, deia: !! Allo que no ha sigut un èxit, cal camviar-ho, per un sistema* que ens porti a l’èxit. *(estratègia)

Joaquim Perramon & Gonçal Bayó

(Economistes i membres de SNEIS)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s