FEM-HO, JA.

 

                         !! FEM-HO,  JA !!

 

 

 

No voldria amb absolut, que les meves opinions foren considerades, com radicals ho derrotistes, crec que per primera vegada faig un comentari envers el tema del SI, ho el NO, s’ha proclamat la Independència, jo no tinc cap dubte, No s’ha fet (per una simple raó, no s’ha votat el mateix al Parlament), també és ben cert, que moltes i molts, n’estiguin d’acord amb companys d’estudis que opinen com jo, però amb un matís molt important com ho és el no fer-ho ara i romandre a l’espera del possible diàleg, ni hi amb, ni sense mediador, amb l’Estat espanyol, perquè la realitat d’aquesta possibilitat, ha quedat desfermada, amb la negativa constant del Govern central, amb repressions, hi d’humiliar-nos ii els darrers greuges, amb els Jordis, els Mossos, Ajuntaments, Batlles, Funcionariat, i les trucades constants dels ajudants del Sr. Millo, a moltes Empreses i empresaris, oferint fins i tot avantatges de tots tipus, a fi i efecte de que traslladin les seus de les empreses  altres llocs del regne d’Espanya, preferent ment a Madrid, sense perdre de vista, la dels partits que el recolzen.
Vull palesar, tot el que Catalunya densa fa massa temps estem patino, pels greuges continues que ens està fent el regne d’Espanya, crec innecessari anomenar-los, malauradament els tenim molt presents, i de ben segur que mai els oblidarem (un poble que no recorda tota la seva història, esdevé un poble sense identitat Nacional), però també vull dir i deixar ben clar la meva opinió com a ciutadà i deixar a un cantó els temes que són considerats com convenients, per anar als que ens hi ha són realment imprescindibles, o fins i tot són ara, els més adients, donades les darreres circumstàncies, que canvien a velocitat inversemblant.
Caldrà tenir molt en compte, tots els greuges, prohibicions, ofecs, sancions, inhabilitacions, intervencions, agressions i actes violents, crec que en gran mida els he vist, sofert i suportat, ja que fa temps que aplica’n “De facto”, l’article 155 (clar i rotund Econòmicament) per tant no paga la pena, que ara ho facin també “D’hecho”, un altre tema és quina interpretació hi han faran d’aquest, i és aquí a on hem de prendre de manera concreta i definitiva una actitud cabdal per al nostre present i la consolidació del nostre futur, com a Nació i País, i aquesta és Políticament parlant, l’essència de la qüestió, !! La notificació dels resultats definitius del referèndum de l’1 Octubre, i si els vots del Si, han esdevingut una majoria aclaparadora, com així ha estat, la Proclamació de la Independència de Catalunya, és a dir La República Catalana, hi tot seguit obrir un període Constituent, per dotar al nou Estat d’una Constitució, feta des de abaix a dalt i refrendada per tots els ciutadans amb un Referèndum (sense perdre de vista la llei de transitorietat jurídica per fer el pas conegut com “DE LLEI A LLEI“).
És un risc, clar que ho és, però hi ha d’entendres d’una vegada, per totes, que mentre restem pendents de la UE i de la intervenció d’aquesta, voler cercar una solució política, entre Espanya i Catalunya, és tan inversemblant, com que l’infern es congeli, és a dir, un suïcidi com a País, com a Societat, i com a Nació, la raó d’aquest argument és ben fàcil d’entendre; els nostres benvolguts veïns aniran destruint el Nostre País, la nostra excel·lent economia, establin una nova i més greu precarietat al nostre teixit ciutadà, Industrial, econòmic, financer, exportador, creatiu, empresarial, social, educatiu, de seguretat, sanitari, convivencial, d’investigació, de desenvolupament tecnològic, de treballadors, del consum intern, de pobresa i misèria, un present decadent i un futur, sense futur, confirmar la independència, és l’únic camí per obtenir la Sobirania com a Nació i com a un Estat, sintetitzant, és situar a Catalunya com d’igual a igual, enfront dels altres Estats i per tant tenir accés al crèdit internacional, poder negociar i administrar la nostra economia, els nostres interessos com a Nació, amb els mateixos paràmetres que totes les altres Nacions del Món.
Dit això i amb el màxim respecte per al nostre President i el seu govern, demano com a ciutadà un respecte a les nostres demandes, que rauen dels nostres vots, de la nostra fidelitat com a ciutadans pel que fa al nostre País, amb els nostres esforços i sacrificis per ha aconseguir-ho, vull dir clar i ben fort, !! NI UN SOL PAS ENRERE INDEPENDÈNCIA JA!!
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s