CATALUNYA HA DE TENIR UN SISTEMA POLITIC PARTICIPATIU

 

CATALUNYA HA DE TENIR UN SISTEMA POLÍTIC PARTICIPATIU

 

10259748_240561996152153_7623442152899989183_n

EL POBLE HA DE TORNAR A SORTIR AL CARRER, TOTES LES VEGADES QUE SIGUIN NECESÀRIES, NINGÚ MILLOR QUE EL POBLE, PER CERCAR LA INDEPENDÈNCIA

Hem, ve, ara a la memòria, la xarrada col·loqui a Vilanova i la Geltrú, feta no gaire temps enrere, i proposta per ANC local, amb la presència de la vicepresidenta d’ANC, la Presidenta del AMI, el jurista membre del grup de juristes per la Independència, també d’ANC, i l’exdiputat al parlament de la CUP, Q. Arrufat, ¿perquè hem recordo d’aquest acte?, per cert, molt interessant i valent per part del Jurista de l’ANC, doncs per què, quan li varen cedir la paraula al Sr. Arrufat, va deixar anar, que s’estaven contemplant les possibilitats de presentar-se al futur, a unes eleccions legislatives per al Congrés espanyol (?).
Ja s’ha vist, la credibilitat que li hem de donar, a un excel·lent polític, com al Quim Arrufat, amb idees parelles a les del actuals dirigents polítics de la CUP, però evidentment amb una saviesa, i bon fer, que res t’abeuri, amb l’extorsió i xantatge que la CUP varen fer a la majoria parlamentaria, a JXS, a la ciutadania, a i malauradament al procés, i a Catalunya.
Al torn de paraules del col·loqui, vaig demanar poder fer-ho, i hem vaig dirigir amb una certa ironia, al Sr. Arrufat, “agraint-li la nova bona”, del fet que per primera vegada, vulguin participar amb una comtessa electoral espanyola, quan sempre ho havien rebutjat de manera radical, ja que això suposaria acceptar la pertinença de Catalunya a Espanya, molt lluny de la ideologia independentista de la CUP, i per descomptat obvia’n i ignorant, que ara i ham aquest moment, encara som una part de l’Estat espannyol, i que pere tant es força evident, que la CUP, i amb la seva participació en el Congrés, esdevindria un increment molt interessant de polítics catalans (si foren votats), com és de desitjar, i que donaria a Catalunya un major nombre de diputats/és i escons, per aconseguir ser més escoltats, si més no “determinants”, com així es va poder veure després.
Però una vegada més la CUP, ens van mostrar el seu tarannà, del fet que per damunt de tot, i són sempre, els seus idearis polítics i dogmàtics, així com les seves idees,  abans que el País, és a dir Catalunya i el Procés, després d’aquesta concepció purament partidista, ( al menys amb aquests moments de transició política a Catalunya) això tan facil d’entendre, ja que degut aquesta actitut tots els ciutadans catalans han tingut que, veure, sentir i patir, molts més greuges i les accions en contra de tota raó i justicia, per part del govern espanyol del PP, i vull creure que en contra, del mateix País,  i respecte  ells mateixos, com ho és  als ser menbres de ple dret de Catalunya.
L’estupidesa política del cainisme, entre els catalans per al fet de no acceptar l’entrada al Parlament català, per rebutjar ho aprovar els pressupostos, si és procedent, però no per raons purament tècniques, ni de manca de despeses socials, i dins de les nostres minses possibilitats econòmiques actuals, degudes a l’ofec a què ens té sotmès l’Estat espanyol a Catalunya, no el cas ates que els de la CUP, havien, !! MUTAT!!, les seves maneres d’entendre els acords, presos entre la CUP i JXS.
Així i doncs, ates que qualsevol excusa era bona per negar, la seva participació amb el procés, per al que es veu inexistent per la CUP,!!, havien mutat!!, l’acord amb JXS, segons ells, i les seves bases, quasi com també va succeir a Sabadell, ara solament per tres punts, de diferència amb els que Si volien que s’acceptessin els pressuposts d’aquest exercí del 2016, i perquè no tornes a ser una burla a la intel·ligència de la ciutadania, amb aquesta ocasió, els tres punts de diferència, ¿havien sigut abstencions.?
El resultat és ben conegut, per tothom, més cainisme i aquesta vegada fins i tot a dins de l’executiva de la CUP, ¿resultats molt incert’s, per la CUP, però de cap manera beneficia-ara al Procés ara amb aquests moments i vist el trist espectacle donat per i la CUP, els retrets que fan als seus companys, així com les desqualificacions de nou, i l’ombra de noves picabaralles amb temes d’IRPF, amb la legislació fiscal, l’aprovació dels nous pressupostos, que sembla estar pactada i consensuada, però això si com sempre ho fan, manifestant-nos públicament i davant de tots els mitjans, qualcunes observacions de nou no gens adients, per al moment actual, i per descomptat més de caràcter, d’acontentament per a les seves assemblees així com per mantenir la imatge Cupaire, i dirigida molt especialment a ses seves diferents bases, que dit amb claredat total, però amb el màxim respecte, per part meva, són difícils d’entendre, per tothom que no sigui antisistema- marxista, i àcrata, vull tornar a senyalar, que el vocable, Procés no té cap lloc a dins del vocabulari Cupaire, i els i entra molt just l’altre, més punyent, com esdevé “Independència.
Per al qual, una vegada més, no podem oblidar el cost de la mala praxi de la governança, de la corrupció com a sistema, dels governs i de l’Estat espanyol, que els va heretar del corrupte i criminal regi men de la dictadura Feixista del Franquisme, que persisteix i s’ha fet endèmic, arreu de tot l’Estat espanyol, poso un exemple, actualment a cada català, viu i sense excepcions, ens costa de les nostres butxaques. 1.200 €, cada any la corrupció política, el que fa pales el Dret l’obligació i el Deure, del fet que amb el nou estat La República Catalana,  tot el control Polític, econòmic i social, de la República, i els seus governs, ha de ser amb un sistema participatiu, i que li correspon exclusivament a l’única i veritable Sobirania, que no és d’altre, que aquella que rau de la ciutadania de Catalunya.
La Sobirania, que no és una altre que la del poble, i que vol tornar a ser escoltat i inclòs, com a element de primer ordre, com a element decisiu, i a ser possible amb la col·laboració, i les ajudes per l’organització, de les entitats civils més estimades per als catalans, ANC, ÒMNIUN, AMI, SÚMATE, que tan i tant han fet, per Catalunya i el desenvolupament d’un nou camí per la Ítaca, somiada, però ha de ser el poble, amb el poble i per al poble arreu de Catalunya, ei que s’ha de posar-hi mes que mai, com l’eix vertebrador de la Independència, així com a desllorigador de l’unica colonia que li resta al Imperi espanyol, ara el segle XXI.
I per suposat que els polítics hi han de col·laborar, i gestionar.ho d’acord la cesió democratica, de la ciutadania, i fins que el procés estigui al sac i ben lligat, aleshores, si cal fer una DUI, o bé iniciar un procés constituent, amb una Carta Magna, prèviament construïda amb el poble i de baix a dalt, portar-la al parlament, i els polítics d’aquell moment, per que li facin la seva aprovació parlamentaria, i posteriorment refrendada i sotmesa a la voluntat del poble.
És amb aquesta etapa les que ens serà precís i necessari la col·laboració de els nostres polítics, ja que per al que hem vist fins ara, no s’ha tingut ni sort ni resultats, amb les negociacions, consens i acords entre els partits, i sí per al contrari molt, de desencís, dubtes i pèrdua de teixit civil favorable a la Independència, el poble ha de tornar a recuperar el lloc que li correspon amb el camí fins a la construcció de la República Catalana, i ells els polítics, obtenir per la nostra donació democràtica, el poder, la gestió i el consens amb qui sigui, però sense cap pas que la allunyi mai de les promeses electorals, dels politics i els seus partits, indestriable del obligat compliment de la voluntat del poble, l’únic sobirà del País, no tinc cap dubte que d’aquesta manera i amb els seus coneixements i valentia política, i la força del nostre poble, esdevindran com els elements indefugibles, per a aconseguir-ho.
Per això ara, tots JXS, La CUP, CSQP, i tots els partits sobiranistes han de anar molt units,  fins a conseguir de fer un Referundum, o Referendum, i respecte a la Ciutadania, l’unica Sobirania de Catalunya, no caiguem amb el parany de les identitats, i els origens, que han de ser respectats, de tots i per tots, però que no ens podem apartar-nos de la realitat, molts varen vindre a Catalunya, per poder començar una vida diferent i millor, amb dignitat, treball i molts esforços, ningú els va regalar res, pero ningú els i varen prohibir res, varem compartir i seguim fen-ho, termps bons i dolents, això si, amb pau, constancia, i perseverança, i respetant sempre, la diversitat i pluralitat única al Estat espanyol de convivencia, solidaritat, respecte i amb una gran majoria de total i absoluta integració, de tots els nouvinguts, aixi com dels seus descendents, no podem oblidar-nos  que Catalunya sempre dins de la seva història a sigut un país d’acollida i de respecte per a tothom.
Dit això s’ha de fer una curosa reflexió, que volem, a on ho volem, i com ho volem. sense oblidar-nos que es pòdrá fer amb els governs espanyols i per tant a l’Estat espanyol, que no vol ni otorgará mai la possibiltat d’un canvi real i beneficiós per la Ciutadania, si te que obviar el bipartidisme i el seu nacionalcatolicisme, declarar-se i ser un Estat Laic, deixar fora d’una vegada un sistema Polític-economic de tipus “NeoLLiberal“, amb una qualitat democratica de tipus europèu.
Aixó si els catalans ho volem fer hem de ser una Nació Lliure, Sobirana i Europea, administran-nos tots els nostres recursos, amb una Justicia Social, avançada i eficaz, amb més Claretat i rigorosament honesta, amb la creació i protecció a les PIME, a les Grans Industries, als Autonoms. per la creació de més llocs ded treball i millor renumerats, amb una justa distribució de la riquesa nacional, a tot el poble catalá, sense discriminacions de cap mena, siguin o vinguin o vulguin ser de origen d’alla a on vingut, o conservar la seva nacionalitat, perque en justicia es llogic raonable i intel-ligent que els ciutadans, defensin el seu present i lluiten per el seu futur, per a ells i els seus descendents, alla a on viuen, trevallan, tenen les seves families i per que s’ho han gunyat amb esforç i treball, la realitat, l’única realitat. no es d’áltre, que la que diu i proclame, !!Que els ésser humans són d’alla, a on mengen, viuen i dormen!! i si s’hem permet jo afegeixo, que una cosa no treu l’altre.
Gonçal Bayó Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s