SI RENUCIEN AL 155, ES PERQUE ELS HAN OBLIGAT A FER-HO

Si renuncien al 155, és perquè els hi obliguen

Després de la misteriosa roda de premsa donada per en Rajoy, les declaracions del portaveu Hernando explicant que el PP ha renunciat a l’aplicació de l’article 155, aclareix uns quants dubtes i n’obre d’altres, tots força interessants. D’una banda, que s’anuncii de manera oficial que es renuncia al que semblava una eina poderosa per intentar oposar-se a l’independentisme, explicaria el caràcter erràtic i la transmissió d’inseguretat de Rajoy en la seva roda de premsa. Encara més explicatiu és el perquè apel·lava en aquell mateix acte a que els ciutadans catalans aïllessin als suposats radicals. En aquesta crida portava implícita la impotència per poder parar el referèndum per part del Govern espanyol. I l’estrany anunci una setmana després del portaveu de la renúncia al 155, cercant una data que pogués passar el més desapercebuda possible a l’opinió pública, recordava directament a l’estratègia cercada per la UCD d’Adolfo Suárez per comunicar la legalització del PCE. En tots dos casos, es certifica fets importants i alhora irreversibles que determinen absolutament el comportament dels fets futurs.
Així com aquell cop, es legalitzava la força més significativa de l’oposició i odiada pels militars de la dictadura, amb la renúncia al 155 es desmunta moltes esperances de l’univers unionista per poder aturar l’independentisme. No crec que tardem a escoltar a les nombroses tertúlies mediàtiques de Madrid, retrets cada cop més gruixuts en contra de Rajoy, doncs la política espanyola, sempre s’ha caracteritzat per cercar algun boc expiatori per donar-li les culpes de tots els mals quan es demostra el fracàs de certes estratègies. D’aquesta esperada i creixent crítica cap al PP, de sectors força reaccionaris se’n pot beneficiar directament Ciutadans, que no crec que tardi en endegar els primers trets crítics cap a l’adversari electoral. Però de retruc, l’independentisme surt reforçat en els primers moviments del combat final. I alguna gent dels Comuns no deuen estar massa contents, doncs en el fons esperaven que el govern de Madrid els hi resoldria el tràngol de definir-se, que ara hauran de fer de pressa i a contracor.
Però en tot aquest escenari, encara hi han més aspectes remarcables. Que Soraya Sáez de Santamaria hagi desaparegut d’escena les darreres setmanes, ella que era tan afeccionada a les càmeres i a simbolitzar el “ordeno y mando” de la brigada Aranzadi, podria ser significatiu de moltes coses, que de moment només podem suposar. Que l’anunci li hagin encomanat a un personatge amb perfil tan baix com Hernando, segurament vol dir que ningú volia aquesta patata calenta i li han encomanat al “gos de presa parlamentari” que només fa allò que li ordenen. Encara és més significatiu que s’hagi fet aquest anunci. Realment calia? Objectivament, haguessin pogut mantenir un discret silenci que alimentés les càbales dels diferents grups unionistes. Però si ho han fet, és perquè els hi han obligat des de fora. I des de la meva òptica només hi ha dos possibles orígens: o bé, com deia fa pocs dies Suso del Toro en un article, Angela Merkel ha agafat les regnes de la tutela del procés, o bé un o més creditors internacionals han ordenat al govern de Madrid fer aquest anunci, per no ficar més factors d’incertesa en un panorama tan complexe com la negociació del Brèxit. O totes dues coses alhora. De moment, només tenim indicis, però no tardarem gaires setmanes en saber del cert quin és aquest factor extern que ens ajuda i potser ja és el nostre àngel protector.
Possiblement el desconcert de Rajoy ve d’aquesta darrera incertesa. Potser encara ha augmentat més quan la brigada Aranzadi ha arribat a la conclusió que el 155 era inaplicable i li van comunicar. En tot cas, les vacances d’enguany se li han tornat força amargues al President espanyol que passarà a la història pel gran factor que va facilitar el trencament d’Espanya tal com l’hem conegut fins ara. Per això i per les seves grans frases sense sentit i el seu sentiment més profund de que “no prendre cap decisió ja és una decisió” (fin de la cita).
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s