QUO VADIS EUROPA

QUO VADIS EUROPA

 

se-creo-comunidad-economica-europea-600x310

Aquest article, ho carta, publicat, sortosament  al Financial Times, amb data 18/11/2016, no és ni el primer ni el darrer. que veurem als mitjans de comunicació estrangers, i no solament de lletres personals, o d’opinió de qualcuns ciutadans, ja que estem veiem diferents articles amb mitjans de rellevància Mundial, Comentant l’aliena manera de tractar els temes polítics a Espanya. amb dos vessants, una jacobina i l’altre judicial, les dues, gens habituals a les democràcies occidentals.
Però malauradament avui la política és la suma d’interessos de cada Estat, i no els interessos comuns dels ciutadans, tant en l’àmbit mateix de cada Estat, així com pel que fa a la UE, el que significa un centralisme incomprensible, reforçat amb l’expressió més jacobina de la indivisibilitat de l’Estat, i l’absència total de diàlegs, entre les parts amb conflicte, i com a resultat no s’hi ha arriben a cap acord, consens o pacte.
Indiscutiblement, aquesta situació, no solament es fa pales a Espanya (ex. Catalunya), ates que s’està estenent per una gran part dels membres de la UE., Polònia, Grècia, Hongria, França, Àustria i fins i tot ara comença a Alemanya, Suècia i Dinamarca, i a prop del Regne Unit.
Motius, la pèrdua de llocs de treball (la globalització és una de les causes importants), malgrat qualcuns avantatges, que poc o res afectem per millorar la situació ni de les classes mitjanes, ni per descomptat les classes menys afavorides, econòmicament i socialment, ni tampoc als treballadors autònoms, ni les PIME, castigats amb una fiscalitat, injusta que els tenalla, i és una ofensa comparativa, perquè les grans industries, gaudeixen d’unes condicions fiscals, incomprensiblement més baixes, que les PIME, i no són més creadores de llocs de treball (molt al contrari, ja que priven els beneficis per sobre de tot veiem el cas molt greu del moment de la firma Volkswagen, a Alemanya, i arreu d’Europa)
Resumint el desencís, la malfiança, les reivindicacions no ateses, i els greuges constants, als treballadors, petits empresaris, comerciants, etc. aquesta desafortunada suma d’efectes contradictoris, i el greuge constant i intensiu, porta, a una part important de la ciutadania, a votar a la dreta, a l’extrema dreta, a la xenofòbia, al racisme, la rabia acumulada, i la necessitat de cercar un canvi d’estil, ho de sistema, i obvien per complet, la greu corrupció política, ara “seu-do protegida” per les masses, desconnectades (ex. vots al PP.), de la racionalitat, i cansats del ofec ja persistent, així com la pèrdua d’aquells temps millors i ara convertits en temps de privacions, retallades i pèrdues diàries del poder adquisitiu.
Això és modestament el que Jo crec, que hem de saber explicar, amb diàlegs oberts, rigorosos i veritables, sense cap intenció d’alliçonar a ningú, bastin ponts per retornar tot el que s’ha perdut, per als estralls produïts, com a conseqüència, de fer unes polítiques neoliberals, unides a una globalització inadequada, i una manca total de la distribució de la riquesa del País, en favor dels de sempre.
Quo Vadis Europa.
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s