UNA DUI ES EL MILLOR QUE PODEM FER, DESPRÉS DE VEURE I ESCOLTAR EL QUE HA ESDEVINGUT, A LA MOCIÓ DE CENSURA AL Sr. RAJOY
.
I PER AIXÒ CREC, QUE POSSIBLEMENT ENS POT SER MOLT ADIENT, LLEGIR UNS BREUS APUNTS DE LA NOSTRE HISTÒRIA

Aquests darrers dies hem vist, al Congreso de Diputados, a Madrid, la moció de censura al Sr. Rajoy President del Govern espanyol, hi també llegit i escoltat, una altra vegada més el mantra ben conegut per totes i tots nosaltres, respecte a la il·legalitat de poder fer un referèndum pactat ho acordat, amb l’Estat espanyol, segons la interpretació del nacionalisme més tradicional i obsolet espanyol, fins i tot el TC (Tribunal Constitucional espanyol) va dir que era un problema polític, i no jurídic.

Així doncs cal donar les dates d’una manera molt rigorosa, dels inici-es de Catalunya, com una nació, per tant, intentaré fer una síntesi de la història i drets de Catalunya, que avui no són ben coneguts, per la nostra ciutadania.

Primera raó, i motiu indefugible dels nostres drets sostrets, “manu-militari”, l’any 1716.

Catalunya té dret a la seva independència, perquè des de l’any 998 fins al 1714, era un Estat, amb exèrcit (qüestió de cabdal importància amb aquells temps de conflictes territorials, a causa dels invasors àrabs de la península Ibèrica), moneda pròpia, Govern, i una Constitució, i lleis, que està’n al bast de tothom que tingui interès a conèixer-la, fins i tot per “Internet”.

Per tant teòricament Catalunya, no necessita fer cap referèndum, ara bé tot,”País Nou” si el necessita i li cal fer un referèndum, per aconseguir la seva independència, vull fer notar-ho amb l’exemple, del cas escocès, ja que la vella Escòcia, no va mai esdevenir un País envaït, molt al contrari es va unir de forma voluntària a Anglaterra.

Cap País envaït, conegut arreu del món, ha fet mai un referèndum, per recuperar, la seva Independència, la seva nacionalitat, ni la seva llibertat.

L “any 1640 fou proclamada, l’única República Catalana, veritablement independent, i feta amb plena vigència de les Constitucions catalanes, per Pau Claris I Casademunt (Polític i Canonge de la Seu d’Urgell i que fou President de la Diputació General de Catalunya)

Any 1705, Tractat de Gènova, (20/06/1705)

Anglaterra es compromet a defensar les Lleis Catalanes, fins i tot en el cas que es perdés la guerra de secessió (Aquest tractat o Pacte, va ser una aliança política i militar, signada per Anglaterra, i la representació de la noblesa catalana Austriacista, com a representants del Principat de Catalunya, cal dir que es va arribar a aquesta situació fruit d’una onada de repressió ferotge, contra les famílies més importants de la noblesa catalana per ordres del Virrei de Catalunya, Francisco Antonio Fernández de Velasco, aquests greuges varen fer decantar als indecisos, per anar a favor de l’Arxiduc Carles d’Àustria, i per tant a la signatura del Tractat amb qüestió, que va esdevenir amb l’inici de la Guerra de Secessió, mai els conflictes polítics se solucionen amb cap tipus de repressió, la història hauria de fer recordar i veure als governs, que els errors succeïts amb altres temps i moments, no han de repetir-se de nou, per les greus conseqüències que comporten.)

Any 1713, Tractat d’Utrecht, 11/04/!1713,

Anglaterra signa el tractat de pau amb el rei Felip V “una traïdoria, a Catalunya, per la part d’Anglaterra, “Els manifestos Deplorable History of the Catalans i The Case of the Catalans recordaven a Anglaterra el seu Tractat:
d’aliança militar amb Catalunya i la traïció d’Utrecht” malgrat les condicions que va exigir per fer-ho, plenes possiblement, de bona voluntat política, però totalment desconeixedores del regne de Castella, i de la dinastia borbònica, aquestes varen ser les condicions pactades i acceptades per Felip V.:

“Els habitants del Principat de Catalunya, han de conservar il·lesos i intactes els seus antics privilegis”

Mai s’han complert, ni Anglaterra va exigir el compliment d’aquests, però a canvi, va rebre la cessió de l’illa de Menorca, el panyo de Gibraltar, és a dir el pas obert i el control, per tota la mediterrània, i el fet de poder navegar, comerciar i l’entrada a tots els ports espanyols, d’ultramar.

l’any 1733, apareix “Record de l’aliança”…. On es recordava el rei George II d’Anglaterra els compromisos del Pacte de Gènova, resultat……………. Cap (fins al moment, any 2017).

L’any 1734 es publicà l’opuscle “Via fora”… On es demanava l’anul·lació de la “Pau dels Pirineus”, justificant la necessitat indefugible de recuperar les Constitucions Catalanes (Aquest opuscle,) “atribuït a Rafael Casanova,” recorda al rei George II d’Anglaterra, l’aliança pactada a Gènova l’any 1705, entre el Principat de Catalunya i el Regne d’Anglaterra a fi d’auxiliar a l’Arxiduc Carles “a la sencera recuperació de tota la Monarquia d’Espanya”,

La implicació de Felip V en la Guerra de Successió Polonesa (1733-1738) a causa dels Pactes de Família va desencadenar les esperances dels austriacistes catalans, amb la intenció de poder recuperar, la «Llibertat de Catalunya». Va ser publicat al gener de 1736, el 22è any de l’esclavitud de Catalunya!!

Any 1760, aquest any s’adreçarà al rei Carles (Tercer) el conegut document com “Memorial de Greuges”, en el que es reflecteixen totes les lamentacions, i reclamacions envers tornar a gaudir, dels nostres antics usos i Lleis anul·lats amb la seva totalitat, per al Decret de Nova Planta de l’any 1716.

Any 1812. Delegats catalans a les “Corts de Cadis”, reclamen de nou, la recuperació els privilegis dels quals havia fruit Catalunya, amb els regnats de la!! Casa d’Àustria¡¡

Any 1848. El 24 de novembre del 1848, en Tomàs Bertran i Soler (Polític francmaçó i escriptor) proclamà la restauració de la Generalitat de Catalunya, perquè d’una vegada!! S’emancipi i constitueixi un Estat Sobirà i Independent.

Any 1885. Es fa tramesa d’un nou “Memorial de Greuges” dirigit al rei Alfons (dotze), aquest mateix any ha estat considerat sempre com el de l’inici de el ! Catalanisme polític!!

Any 1892. Les “Bases de Manresa” (27/03/1982 hi presidida per Lluís Domènec i Montaner), i recorda’n, les Constitucions Catalanes de l’any 1585, pretenen restablir de nou el Govern i les Corts Catalanes.

Any 1928. Es dóna a conèixer, el primer document públic, on ja ha desaparegut totalment qualsevol referència a les Constitucions Catalanes, amb la documentació reconeguda com a “Constitució de l’Havana del 1928. (L’Assemblea de l’Independentisme Català va presentar un projecte Provisional de la Constitució de la República Catalana (setembre/octubre de l’any 1928 i amb plena dictadura de Primo de Rivera, es va fer a la ciutat de l’Havana/Cuba), i va ser presidida i signada per Francesc Macià (Exiliat amb aquell temps, a causa de la Dictadura).

Any 1931. S’hi ha oblida Catalunya, de les Constitucions Catalanes, esdevingudes anteriors, i s’hi ha subsisteix amb la demanda d’uns Estatuts per Catalunya, resultat: esdevé amb un “Estat integrat de la Federació Ibèrica” (Francesc Macià 14/04/1931, nascut l’any 1859 a Vilanova i la Geltrú, mort l’any 1933 a Barcelona conegut popularment per al Poble, com l’Avi) una vegada més s’obliden les demandes dels catalans, i de Catalunya, per part dels governs espanyols.

Això és una petita reflexió, del que és Catalunya, i manca, molt més encara, que no he dit ara, amb aquesta breu reflexió dels fets que han succeït amb el transcurs dels segles de la història de Catalunya, fins al dia d’avui.

No ens ho podem permetre’ns més, ni per més temps, que la ciutadania catalana, tinguin els orígens que tinguin, les identitats que tinguin, i les llengües que parlin (i que a tots ens ha enriquit i de sempre hem respectat, i respectem), perquè no va d’això, el “Procés Independentista”, va de Democràcia, ates que volem, “Construir un País, radicalment diferent, més modern, just i millor, i a on tothom hi tingui cabuda” l’objectiu no és d’altre, que aconseguir informar a una gran majoria dels catalans que desconeixen, ho fins i tot han oblidat, aquesta història de Catalunya, llarga amb el temps, i amb esdeveniments, hi ara amb aquests moments tant i tan importants, no podem desconèixer-la, per poder gaudir dels nostres drets, com a Nació i Estat, que formava part
, d’una Confederació de Regnes i Principat coneguda com!! LA CORONA D’ARAGÓ!!, i poder demanar i exigir el Dret d’Autodeterminació, per poder decidir el nostre futur Polític, com a ciutadans, i com a País.

Per tant no és lògic, que com a País, estiguem llepant-nos l’obligo i discutint el sexe dels àngels, amb temes, com si a la desobediència activa, ho si el referèndum, pactat, ho unilateral, i deixa’ns a part una altra possibilitat, més rapida d’executar, hi sense cap mena de permís, que demanar, fruint de la nostra majoria independentista al Parlament de Catalunya, com ho és una “DUI”, és evident que ens pot dur a un rebuig immediat (teòricament) del nostre reconeixement com a Estat Lliure i Sobirà, a dins de la Societat de Nacions, “doncs Si,  hi rotundament SI,” existeix aquesta possibilitat, però també cap a la possibilitat més que probable, que per exemple la UE. Recordi i faci bon ús de la memòria Comunitària, i dels seus TUE (tractats de la Unió Europea) i que també tingui molt i molt present, que; Catalunya sempre ha sigut i ho és una part de la UE, aportadora neta de fons per la UE. hi mai ha esdevingut receptora directa de cap fons europeu.

Tampoc és de rebut, ignorar, obviar, i menysprear, la sentència del “Tribunal Internacional de Justícia Europeu” de l’Haja, respecte a legalitat internacional de l’ús de la DUI, per aconseguir la independència, d’un col·lectiu humà, i a dins d’un territori Sobirà (sentència del maig del 2010,i a favor de Kosovo).

També crec que és prou important, dir que el referèndum, que es va fer a Escòcia, i malgrat no estar contemplat amb les Lleis que formen la Constitució, no escrita del Regne Unit, va tenir l’autorització per poder fer-se, ja que prèviament va ser acordat democràticament, després d’haver sigut dialogat, negociat i cordat, tant per al Govern Angles, com per al Parlament escocès, i voldria recordar de nou, que amb el cas d’Escòcia, no va ser conquerit “manu-militari”, ates que va ser Escòcia, qui va demanar entrar a formar part del Regne Unit., com ja deia amb paràgrafs anteriors.

No hem de seguir donant voltes a la roda com els Hàmsters, tampoc amb de tindre mai més, dubtes, ni seguir creient-nos, que ens donaran cap mena de possibilitat, de poder fer, una negociació, amb cap govern espanyol, d’ara ni futur, ni tampoc d’un canvi de cap mena, a la Carta Magna espanyola, per motius del blindatge de la.mateixa.

Per aquests i d’altres temes polítics,!! Això és perdre un temps molt valuós¡¡per aconseguir la “Independència de Catalunya”, és força evident doncs, que l’única, i més rapida forma per poder a aconseguir-ho, hi perquè, no ens han deixat d’altre, que la de Reflexionar totes i tots, la possibilitat de fer una “DUI”. (que no és il·legal d’acord amb el Dret Internacional, “Sentència del TIJE,” (Tribunal Internacional de l’Haja), sobre el cas de Kosovo, any 2010″, i que si és viable i vinculant.

Sense oblidar-nos que un cop presentada una DUI, ens hem convertit en nou Estat, i per tant l’Estat espanyol, ja no ens pot obligar a respectar les seves lleis, ni sancionar-nos de cap manera, perquè esdevindre’n un Estat Sobirà i Independent i amb lleis pròpies..

En tots els meus respectes per a totes les opinions, hem pendrè la llibertat de tot,  seguit per donar modestament i de manera humild, una descripció del que és una DUI, les seves aventatges, i els seus inconvenients, per coneixement de tothom que vulgui llegirme.

Moltes gràcies d’antuvi.

Gonçal Bayó i Canut