DECIAMOS AYER,,,,,,,,,,,,,

DECIAMOS AYER……………..

 

 

 

A Catalunya li han sostret els seus drets constitucionals, amb l’execució de l’article 155, crec que tothom pot veure i entendre, la manca abusiva de la llibertat d’expressió, la llibertat de poder opinar, escriure per als sistemes d’internet, amb les xarxes per tothom conegudes, per al perill del fet que et bloquegem totalment o parcialment, hi del com i de quina manera els mitjans de comunicació públics catalans han de donar les informacions, així com ho han de dir, per descomptat de com “Ellos” ho volen, fins i tot li han prohibit al nostre President fer declaracions als mitjans, siguin el que siguin, quan ell romana amb aquests moments com a ciutadà europeu a Brussel·les (quan va viatjar a Brussel·les), no ho va fer fugint de res, perquè res li havien imputat, ni res li havien prohibit, ni per descomptat sostret el seu Passaport, per sintetitzar, estem dintre d’un règim en polític i jurídic, dissortadament dictatorial, nacionalcatòlic, feixista centralista, neó-liberal, i d’una democràcia orgànica del tipus Franquista, amb una excusa política (que distreu a la ciutadania dels estralls d’un mal govern i de la institucionalització de la corrupció més gran coneguda arreu, ho que mai ha tingut la UE.
Aquests il·legal referèndum ho com els hi surti dels seus atributs, com es diu o se’l coneixerà, hi com l’entendran segons els resultats d’aquest, els dos grups, Els Unionistes, Justifica’n la continuació del 155 si els resultats de la contesa electoral no és de la seu grat ho conveniència, és a dir no guanyen els que ells volen, hi els Independentistes, no pot ser d’altre que la tornada a la vida civil, dels nostres polítics empresonats, ho com els exiliats ara a Bèlgica, així com l’abolició a Catalunya de l’article 155 hi la recuperació del nostre autogovern, abans de què ho malmeten tot el que s’ha fet a Catalunya fins a l’octubre d’enguany.
Però ara ja hi durant el simulacre de període preelectoral. Ja estem veient anomalies, impureses polítiques, discriminacions, prohibicions per mi desconegudes i probablement fora de llei, insults, amenaces, “sine die”, trencadissa i destrucció de tots els ponts, possibles de diàlegs, i d’arribar a consens, i per descomptat tot un reguitzell d’atrocitats socials, polítiques nefastes, és a dir destrucció total i absoluta de tot el que els catalans hem construït i fet per millorar Catalunya, i per ell seu i únic sobirà,!! El Poble!!
Aquesta contesa indiscutiblement és bicèfala, té dos caps totalment diferents en tot hi per tot, el SI a la Dictadura del regne d’Espanya, i del Govern espanyol ara en mans del PP (tenim una lletgíssima experiència de més de tres segles amb aquest sistema a Catalunya i fins i tot arreu d’Espanya. ho bé el SI per poder fer el canvi que el poble demana hi que ens ha de permetre la construcció d’un nou Estat a Catalunya, amb molta cura, amb sacrificis, amb l’aportació de tots, hi per a tots i amb tots, assegurar-nos el present (ara no el tenim assegurat en res i per res) però molt especialment recuperar tots els drets sostrets amb l’excusa del 155, que els hi donat hi que s’han pres com barra lliure, per fer tot allò, que esdevingui un greuge a la ciutadania catalana (diversa, i plural) tant se’ls en fot, i la destrucció per segles de Catalunya, de la seva llibertat, de la seva dignitat, de les seves diversitats, i de la pluralitat del país que tant els hi fa mal, amb el seu concepte de la hidaguia castellana “d’una Grande i Llibre”
Vull recordar-nos l’amarga lliçó que la UE hi l’ONU, n’han donat per al tema d’esdevenir o entendre la unilateralitat, ni tampoc per l’estat espanyol, els comentaris fets avui per al President del Govern central envers que ell n’entén el que significa la unilateralitat?, i ara hem de tornar a pensar a intentar dialogar, fins al límit possible una altra vegada?, per aconseguir-ho, ara bé s’ha de tenir molt i molt en compte, que res ens farà lliures, si no som capaços de controlar totalment el País, fins a l’últim mil·límetre d’aquest hi per terra, mar i aire, amb els jutges i la justícia, i els nostres tribunals de justícia, amb la sanitat, l’educació, les nostres fronteres actuals, els mossos i les policies locals, les nostres estructures, vials, elèctriques, ports, l’aigua, les xarxes fluvials, els aeroports, la hisenda, les finances, l’economia, garantir els nostres pensionistes i les pensions, el poder adquisitiu de tots els ciutadans catalans, la pau la convivència social i l’harmonia institucional, ho hem de explicar-ho molt bé, a la ciutadania hi que sigui entenedor per tothom, s’han de fer actes de claredat i de la realitat, el que ens és precís per aconseguir la independència i les seves conseqüències hi fins i tot aquelles que probablement esdevenen dramàtiques.
La qüestió és ben simple per què depèn d’un factor que el poble tenint-lo (qualcuns polítics) no l’han utilitzat el Poder, d’un Poble fidel, unit i fort mentalment, ho possiblement, que tots no hem tingut, prou coratge, valor, fermesa, sense cap mena de Por?, i amb el màxim respecte per a tots i per tothom, però sense voler defugir de la realitat, que la violència s’era utilitzada al màxim per aquells, que no tenen cap raó, i que han perdut la dignitat, la humanitat i el sentit de la justícia veritable, no la imposada i per a conseqüència no volen ni practiquen la democràcia, que li correspon a un Estat de Dret, com “ellos” diuen que són, repeteixo el que tothom coneix prou bé durant el passat segle XX i el present segle XXI, cap de les nacions que han aconseguit la seva independència, han pogut evitar-se les repressions de tota mena, per part del País del qual en formaven part, ni sense sacrificis per a tots els ciutadans, hi amb la majoria d’ells amb vessament de sang, és això l’únic que podem admetre sense haver d’anar amb el cap cot i de genolls, al nostre País?
Ho potser és millor guanyar les eleccions,? i el primer dia del nou govern, català a l’inici de la sessió parlamentària, obrir-la amb aquella metàfora que ha fet història, d’un religiós i poeta del renaixement espanyol, Fray Luis de León, quan després de romandre empresonat per al Tribunal de la Santa Inquisició, quatre anys, i sense donar classes a la Universitat de Salamanca, el primer dia de classe (plena a vessar d’alumnes) va dirigir-se amb ells tot d’ien-los “Deciamos ayer…………..”
Nosaltres hem de decidir,  amb els nostres vots
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s