DECLARACIÓ UNILATERAL DE INDEPENDENCIA

 “DUI”

 

 

He publicat, en vàries ocasions, i temps enrere, dins de la rigorositat, que és precisa, qualcunes informacions envers una “DECLARACIÓ UNILATERAL DE INDEPENDENCIA”, adjunto la darrera publicació feta el 6 de juny de l’any 2016, per una raó, se està crea’n un cercle de insertessa a molts conciutadans, i una avantatge a l’Unionisme, que en res ens afavoreix, i que no ens aporta nous votants dins dels quals tenen dubtes, per tot i amb tot, ho bé per confondre la realitat i el futur, amb un tema d’identitat, que tots respectem, però que no es a on vivim, treballem, i hem construït les nostres llars i la nostra família, i ignorant que ningú que no vulgui perdrà la seva nacionalitat si ell no vol, ni Espanya els hi negarà, el que sí esdevindrà és que tindrà (SI AIXÍ HO VOL) dues nacionalitats, la seva d’origen i la que tindrà de la República Catalana, per al fet d’estar vivint i censat com a ciutadà de Catalunya.

 

                            

                            ACTUALITAT POLÍTICA

(Publicat el 6 Juny 2016 per Gonçal Bayó i Canut)

  DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA “DUI”.

La Declaració Unilateral d’Independència “DUI” és la variant d’una Declaració d’Independència, que ens estableix quan al Govern d’una Entitat Constituent, d’un Estat Sobirà i per s’hi mateixa es declara COM UN ESTAT SOBIRÀ, sense acord previ i FORMAL amb l’Estat del qual VOL INDEPENDITZAR-SE.

Aquest sistema fou reconegut oficialment per primera vegada, per les NACIONS UNIDES, quan Rhodèsia es va declarar UNILATERALMENT INDEPENDENT DEL REGNE UNIT, l’any 1965, sense tenir cap acord previ, ni formal amb l’Estat del qual formava part (que malauradament, va esdevenir un enfrontament armat).

Al llarg de la Història Universal, han utilitzat aquest sistema d’Independència els següents països:

* 1776 Els ESTATS UNITS del Regne Unit (conflicte armat)
* 1912 ALBÀNIA del Imperi Otomà
* 1919 IRLANDA “EIRE” del Regne Unit (conflicte armat)
* 1965 RHODÈSIA del Regne Unit (conflicte armat)
* 1967 BIAFRA de Nigèria
* 1970 BANGLADESH (abans formava part del Pakistan Occidental amb el nom de PAKISTAN ORIENTAL (conflicte armat).
* 1983 XIPRE DEL NORD (conflicte armat amb Grècia)
* 1991 LETÒNIA I CROÀCIA de Iugoslàvia (conflicte armat)
* 1992 ESLOVÈNIA de Iugoslàvia
* 1992 ABKHÀZIA de Geòrgia
* KOSOVO de Servia (aquesta va ser confirmada i validada per al TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA INTERNACIONAL amb seu a ” LA HAYA*
2014 CRIMEA de Ucrania (conflicte armat) aquesta també va ser confirmada i validada per al
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA amb seu a “LA HAYA”

Aquest sistema Unilateral per obtenir la Independència, ha sigut llargament debatut i discutit, per a moltes de les Nacions Occidentals, però l’any 2010 el TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA INTERNACIONAL, amb seu a “LA HAYA, va dictar sentencia a favor de KOSOVO, donant-li validesa a la Secessió i confirma’n-la Internacionalment.

Actualment la majoria dels 193 Estats membres de les Nacions Unides, amb l’excepció de quelcom d’ells, com per exemple Espanya, ha reconegut a KOSOVO, fins i tot Països que encara no han reconegut a KOSOVO, han establert acords comercials, sense encara haver fet el reconeixement oficial, tot i tenim la pressió Internacional en contra de KOSOVO encapçalada per Servia, Rússia, i les RP. Xina, va subsistir i susciten, amb molts menys problemes actualment que quan formava part de la Gran Servia, ara amb aquests moments està a punt de presentar les sol·licituds per formar part de la UE. així com de la NATO.

D’aquesta manera, no es necessita la negociació o l’acord PER FER UN REFERÈNDUM UNILATERAL, HI VINCULANT, que es indefugible fer amb el Govern espanyol, hi també per al que es converteix amb el sistema més ràpid per obtenir la Independència.

Però vull palesar que ens pot portar problemes, totalment contraries als nostres interessos com a Nació, per què ha de quedar molt clar que no tots els Estats reconeixen immediatament al Nou Estat, quelcom o poden deixar “Sine-Die”, pendents de l’evolució o bé temen una involució, els mercats financers tenen molt a dir, per poder arranjar, el nostre dèficit, amb la concessió de Crèdit, i ajuda financera almenys els primers temps, fins que no funcionin correctament la Hisenda Catalana, el control fiscal i l’ingrés de les taxes a les oficines i caixa de la Hisenda de la República Catalana deixant de fer-ho a la Hisenda espanyola i per tant a la caixa de l’Estat espanyol.

Esdevindran temps complexos, que afectaran en més o menys manera a la prestació dels serveis assistencials, a la sanitat, l’educació, a la seguretat de poder pagar des del primer dia les pensions als pensionistes (l’Estat espanyol NO és la primera vegada que incompleix), els acords, d’ordre interior, ni tampoc els exteriors; UE. Nacions Unides, tractats internacionals, el que significarà haver de variar prioritats especialment amb els pensionistes, malgrat el fet que Espanya, per mitjans de la seva Hisenda ha estat ingressant les cotitzacions de empresas i treballadors, i per tant els acords internacionals l’obligaran a pagar a la República Catalana, totes les aportacions pagades per als espanyols durant la seva etapa de treball re numerat, a fi i efecte que des dels primers dies de la desconnexió amb Espanya, tinguin efecte els pagaments que els hi corresponguin legitimant, al que farà necessari unes negociacions i control per part nostre, ja que no podem deixar aquest col·lectiu d’1.500.000 persones, l’única entrada que tenen per poder viure de manera digna, i no provocar una reacció amb la ciutadania, de rebel·lió i enfrontaments, que és el que l’Estat espanyol vol, cercar per anul·lar al nou Estat.

El patrimoni de Catalunya és a dir els actius són de gran valor, Estructures, Ports, Aeroports, parcs científics, la innovació de productes, per al teixit Industrial, Gran, Mitja,  PIMES, l’R+D+I+G, de primera qualitat, les exportacions superiors dins la balança comercial i de mercats respecte de les importacions, aquest darrer exercici de l’any 2016 supera amb escreix les exportacions vers la importació.

Per no allargar més les reflexions vers la DUI, és molt important que un País i de “immediat” reconegui la República Catalana des del primer dia de la proclamació de la Independència, tenim memòria històrica per recordar el cas d’un País eslau que va patir molt durant el temps fins que varen tenir el primer reconeixement com a Nació, que el va fer un petit País com Islàndia, des d’aquell dia els reconeixements van caure com a fruita madura, el que va permetre que els mercats inversors obriren la Xeta, amb la millora de la prima de risc, i per tant tenir accés al crèdit Internacional, i així poder gaudir dels avantatges d’un Estat lliure i Sobirà, per negociar, i per bastir ponts a totes les nacions occidentals, i els seus organismes.

Ara bé, sigui quin sigui el sistema que adoptem per l’obtenció de la nostra Independència, el poble ha de romandre unit, fort d’espiri’t, sense defallir malgrat els sacrificis que per un temps haurem de fer, però que evidentment els Governs espanyols, guiats per l’odi i la rancúnia a Catalunya intentaran fer-nos patir, però queda un altre arma al nostre abast, en el suposat de no voler ni tenir diàleg, ni bastir ponts per les negociacions, Catalunya pot i ho hauria de fer no reconèixer deute qualcun amb Espanya, i per tant deixar tots el deute exterior (dèficit) a l’Estat espanyol, hi sense el 20% del PIB espanyol que és el que aporta Catalunya, i per al que els durà a un camp de no poder pagar, ni interessos, ni rescatar el deute, que ara ja supera el 100×100 del PIB Nacional.

Això comportarà al fet que l’FMI, el BCE i la UE que voldran que paguin el deute, i coneixen perfectament que sense Catalunya o sense acord amb la República Catalana, esdevindrà un col·lapse financer i econòmic d’unes magnituds inversemblants per Espanya i amb conseqüència per Europa, ni tampoc que les seves exportacions hagin d’entravessar dues fronteres, una d’Entrada a Catalunya i una de sortida, ates que més del 50% de les exportacions espanyoles han de circular per territori català per arribar a Europa.

Puc fer unes anàlisis econòmic del nostre present i el nostre futur, des del primer dia d’ser Independents, però m’agradarà deixar constància de dos fets immillorables per Catalunya, la viabilitat total i absoluta de la República Catalana, donada per grans i experts economistes de nivell mundial. A on manifesten de manera rigorosa per tots els mitjans econòmics de la més alta vàlua, la fiabilitat de l’Estat català, i una segona la predisposició de quelcom països a reconèixer i acceptar a Catalunya com un Nou Estat de les Nacions Unides (Dinamarca, Bèlgica, Suïssa), entre d’altres més propers al reconeixement que a la marginació, malgrat la pressió del Ministeri d’afers Exteriors i el ple del govern espanyol actual del PP.

Gonçal Bayó i Canut