A CATALUNYA, NO I POT HAVER MARXA ENRERE.

 

A CATALUNYA, NO HI POT HAVER MARXA ENRERE

 

 

10259748_240561996152153_7623442152899989183_n

El difícil es fa i l’impossible s’intenta, els catalans caminem cap al nostre propi futur, no hi ha tornada, vist, i escoltat el discurs del Sr. Mariano Rajoy en la presa d’investidura, i amb la supèrbia acostumada, així com el menyspreu i humiliació al PSOE, bé és cert que es trigarà algun temps a ajustar totes les peces, però unir noves voluntats, en contra de l’ordre antidemocràtic, d’aquest bipartidisme substituït per un unionisme ultranacionalista espanyol i un sentit de responsabilitat legalista, que ens obliguen a acceptar-lo ensenyant-nos l’estaca, i  la repressió judicial, amb la seva interpretació del codi penal, i al mateix temps pregonant que és el que li correspon a un Estat de Dret, ¿com Feixista, o Comunista?, dictatorials tots dos.
Nosaltres volem, un futur i un País, en què ningú sigui rebutjat, per cap qüestió, ja que serà purament social, just i humà, cal tenir molt clar pel que lluitem cívicament i pacíficament, que no volem ni podem permetre’ns que molts dels quals res tenien quan van venir aquí desgraciadament per a ells i avui gràcies a tenir treball i amb molt esforç i sacrificis per la seva banda i per la de tots, gaudien d’una situació estable i digna, que ens han arrabassat, però alhora ser conscients, que la recuperació, ens portarà un temps, no exempt de sacrificis i que les estructures, els serveis, els hospitals, els transports els edificis s’han de pagar, res ens ho donen gratis, i això com ara, ens suposarà el fet d’haver de pagar impostos a tots els ciutadans d’aquesta nova República, però el fet de poder tenir i gaudir de tot això, ens hi ha de permetre poder d’assentar-se en aquesta República, així com el fet de poder treballar, als nostres fills i néts, crear una família, o una llar, i viure amb unes millors possibilitats, que a tots ells s’eviti el drama d’haver d’emigrar, per poder, !! Viure!!, aquest deu ser el millor futur, per a nosaltres els Pares i Avis, el fet de tenir-los en el nostre país, jo diria que no en tenim un altre de millor.
Per tant hem de Construir un nou País, més social més demòcrata, més avançat més modern, i eficaç millorant el nostre teixit industrial, i exportador, amb millor finançament, rebaixan els costos de l’energia, per esdevenir més competitius als mercats, interiors i exteriors,  i elevant el nivell salarial per aconseguir una major circulació dels diners, la qual cosa ens permetrà elevar el mercat del consum, que al seu torn crea més indústries per satisfer-ho i major nombre de llocs de treball, reduirà el dèficit, millorarà les cotitzacions a la Tresoreria de la Seguretat Social catalana, assegurarà i incrementarà les pensions i probablement ajudarà a compensar la piràmide vegetativa de la qual tenim actualment, ja que el percentatge de natalitat s’augmenta, quan hi ha mes seguretat en tots els ordenis, per a les treballadores i treballadors, igualtat en els salaris, és a dir majors ingressos i menys taxa d’Atur en edat laboral, i especialment els més joves, on la riquesa del País sigui correctament distribuïda, i no vagi a parar als mateixos de sempre, amb la qual cosa encara que en principi una part de la ciutadania, no hagin desitjat ni votat per la Independència, s’integraran al nou País de forma total en qüestió de temps, conservant si a si ho volen la seva nacionalitat d’origen i la de Catalunya, que immediatament adquirirem, ens cal que tornem una vegada més a anar de nou tots units, en l’esforç com sempre s’ha fet en aquest País.
Amb la República catalana, deixarem de contribuir onerosament a mantenir amb els nostres impostos als milions de funcionaris de l’Estat espanyol, en moltíssims casos incomprensibles pel seu elevat i innecessari nombre de treballadors, i tenint molt en compte factors tals com que les seves despeses, les seves compres, les seves cerveses les paguen allí i el benefici ho deixen a Espanya, i això no ens interessa, és el mateix cas per posar un exemple que ara succeeix amb Madrid, tots els espanyols contribuïm amb els nostres impostos per pagar els més de dos milions de funcionaris, que nosaltres no els tenim aquí, i se’ns imputa com en el nostre cas, la part proporcional del cost d’acord amb el 16% que significa la nostra població pel que fa al total de l’espanyola, cal tenir molt en compte que aquesta situació no ens deixa cap benefici actualment, ni tampoc a les altres Autonomies que contribuïm a sufragar el cost, per moltes i diferents raons, on els funcionaris, compren, paguen els seus lloguers, els taxis els serveis, els cafès, restaurants, periòdics, menjar, roba és a dir,  allí fan el seu consum, allí circula els seus diners, i aquest moviment dels diners circulant als mercats de consum, crea riquesa, negocis, indústries, i llocs de treball, independentment d’aquesta fluència dels diners i, els impostos que es paguen de tot tipus, en el lloc on resideixen, en aquest cas Madrid, però els costos com he dit s’imputen a tota Espanya, SOLAMENT ELS COSTOS, NO ELS BENEFICIS, és a dir, no es té en compte en la Fiscalitat, ni el sentit de l’ordinalitat, ni el de l’equitat, sinó solament el de la territorialitat.
El que fa que es produeixin dèficits que no es donen a cap País del Món per la seva injustícia, i perquè en molts casos s’està finançant a Comunitats, que no treballen amb els diners que reben pel concepte de solidaritat territorial, pensant a crear un nou futur que no tenen per la seva ciutadania, i a més redueixen i falsegen les taxes d’atur amb ocupació pública, innecessari i excessiu el qual immediatament es converteix en despesa pública, creant més dèficit i més necessitat de fons econòmics per cobrir-ho, la qual cosa equival a més diners que hem d’aportar a subvencionar-los, trencant l’ordinalitat entre les Autonomies.
El concepte d’ordinalitat és aquell en què estableix, que cap solidaritat ha de suposar a l’Autonomia que subvenciona amb les seves aportacions, la perduda de poder cobrir la totalitat les seves pròpies necessitats, però com als receptors de la solidaritat en molts casos els interessa guanyar votants i vots, empren els buits de la llei para en la majoria de casos evadir-la.
Aquesta il·legalitat, econòmica i social fa que el dèficit anual de l’Estat amb Catalunya, sigui del 8% de PIB espanyol aproximadament 16,0000,. Milions de €, un dèficit d’impossible comparació amb altres països de la UE.
Un altre factor a tenir molt en compte, ja que ens permetrà, disposar de tots els nostres recursos, i administrar-los nosaltres mateixos, amb el coneixement real de les mostres prioritats i necessitats.

Cal recordar-nos que solament la força del poble. pacifica constant,  i amb coratge ens dura,  a la anhelada Reconstrucció de la Nostra Nació i de la nostra Pàtria.

Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s