Aquests últims dies, i amb els terribles i sagnants atemptats succeïts a Barcelona i Cambrils, fruit d’una organització criminal i que ha esdevingut, un succés de primer ordre, de l’interès nacional i internacional, s’han posat en evidència ( inclusivament fins i tot qualguns d’aquells que encara creuen, en el Nacional-Catolicisme Espanyol, més recalcitrant i ortodox de tots els temps passats i actuals), que pretenen fer-los que reverdissen, en tota la península Ibèrica, arribant molt especialment a negar la història de les diferents nacionalitats de l’Estat espanyol, i prohibir el poder donar-los a les aules de les entitats educatives de cadascuna de les nacions que formen l’estat, fins a tal punt que han ocultat tergiversat, ho inclusivament canviat la veritable Història, segons els seus interessos o conveniències, adulterant els fets, faltant a la veritat, distorsió-nandola, i seguint manipulant la realitat, per a enganyar a un públic, que ja porta mols anys sent manipulat, i sense cap dubte, molt especialment, en contra sempre del País Basc i Catalunya (les Dues Espanyes) i tenir com objetiu, aquella màxima del “divideix i venceràs”, o com va dir aquell poeta, granadí, d’inoblidable memòria, Federico Garcia Lorca, del qual fa poques dates es van complir 77 anys del seu assassinat, per uns Feixistes, que deia, en una de les seves poesies, “Castella, va abandonar als Pobles d’Espanya………………”

Què esperàveu que podia passar?

La miopia política i la prepotència li va costar a Espanya perdre, tot el seu imperi, tancats en la Cort amb el Rei, hi el suposat prestigi de la seva hidalguia castellana,  i amb el emparament, dels seus cortesans, corruptes del regne de Castella, ansiosos del poder, dels seus privilegis del seu feudalisme i de la seva impunitat davant les lleis d’aquells temps i en les d’ara, van aprendre alguna cosa?, perquè res ha canviat, ja que segueixen pensant i actuant, de la mateixa manera en què sempre ho han fet, i per descomptat en contra de les necessitats de la ciutadania, dels seus desitjos i de la defensa de les seves vides, com tristament ara s’ha pogut demostrar a tot el món civilitzat, que les qüestions ideològiques al regne d’Espanya, priven i condicionen, totes les col·laboracions de cooperació en la protecció de la seguretat ciutadana, de tots els catalans, i catalanes, dient´ho clar i ras, tant s’els en fot, !!els éssers humans que vivim a Catalunya!!

La nostra policia autonòmica, reconeguda en tota la UE. com a moderna eficaç, i modèlica, són davant els ulls del Govern espanyol, uns subjectes sense cap mèrit, excepte el d’haver-se guanyat la desconfiança dels Governs espanyols l’han generat els seus comandaments, des de sempre? o el procés independentista? aquesta situació els ha brindat al Govern central una altra ocasió per a institucionalitzar encara més, la negació de poder recaptar i rebre la informació de primer ordre? indefugible per tots els catalans, i després quan veuen la manera de fer-nos passar ratolí per bestia grossa, inculpen a els Mossos del trist i greu succés, per tots els mitjans possibles, molt especialment per un diari catalá, dirigit per un Element feixiste, i catalanofobic, com el Sr. E. Hernández, d’una cata sense cap moral,  (una de les mentides, més punyents i ofensiva’s, a fi i efecte de produïr-nos un greuge envers als  nostres sistemas de seguretat, i les dubtes als ciutadans, com a part fonamental per destrïr el Procés independenista, així com la de seguir negant-nos sistemàticament la possibilitat de la comunicació i col·laboració, amb l’Europol, i també a rebre més informació de les forces de l’ordre públic, incloses les militaritzades (Guàrdia Civil ) espanyoles.

És aquesta la UNITAT, que pregonen a tort i a dret?, ¿és aquesta la intenció per part de l’actual Govern espanyol amb els membres coneguts per tots del PP? és aquesta la forma de poder recaptar-la?, ¿amb insults, menyspreus, ignorant els valors d’una ciutadania, diversa, i plural? (a Catalunya es parlen diàriament unes tres-centes llengües diferents), que no ens han dividid, ja que compartim amb ells la nostra terra, les nostres ciutats, pobles, entitats, els seus negocis per on se vulgui, treball, sacrificis, seguretat, llibertat, i que a totes i tots ens enriqueix, de manera cívica i pacifica, ni tampoc ho fan les seves diferents cultures, i religions, No és això Unitat?, ¿són adequades les paraules en una homilia del Cardenal Comella, que va oficiar la missa en la Basílica de la Sagrada Família, de Barcelona?, i davant les Autoritats espanyoles, els polítics de totes les ideologies presents, així com innumerables mitjans de comunicació nacionals i internacionals, quan ens va voler, una vegada més, instrumentalitzar-nos amb unes paraules, relatives al fet que “la Unitat, ens enriqueix, i la desunió ens destrueix”, Quina unitat?, On va estar la desunió? En els Mossos?, o en les ordenes del Ministeri de l’interior espanyol, i en el Govern que ho ha de controlar? que ens neguen informació que ens és precis hi ens eren pertinents en aquell moment, i per suposat donada l’extremada sensibilitat política amb els moments actuals? o bé per la possibilitat d’una quasi segura, doble intencionalitat política?, del nostre Cardenal.

Lamentablement la misèria intel·lectual, humana, i social d’aquests subjectes d’alta representació institucional, com el clergat, els polítics del PP, alguns dels seus ministres, i la majoria de mitjans de comunicació, amb els seus Directors, i periódistas, ja que tots ells entren i ixen de el mateix calaix de sastre, fan fàstic, ens avergonyeixen, ens pretenen fer por i humiliar, perquè la protecció, i la llibertat, no ha de condicionar en res ni per res i en absolut a la seguretat i la Pau Social, i em ve a la memòria, un altre gran poeta espanyol, Gabriel Celaya, que va dir “El Social no és en realitat més que un eufemisme per a designar aqueixa mescla d’indignació, fàstic i vergonya, que un experimenta davant la realitat en què viu” .

Gonçal Bayó i Canut