EL BASTÓN DE MANDO DELTERRORISMO

New post on Lucas Leon Simon

El bastón de mando del terrorismo

per lucasleonsimon

risas

 

 

El problema consiste en saber si fue ante el huevo o la gallina. Si el terrorismo nació antes que los terroristas. En el principio era el verbo. Quiero decir la CIA, el Mossad y el MI6.

En el silencio de los despachos y a la sombra de los dólares, un tal Brzezinski, reunió a unos miles de mercenarios y los puso en Afganistán a conspirar contra el régimen prosoviético.
Y al soplo del éxito obtenido los paseó por  Irak, Yugoslavia, Yemen, Libia y Siria. Se abrieron paso a través de la confusión y derribaron gobiernos, líderes y bombardearon ciudades, masacraron pueblos y las ganancias, en forma de pozos de petróleo, embargo de bienes o acciones en la bolsa del terror, crecían y crecían.
Sólo faltaba ponerles un nombre y cuando Bin Laden fue ya capturado y arrojado al mar, se les ocurrió que podía llamarse “DAESH” o ISIS o Califato Islámico.
Se extrajo de la niebla el perfil de las fieras que aterrorizaron a un incauto Occidente, moviendo machetes sobre la yugular de prisioneros elegidos con una sangre más cerca del tomate o la tinta bermeja que de la realidad.
Ya estaba to el pescaó vendió. Invadieron Irak, al dictado de un borracho, un tonto con bigote y un dandy que se las daba de laborista. Se cepillaron al Gobierno del país más rico y progresista de África, se inventaron la “Primavera Árabe”, reforzaron a “su” dictador en Turquía y se crearon una “guerra civil” en Siria.
Buscaban una Manzana de Oro para incautos y se encontraron con el Este del Edén. Solo tenían que poner tres bombas en Londres o Moscú o realizar atropellos de carne humana y turística en Niza o Barcelona.
Los medios mundiales de difusión de la Gran Banca, se encargarían de resto. Los inútiles de la “Unidad frente al Terrorismo”  y los monarcas que llamaban “hermanos” al Gran Financiador colaborarían necesariamente vendiéndoles las armas casi de su mercado negro particular.
He aquí el tinglado de la Gran Farsa. El problema consiste en saber si las cosas existieron antes de ser realizadas. En principio era la acción, luego los beneficios. En las mentes subprime crearon la Gran Recesión. Y después la Crisis y la explosión de burbujas.

Y los trabajadores se quedaron sin derechos y sin sueldos. Y hambrientos, votaban a los gobiernos del Estacazo y el Orden. Que sostenían con verborrea, mentiras y falsas promesas este establishment de corruptos y gallinas.

Acto, materia, substancia: ejecutar equivale a matar. Verbo, terror, corrupción: hablar significa claudicar o morir.

Un mono rubio tiene el bastón de mando. Los demás monos solo guardan minutos de silencio.

 

 

Continua la lectura de EL BASTÓN DE MANDO DELTERRORISMO

SI JO POGUES……..

 SI JO POGUES…………..

Aquests últims dies, i amb els terribles i sagnants atemptats succeïts a Barcelona i Cambrils, fruit d’una organització criminal i que ha esdevingut, un succés de primer ordre, de l’interès nacional i internacional, s’han posat en evidència ( inclusivament fins i tot qualguns d’aquells que encara creuen, en el Nacional-Catolicisme Espanyol, més recalcitrant i ortodox de tots els temps passats i actuals), que pretenen fer-los que reverdissen, en tota la península Ibèrica, arribant molt especialment a negar la història de les diferents nacionalitats de l’Estat espanyol, i prohibir el poder donar-los a les aules de les entitats educatives de cadascuna de les nacions que formen l’estat, fins a tal punt que han ocultat tergiversat, ho inclusivament canviat la veritable Història, segons els seus interessos o conveniències, adulterant els fets, faltant a la veritat, distorsió-nandola, i seguint manipulant la realitat, per a enganyar a un públic, que ja porta mols anys sent manipulat, i sense cap dubte, molt especialment, en contra sempre del País Basc i Catalunya (les Dues Espanyes) i tenir com objetiu, aquella màxima del “divideix i venceràs”, o com va dir aquell poeta, granadí, d’inoblidable memòria, Federico Garcia Lorca, del qual fa poques dates es van complir 77 anys del seu assassinat, per uns Feixistes, que deia, en una de les seves poesies, “Castella, va abandonar als Pobles d’Espanya………………”

Què esperàveu que podia passar?

La miopia política i la prepotència li va costar a Espanya perdre, tot el seu imperi, tancats en la Cort amb el Rei, hi el suposat prestigi de la seva hidalguia castellana,  i amb el emparament, dels seus cortesans, corruptes del regne de Castella, ansiosos del poder, dels seus privilegis del seu feudalisme i de la seva impunitat davant les lleis d’aquells temps i en les d’ara, van aprendre alguna cosa?, perquè res ha canviat, ja que segueixen pensant i actuant, de la mateixa manera en què sempre ho han fet, i per descomptat en contra de les necessitats de la ciutadania, dels seus desitjos i de la defensa de les seves vides, com tristament ara s’ha pogut demostrar a tot el món civilitzat, que les qüestions ideològiques al regne d’Espanya, priven i condicionen, totes les col·laboracions de cooperació en la protecció de la seguretat ciutadana, de tots els catalans, i catalanes, dient´ho clar i ras, tant s’els en fot, !!els éssers humans que vivim a Catalunya!!
La nostra policia autonòmica, reconeguda en tota la UE. com a moderna eficaç, i modèlica, són davant els ulls del Govern espanyol, uns subjectes sense cap mèrit, excepte el d’haver-se guanyat la desconfiança dels Governs espanyols l’han generat els seus comandaments, des de sempre? o el procés independentista? aquesta situació els ha brindat al Govern central una altra ocasió per a institucionalitzar encara més, la negació de poder recaptar i rebre la informació de primer ordre? indefugible per tots els catalans, i després quan veuen la manera de fer-nos passar ratolí per bestia grossa, inculpen a els Mossos del trist i greu succés, per tots els mitjans possibles, molt especialment per un diari catalá, dirigit per un Element feixiste, i catalanofobic, com el Sr. E. Hernández, d’una cata sense cap moral,  (una de les mentides, més punyents i ofensiva’s, a fi i efecte de produïr-nos un greuge envers als  nostres sistemas de seguretat, i les dubtes als ciutadans, com a part fonamental per destrïr el Procés independenista, així com la de seguir negant-nos sistemàticament la possibilitat de la comunicació i col·laboració, amb l’Europol, i també a rebre més informació de les forces de l’ordre públic, incloses les militaritzades (Guàrdia Civil ) espanyoles.
És aquesta la UNITAT, que pregonen a tort i a dret?, ¿és aquesta la intenció per part de l’actual Govern espanyol amb els membres coneguts per tots del PP? és aquesta la forma de poder recaptar-la?, ¿amb insults, menyspreus, ignorant els valors d’una ciutadania, diversa, i plural? (a Catalunya es parlen diàriament unes tres-centes llengües diferents), que no ens han dividid, ja que compartim amb ells la nostra terra, les nostres ciutats, pobles, entitats, els seus negocis per on se vulgui, treball, sacrificis, seguretat, llibertat, i que a totes i tots ens enriqueix, de manera cívica i pacifica, ni tampoc ho fan les seves diferents cultures, i religions, No és això Unitat?, ¿són adequades les paraules en una homilia del Cardenal Comella, que va oficiar la missa en la Basílica de la Sagrada Família, de Barcelona?, i davant les Autoritats espanyoles, els polítics de totes les ideologies presents, així com innumerables mitjans de comunicació nacionals i internacionals, quan ens va voler, una vegada més, instrumentalitzar-nos amb unes paraules, relatives al fet que “la Unitat, ens enriqueix, i la desunió ens destrueix”, Quina unitat?, On va estar la desunió? En els Mossos?, o en les ordenes del Ministeri de l’interior espanyol, i en el Govern que ho ha de controlar? que ens neguen informació que ens és precis hi ens eren pertinents en aquell moment, i per suposat donada l’extremada sensibilitat política amb els moments actuals? o bé per la possibilitat d’una quasi segura, doble intencionalitat política?, del nostre Cardenal.
Lamentablement la misèria intel·lectual, humana, i social d’aquests subjectes d’alta representació institucional, com el clergat, els polítics del PP, alguns dels seus ministres, i la majoria de mitjans de comunicació, amb els seus Directors, i periódistas, ja que tots ells entren i ixen de el mateix calaix de sastre, fan fàstic, ens avergonyeixen, ens pretenen fer por i humiliar, perquè la protecció, i la llibertat, no ha de condicionar en res ni per res i en absolut a la seguretat i la Pau Social, i em ve a la memòria, un altre gran poeta espanyol, Gabriel Celaya, que va dir “El Social no és en realitat més que un eufemisme per a designar aqueixa mescla d’indignació, fàstic i vergonya, que un experimenta davant la realitat en què viu” .
Gonçal Bayó i Canut
 Escriu un comentari.

Continua la lectura de SI JO POGUES……..

VilaWeb, un magnific diari digital

Reproducció d’un article, magistral d’aquest diari, per qué es mereix, que sigui llegit per tots els catalans.

El diari danès Politiken diu que el referèndum és l’eina per a posar fi a ‘800 anys d’amargor i lluita’

 

‘Un referèndum per a posar fi a 800 anys d’amargor i lluita per la independència del gran veí espanyol.’ Així resumeix la història de Catalunya el rotatiu de pagament més llegit a Dinamarca, Politiken, que avui dedica tota una pàgina al procés d’independència català. ‘L’home fort de Catalunya està preparat per a la confrontació final amb la dominació espanyola’, és el titular de la peça.
Aquest ‘home fort’ és el president català, Carles Puigdemont, a qui el Politiken presenta en  un perfil. El diari danès destaca que ‘l’oponent de Mariano Rajoy creu en la democràcia’ i, parafrasejant una columna de l’escriptor Josep Ramoneda a El País, explica que el cap del govern espanyol ‘espera solucionar el problema català amb l’ajuda de la constitució i els jutges’ i amb la intenció de ‘causar pànic’.
Carles Puigdemont és retratat com l’home fort de Catalunya. El diari, un dels més importants de Dinamarca, explica que és el primer dels 129 presidents catalans que ha decidit de portar el seu país cap a la independència. ‘Era amb desafiament i orgull que Carles Puigdemont, com a líder del govern autonòmic català, el 9 de juny d’enguany va fer un pas, que pot ser determinant per al futur d’Espanya i Catalunya’, diu l’article signat per l’experimentat corresponsal europeu Michael Seidelin.
Explica els orígens del president català i posa èmfasi en el fet que Puigdemont se sent molt català i que ve d’una família en què tothom espera el dia que una Catalunya independent sigui membre de la Unió Europea en les mateixes condicions que l’estat espanyol, ‘que durant segles ha mantingut Catalunya sota un control absolut’. Politiken fa referència a unes declaracions que va fer Carles Puigdemont al diari francès Libération: ‘Sóc català, però les circumstàncies m’han fet espanyol. En altres paraules, pertanyo a un “estat” que jo no he escollit pas.’

Les ‘amenaces’ del govern espanyol

Pel que fa a la posició del govern espanyol, el diari danès cita Mariano Rajoy, que diu que el referèndum no es farà: ‘Aquesta bogeria autoritària no guanyarà mai l’autoconfiança i equilibri del nostre estat democràtic’. També cita la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, que va dir que l’estat espanyol podia aturar el camí cap al referèndum ‘en vint-i-quatre hores’. I també esmenta que la ministra María Dolores de Cospedal va recordar que ‘l’exèrcit i la Guàrdia Civil també tenen com a propòsit defensar la constitució i la integritat territorial del país’.
‘No eren amenaces sense fons’, diu Politiken, que explica com la Guàrdia Civil ha citat a declarar polítics i funcionaris d’alt nivell aquestes últimes setmanes. ‘El missatge és clar: es poden arriscar a presó, multes i possible confiscació de valors si participen en l’organització del referèndum, que segons la constitució espanyola és il·legal’, diu el text del rotatiu danès. I l’article continua explicant que ‘les amenaces ja han fet marxar tres consellers’, però que el president català ràpidament va nomenar ‘tres personalitats, conegudes com pro-independentistes’.

Un divorci car

L’article acaba parlant del ‘divorci’ entre Catalunya i Espanya, tal com l’ha anomenat el president català. El diari danès preveu que serà un divorci car, ja que Catalunya ha d’assumir part del deute espanyol. Diu que els crítics pensen que el projecte d’independència separa la ciutadania i que els aspectes jurídics no permetrien un referèndum. L’article conclou, però, que Carles Puigdemont ha deixat enrere el tema judicial i ha explicat a la televisió catalana que ‘ara es tracta de política i del dret d’autodeterminació de la gent’.
Pel que fa als episodis històrics dels darrers vuit-cents anys a Catalunya, el Politiken parla del ‘terror feixista’ viscut durant el règim franquista, quan eren prohibides la llengua, la senyera i també la sardana. Recorda que milers de persones van ser empresonades i exiliades i alguns dirigents polítics van ser assassinats pel règim.

(VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podram continuar creixent).