EL JUDICI A TOT UN POBLE

EL JUDICI A TOT UN POBLE

 

12112109_1656723121241870_7824464666063590141_n-2

 

Avui 6 de gener d’enguany, s’ha iniciat el judici, als encausats per al tema de les urnes, al fer una consulta política, a la ciutadania catalana, sense cap valor, ni legal, ni virtual, el sis de novembre de l’any 2014 a Catalunya, i que una majoria de la ciutadania catalana havíem estat a l’espera, del fet que la mateixa esdevinguis una demostració fefaent, de la nostra voluntat (prohibida per al govern espanyol) per fer un referèndum legal i vinculat, envers el Dret d’Autodeterminació un somni i una demanda exigida per una gran majoria de totes i tots els catalans.
Però a causa d’aquesta manca de voluntat política, en veure, i patir de nou com interpreta’n la política els governs espanyols, i com s’envolten amb la seva manera de veure i exercir les lleis, així com la de fer política, és a dir, de manera “Sentimental” i no la que és més adient, la de forma “Racional”, no voldria, seguir opinant més sobre aquest greuge constant com ho és la forma, en cas de voler obviar la Racionalitat política, per substituir-la per la Sentimentalitat política, motiu que per si sol, el govern espanyol s’ha ficat amb un jardí poc recomanable i difícil de sortir sense deixar la democràcia, i l’estat de dret, fora d’ús i ben guardat i forrellat, a la seva “Caixa de Pandora”, així doncs, deixo les qualificacions jurídica és per als juristes, que no és el meu cas.
Ara bé sí que he pogut seguir amb una munió de ciutadans d’arreu de Catalunya, i a peu de carrer (les dades de participació hi han estat sobre més de cinquanta mil persones), que hem seguit tots els esdeveniments, i escoltar la retransmissió “in situ” del primer acte del judici, via radiofònica, i posteriorment amb un excel·lent reportatge, fet per una mitja de comunicació via televisió, i això m’ha portat a constatar indefugiblement la gran transcendència, per la meva modesta opinió, en veure i escoltar l’argumentació, ben estructurada, seriosa, pausada i amb una immillorable manera d’utilitzar els tempos, per part de l’ex-President Sr. Artur Mas, a les preguntes del seu advocat, és digne d’admiració la valentia per fer-se l’únic responsable dels esdeveniments, que ara es pretén jutjar únicament i indefugiblement de la seva persona, i allibera’n de qualsevol responsabilitat a les seves dues companyes de la banqueta dels acusats, excel·lent, i exquisit comportament, en defensa de les seves col·laboradores, però la veritat total i absoluta, no és d’altre, que quan es porta a judici les decisions que s’han pres al Parlament, després de ser acceptades per la majoria de la cambra, ja no és un judici als membres del govern, que s’hagin imputat, ates que és un JUDICI A TOT UN POBLE, allí representat per ells.
Però jo que sóc un més d’aquest poble, i que també hem sento jutjat ara, no m’agradaria deixar de cantó, el astorament que he tingut, per la manca de més coratje, amb les seves respostes al no dir en cap cas, el mateix que hem pogut escoltar abans de ser portat a declarar, ni el sentit ni les intencions de les paraules, ni la reafirmació, del que s’ha dit en totes les anteriors, ocasions en las que el l’ex-President Sr. Mas ha intervingut.
Per a mi no ha estat a l’altura de la seva apreuada, persona, ni tanpoc a esdevingut lo més adient d’aquells moments, quan a dit amb plena claredat i de manera entenedora, que s’havia trobat sol i amb molts problemes polítics, quan es va plantejar el no fer un referèndum, autoritzat, i vinculant per la independència, per la prohibició del TC, i amb el seu lloc fer una consulta política, a la ciutadania catalana, aquesta afirmació té una part de raó, de tots és ben conegudes les exigències ideològiques de la CUP, es a dir d’un dels partits independentistes, i el seu rebuig a reconèixer els valors del Sr. A. Mas i de CiU, possiblement degut a la distància dels plantejaments polítics, amb les dues formacions polítiques. Però amb la mateixa panera, ens posava i donava a entendre que la ciutadania junt a d’altres partits independentistes havien format el gruix dels considerats per ell, com insolidaris, i francament, no voldria trepitjar un territori ple de mines explosives, solament i exclusivament, deixar constància del fet que llastimosament, el comentari ha esdevingut fora de context, de poc o nul tacte, quan ara i més que mai s’ha de fer pinya, munió, i veure el futur, oblidar almenys amb aquests moments, el passat, per construir el futur.
L’altra gran motiu d’admiració ha sigut, una altra vegada, la gent, que ho ha seguit en viu i directe al passeig Lluís Companys, i a tots els que no han tingut presència física, però si participativa a través de la fila “0”, cada dia n’estic més segur, que el poble és el millor i únic desllorigador, per desfer les cadenes que ens a tenallen a un Estat que no entén, ni practica, tot allò que blasma, d’esdevenir un Estat de Dret i democràtic, aquest camí s’ha fet molt més rapit que mai, cap a l’Ítaca, somiada i estem ja molt a prop d’aconseguir arribar-hi de manera definitiva.
!! Hem sento orgullós de ser català!!
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s