OCTUBRE I EL POBLE PLA

OCTUBRE I EL POBLE PLA

 

 

Sóc un home del poble pla i senzill, no puc ni vull parlar amb nom de ningú, a excepció feta de què formó part d’aquest poble que des de l’any 2006, va començar a despertar-se d’un llarg somni, de silencis, foscor, greuges, prohibicions, menysteniments, odi, insults, i ofenses a la seva identitat Nacional, com a poble, cultura, llengua i civilització mil-linària, aquest gir copernicà, que s’ha gestat, fa més d’una dècada, del poble, amb el poble, i per al poble, hi que ens ha dut a un creixement inversemblant, uns anys enrere, de la nostra consciència i identitat Nacional, és a dir a somniar amb la Independència de Catalunya, com Poble, com a Nació i com a un Estat, lliure i Sobirà i per tant a posar-nos a treballar per aconseguir-ho, once anys treballant fort, de manera silenciosa, amb il·lusió per poder fer-la arribar en tot moment, a més i més catalans, amb manifestacions multitudinàries, fetes cada any des de l’any 2012, cada vegada amb més i més participació de la ciutadania, i fetes sempre amb civisme, respecte, convivència, sense insults, i amb la Pau com vol tot el Poble català.
Voldria palesar, únicament els darrers esdeveniments que han succeït, des de el dia 30 de Setembre fins a les 24 hores del dia 1 d’Octubre arreu de Catalunya, i no penso fer una crònica d’aquest (els mitjans catalans i de tot el Món ja ho han fet amb escreix), ans al contrari sintetitzar, tot el que va succeïr amb el transcurs d’aquestes 48 hores.
Primer palesar la intel-ligencia, dubte a terme, amb una organització, tant en l’àmbit institucional, com d’entitats civils i populars, excel·lent, però paga la pena, fer menció de qualcuns subjectes indestriables d’exit obtingut, el Poble pla i senzill, els Partits Sobiranistes i Independentistes i les Institucions públiques, del Govern de la Generalitat junt amb la serenor dels Mossos per obeir les ordres rebudes, i la vegada poder fer protecció dels ciutadans, de manera exemplar, cívica, i sense cap mena de violència.
Els ciutadans, varem fer totes les hores que ens demanàvem l’organització del Referèndum, voluntàriament, amb moltes dificultats tècnicas, però amb una perseverança i solidaritat, exemplar i la por a dins del nostre cos, però que per al que jo he vist, ningú la vàrem manifestar, ens la vam engolir, i van mostrar al Govern espanyol, que no els teníem por de cap mena, crec que es va superar amb tot el llistó, de les Revolucions Bàltica’s anomenada de les “cançons”, amb el somriure, la fermesa de la nostra autoestima, recuperada tant com a ciutadans, així com en l’àmbit Nacional,i també vàrem cantar i gaudir de moments inoblidables, dins i a fora dels punts de votació assignats, sense cap queixe, amb rigorositat per complir amb el treball ben fet i dins del setge, d’amenaces de violència, i prohibicions per part del Govern Central, i malgrat tot això, voler-ho fer amb els paràmetres i les normes, de la Comissió de Venècia, i totes les conegudes internacionalment, referents als Referèndums, que ens obliga-ven a fer-ho correctament, i de manera democràtica i .efectiva.
I SI Catalunya, va votar, i obtenir uns resultats sorprenents, per tots aquells que des de la distancia, la ignorància, el menysteniment i la intoxicació de les institucions espanyoles i els seus mitjans de comunicació, havien adoctrinat a molts i molts ciutadans a no fer-ho, pero la gesta col·lectiva de la ciutadania, amb el Govern català, les institucions públiques, civils, culturals i polítiques, han mostrat un estil la Catalana) que de ben segur esdevindrà, un nou motiu d’estudi a escala internacional de la capacitat que esdevé d’una força bicèfala, Poble, I Institucions, ferma i valenta.
He volgut deixat transcorre pràcticament una setmana, per fer aquesta reflexió que hem surt de l’ànima,  ara puc dir que hem sento orgullós d’haver pogut viure i veure enderrocar qualcunes de les muralles que ens a tenallat, durant més de tres segles, i quan siguem ja una República, gaudir en poder escoltar el nostre himne nacional, no com fins ara, una colònia, regió ho Autonomia espanyola, i que la nostra pell es pugui esborrifar d’emoció a l’escoltar-lo, com un País, Lliure i Sobirà.
Hem de fer un acte col·lectiu de reflexió, decidir tots junts, el com hi el quant fem la DI, sense cap mena de por, per tot els que ens diran, i ens amenaçaran de nou, per fer-nos retrocedir i oblidar per sempre, la nostra victòria, però no caure mai més, amb el parany que si retrocedim de les nostres demandes d’independitzar-nos, i seguim sent part del regne d’Espanya, tindrem un altre tractat de nova planta com el de l’any 1716 i les seves conseqüències, que ara i amb aquests moments, esdevindria pitjor encara (com per exemple, l’indigne i cruel acte de la mort i esguartitzar al General Moragues, i l’exhibició del seu cap a dins d’una gàbia de ferro, durant més de dotze anys, com advertiment al poble de què esdevindria arreu del Regne espanyol, el fet d’una nova insurrecció a Castella.
DIALOGAR, CONSENSUAR, NEGOCIAR, SI AMB SENY I RACIONALITAT, PERÒ TORNAR DE NOU A CLAUDICAR, PER ROMANDRE JUNTS HI UNITS AL REGNE D’UN BORBÓ, ESDEVINDRIA UN NOU CAS DE!! RESISTÈNCIA NUMANTINA!!, per a TOTS ELS CATALANS, I DIC TOTS ELS CATALANS.
!!SOM UN SOL POBLE!!
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s