SOM I SEGUIN VOLENT SENT-HO DEMÒCRATES ABANS QUE INDEPENDENTISTES

               !!SOM I SEGUIN VOLEN SENT-HO!! DEMÒCRATES ABANS QUE INDEPENDENTISTES.

 

Benvolguts companys, tots som coneixedor’s del que se’ns apropa en contra de la nostra Pàtria i en contra de la nostra digni titat com a poble i com a ciutadans, el motiu d’aquesta repressió, doncs únicament una venjança, per al seu orgull ferit d’aquesta “Hidalguia-castellana”, forassenyada,  imperialista i centralista impròpia, d’un País, que vol gaudir de tindre ciutadans, que com a tals, mai han volgut, ni renunciar ni deixar de ser-ho, tot el contrari, dels que són tractats com a ostatges, vassalls i esclaus, sense cap dret, i a romandre sotmesos, callats i obedients.
Els catalans som portadors d’una espiri tuitat,  del ple al  diàleg, la negociació, com a sistema d’arranjar els conflictes amb els éssers civilitzats, forma part del nostre ADN, Nacional, però també és ben cert, que ni som sants, ni porten un lliri a la má, el nostre fi i el nostre destí, els decidirem tots els Catalans, a ser possible indefugiblement votant, tots els que ho vulguin fer, amb un referèndum, pactat o no però si vinculant, i som molt conscients, de l’ús de la  violència per l’altra canto, judialització de la política, inhabilitatció del nostres polítics electes, per la ciutadania catalana, les “Clavegueres de l’Estat, aixì doncs res ens ha d’estranyar-nos per tant els hàbits “Polítics i del diàleg dels Governs espanyols”  tenim proves fefahents de com ho han fet el Ministeri del Interior, ho el d’afers, exteriors, ho tots els embaixadors espanyols arreu del món, d’ara hi com ho són sigut sempre durants els més de 500 anys d’experiència, d’una història deplorable de l’Espanya Imperial, motiu per al qual ens cal que divagades – aprofundir amb la història dels pobles, per adonar nos tots a hom som, i a on voler anar,
Per aquest motiu ara i més que mai ens és indefugible recordar tots els greuges que hem rebut, d’un Estat que mai ha sigut el nostre, però que sempre ens hi han considerats els catalans i a Catalunya de la seva propietat pel “Dret de Conquesta” això ha sigut el més impossible i decebedor de tots aquells somnis, dels governs estatals, d’un gran imperi  europeu,  conegut des del segle XV fins a mitjans del XIX, i si realment ho feu, constatareu indefugiblement una sola i gran veritat, el fet inescrutable, per al qual Espanya varen perdre totes les colònies, per no voler acceptar mai cap mena de diàleg, políticament racional, però si totalment, emocional i passional, i per al qual així es va desfermar la violència més punyent, a la vegada que els crims, i els assassinats massius més greus i sagnants fetes a, la població rural i camperola de Cuba.
Cuba va esdevenir un del tres darrers actes d’independència, seguida de les Filipines, i Puerto Rico els polítics conservadors d’aquells moments encapçalats pel President del Consell, Cànoves del Castillo, veien que la revolució Cubana, anava creixent, va cometre un dels errors més grans de l’Imperi espanyol, en anomenar l’any 1896 al General Valerià Weyler i Nicolau, com a Capità General de Cuba, amb ordres de suprimir per la força la rebel·lió cubana, que és tristament coneguda com la “política de reconcentració Weyler“, una política cruel, i nefasta perquè, si bé que és cert que una tercera part, de la ciutadania, cubana les van poder aïllar de les ciutats, els que realment varen fer és tancar-los amb camps de concentració forçosa, i fora dels seus terrenys de cultiu.
El canvi va suposar, una sola cosa, la instauració de la Fam generalitzada, per la mancança d’aliments de conreu i bestiar, llet i carn, que va acabar delmant, a tota la població’de l’illa i va desfermar les dubtes, dels indecisos, en benefici de l’independentisme, que hi ha més repressió, crueltat i mal govern, per part, dels seus funcionariats van ajudar a destruir, 70 anys després, de la pèrdua total de l’Amèrica del Sur, “Cuba”, la més preuada dels territoris d’ultramar i just al mateix temps Les Filipines, i Puerto Rico, la història ens assenyala la realitat, fruit de l’arrogància, i la supèrbia Castellana, que mai va voler entendre, que una part important de poble de les espanyes, no creiem, ni aceptaven , els Virreys, el funcionaris, que és varén enriquir, per l’impunitat, de que gaudien, per poder ser corruptes, injustos, i lladres, el Reis,  sempre embolcallats per la Aristogracia castellana, deixaven les mans lliures, i els ulls tancats, a tot alló que vinguera del territoris d’ultra-mar.
Els pobles de les espanyes, no creien, ni respectaven, ni enteníen,  el “Famos” valor de Guzmán el Bueno, ni amb les frases de Felip II, respecte de la fallida de la invasió d’Anglaterra, a causa de la maldestra forma d’actuar d’un dels favorits militarment par-l’ ant, i en contra de donar-li en comandament de la més gran flota espanyola a l’Almirall més ben preparat d’aquells temps, i amb el moment millor i més adient per l’Imperi espanyol, tampoc podem entendre, frases tan poc edificants,  com les del Molt honorable Mèndez-Núñez, “Vale más honra Sin barcos, que barcos Sin honra”, nosaltres som dels que creiem, que sempre i dalt de tot, volem donar-li el màxim valor i el més gran respecte a les seves vides, que es mereixien i és mereixem sempre als mariners i militars d’aquella flota, com ésser humans, i membres de les espanyes, com tampoc hem pogut entendre mai, la pèrdua dels militars amb l’avió rus que els tornava a casa seva, al seu país, fruit d’una mancança, d’interés una vegada més per les persones, i un menyspreu a unes dones i homes militars espanyols, que defensaven la democràcia, per a conquerir la Pau, fora de les nostres fronteres.
Algú pot creure que aquestes mateixes forces armades, podran mai, disparar un tret a cap espanyol, sigui el que sigui, la seva ideologia política, exposada sempre amb democràcia i respecte, amb civisme, i sense cap mena de violència, entre la ciutadania catalana, que durant més ja de cinc anys, s’hi han manifestat a tota Catalunya, durant aquest quinquenni, més de sis milions de ciutadans catalans, és això terrorisme, destrucció, nazisme, fasc isme, antisistema s? es tracte d’això, ho?, ho bé hem de parlar de Demòcracia?
L’odi, La supèrbia, menyspreu, i oblit, de la racionalització política, “tingueu sempre present amb la vostra memòria”, i mireu-ho molt bé, només van aconseguir, que fer una sagnia de la gent del poble llis i senzill, més dèbil, del poble Cuba, i pel que fa a les elits espanyoles, tampoc mai van tornar a gaudir ni fruir de, tants poders, i l’estat espanyol es varen instal·lar amb una fallida constant, des de l’any 1898, amb la pèrdua de les dues joies de la corona espanyola, Cuba i les Filipines, i Puerto Rico

Poc temps abans de morir Cànoves del Castillo (agost del 1897), va fer una declaració, plena de venjança, irracionalitat i ignorància política, quan va dir “Fins a l’últim home, i l’última pesseta”.

Ahir el Sr. President de l’actual Govern espanyol, Sr. Marià Rajoy Brey va voler de nou mostrar-nos una animositat per obrir una representació teatral,  tan joiosa com las que fan per TV, amb el Club de la Comedia, hi sense cap mena de dubte, fer-ho de cara a la galeria de la història, com si fos un retorn,  a un diàleg que mai ha existit, però que es pot entendre com una proposta, més, de les moltes que ens han fet, i que mai han complert, amb temes tan obsolets, caducs i fora de totes les voluntats de compliment per part del Govern estatal, les inversions indefugibles, de les necessitats, com a País, i com a Poble, Ports, carreteres, rodalia, Eix-Mediterrani, aeroports, comunicació d’entrada i sortida dels nostres ports, amb las gran xarxes de transport, ferroviaris, autopistes, trens d’alta velocitat, desdoblament de trams de les carreteres nacionals, II i l’N-324, tot un reguitzell de mancances amb infraestructures, que una vegada més ens hi han promès, però per enèsima vegada, “mai s’han dut a terme” amb les dues darreres dècades del segle XXI.
El Sr. Rajoy, va invitar a aquest acte totalment demagògic arreu de 500 persones del món empresarial, corporatiu, polític, financer i indústria i comerç, Català, però la malfiança de tots els convocats, es va mostrar amb tota cruesa, per la manca d’assistència, de moltes d’aquestes personalitats, com per exemple, Bancaixa, Banc de Sabadell, Abertis, Agrolimen i les empreses, i empresaris, dirigents i presidents de les companyes més grans, de Catalunya, qualcunes d’elles, membres de l’Ibex-35, tothom ja n’està fart de falses promeses, les fal·lals-cies de sempre, excuses inacceptables, i del desconeixement i destí dels fons previstos, per a Catalunya, a on han anat?, i qui se n’ha beneficiat?, definitivament, això no ha “quallat”, per repetitiu, sempre ens parlen del mateix, i exactament igual, amb el seu contingut, el discurset sempre, que per descomptat, ni podem fer-ho, ni tenen cap intenció, de complir-lo, tots som coneixedors, que és més faci’l i fins i tot engrescador, oferir, hi prometre, allò que no tens cap intenció de complir,  acaben per aquest motiu no fent res, per als catalans, ni per Catalunya.
Així doncs tornarem a lluitar h-i possiblement, aquesta vegada guanyarem, hi és més que probable, que es tornarà a vessar sang catalana?, però de ben segur que no ho aconseguiran, destruir-nos, el Procés català, per més que ho intentin posar-nos, de genolls als catalans, almenys ara al segle XXI, i mai més de la nostra història furtada.
!! No ho aconseguiran !!.
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s