LA TRIBUNE, (Diari Francés), i una reflexió personal meva.Apreuat company, Jaume; és un bon article, per al que segons el meu entendre el puguem classificar dins d’una cita famosa, segons diuen atribuïble a Miquel de Cervantes, al Quixot a on es fa una cita, que ha esdevingut molt coneguda, i que diu això, “Que hablen de mi, aún que sea mal”. Les meves raons per fer meu comentari, el Parlament de Catalunya el formen 135 Diputats, i no 150 com ho diu el Sr. Romaric Godín a La Tribune, (per tant que qualcuns, percentatge’s que és cita’n no són correctes) es fa manifest que no viu d’apropo els esdeveniments, pel fet que les apreciacions i les dubtes, i les incerteses, que ell exposa, no són del tot correctes, a causa del fet que, ell, probablement no coneix gaire bé la idiosincràsia dels governs espanyols, fins i tot del poble espanyol, ni la dels catalans, que dit amb el màxim respecte per tothom, no és ni de lluny igual, com tanpoc ho són els problemes vistos o escoltats de lluny, que mai reflecteixen la realitat, com és vist des de Catalunya, i minut a minut hi dia per dia, mutant per que empitjorarà, això és la realitat no virtual, i fins i tot no únicament d’ara, per una raó, el govern espanyol, esdevingui del color ho de les coalicions que siguin mai!! Autoritzaran un Referèndum, ni per anar al Supermercat!! I s’oblida com tots els “Gavatxos”, que la Revolució Francesa (Certament molt violenta i cruel) la varen fer el poble, els vassalls, no els governs, ni els polítics. amb diàlegs, ni amb pactes, excepció, d’aquell que cada dia feia “Madame Guillotina”. Els catalans, i per tant arreu de Catalunya, volem, demanant i fins a tot preguem que s’obri un diàleg, amb els governs espanyols, d’ara ho del proper que esdevingui d’aquesta lluita, totalment condicionada, per al tema de la Independència de Catalunya, però no he vist cap reflexió de la nostra realitat, que té com a condició sine-quanon, “No a la Violència, no a l’agressivitat, no als insults, hi menyspreus, no a la difamació, si al civisme, si al respecte, si a la voluntat de bastir pons per arribar al diàleg i la negociació. No m’agradaria que, qualcuns catalans els pugui confondre, per que si, volem sortir victoriosos del camí independentista, ens cal prendre consciència, del fet que ningú no ens ho regalarà (incloent-li les altres nacionalitats de l’Estat espanyol), per tant hem de romandre units, i disposats a patir, agressions de tot tipus (hi Jo No crec que puguin ser militars, per la nostra pertinença a la NATO, i ser ciutadans de la UE), les altres totes elles, indefugiblement seran Judicials, i econòmiques, ho policials. Així doncs ara, modestament crec que ens han canviat les necessitats, perquè els únics que podem i hem de convèncer, és als ciutadans de la UE, i als de les Nacions Unides som els ciutadans catalans. ¿Com. Doncs, rebaldia i resistència PACIFICA I CÍVICA, del poble, amb aquesta, constància, perseverança, que M Ghandi va demanar al poble Hindú, i la constància dels països Bàltics, qualcuns d’ells, anant cada dia hi la mateixa hora, a cantar a cappella, cants històrics i patriotes, amb els dos casos, el temps va jugar en favor, dels independentistes i fen sortir. la consciència de tots els països, de la UE, i de l’ONU (amb les excepcions de tots conegudes). !!Solament el poble obrirà el camí ael nostre govern i als nostres polítics, per arribar al nostre destí ÍTACA!!. ¿Tindrem el coratge, per resistir tot el que ens voldran fer.nos ho ens faran? Salut i República Gonçal B.

            UNA REFLEXIÓ, SOBRE UN ARTICLE DE ROMARIC GODIN, A “LA TRIBUNE

 

 

 

10259748_240561996152153_7623442152899989183_n

Apreuats  companys; és un bon article, per al que segons el meu entendre el puguem classificar dins d’una frase famosa, segons diuen atribuïble a Miquel de Cervantes, al Quixot a on es fa una cita, que ha esdevingut molt coneguda, i que diu això, “Que hablen de mi, aún que sea mal”
Les meves reflexions per fer,  aquests comentaris, no és d’altre  que aclarir,  que el Parlament de Catalunya el formen 135 Diputats, i no 150 com ho diu el Sr. Romaric Godín a La Tribune, (per tant que qualcuns, percentatge’s que és cita’n no són correctes) es fa manifest que no viu d’apropo els esdeveniments, pel fet que les apreciacions i les dubtes, i les incerteses, que ell exposa, no són del tot correctes, a causa del fet que, ell, probablement no coneix gaire bé la idiosincràsia dels governs espanyols, fins i tot del poble espanyol, ni la dels catalans, que dit amb el màxim respecte per tothom, no és ni de lluny igual.
Com tampoc ho són,  els problemes vistos o escoltats de lluny, que mai reflecteixen la realitat, com és vist des de Catalunya, i minut a minut hi dia per dia mutant,  per que empitjorarà, això és la realitat no virtual, i fins i tot no únicament d’ara, per una raó, el govern espanyol, esdevingui del color ho de les coalicions que siguin mai!! Autoritzaran un Referèndum, ni per anar al Supermercat!!.
I s’oblida com tots els “Francesos”, que la Revolució Francesa (Certament molt violenta i cruel) la varen fer el poble, els vassalls, no els governs, ni els polítics. amb diàlegs, ni amb pactes, excepció, d’aquell que cada dia feia “Madame Guillotina”.
Els catalans, i per tant arreu de Catalunya, volem, demanemt i fins a tot preguem que s’obri un diàleg, amb els governs espanyols, d’ara ho del proper que esdevingui d’aquesta lluita, totalment condicionada, per al tema de la Independència de Catalunya, però no he vist cap reflexió de la nostra realitat, que té com a condició sine-quanon,No a la Violència, No a l’Agressivitat, No als Insults, ni Menyspreus, No a la Difamació, Si al Civisme, Si al respecte, Si a la voluntat de bastir pons per arribar al Diàleg i la Negociació.
No m’agradaria que, qualcuns catalans els pugui confondre, per que si realment el que volem, es sortir victoriosos del camí independentista, ens cal prendre consciència, del fet que ningú no ens ho regalarà (incloent-li les altres nacionalitats de l’Estat espanyol), per tant hem de romandre units, i disposats a patir, agressions de tot tipus (hi Jo No crec que puguin ser militars, per la nostra pertinença a la NATO, i ser ciutadans de la UE), les altres totes elles, indefugiblement seran Judicials, i econòmiques, ho policials.
Així doncs ara, modestament crec que ens han canviat les necessitats, perquè els únics que podem i hem de convèncer, és als ciutadans de la UE, i als de les Nacions Unides som nosaltres, els ciutadans catalans.
Doncs, rebaldia i resistència PACIFICA I CÍVICA, del poble?,  hi amb aquesta, constància, perseverança, que M Ghandi va demanar al poble Hindú, i la constància dels països Bàltics, qualcuns d’ells, anant cada dia  hi la mateixa hora, a cantar a cappella, cants històrics i patriotes, devant del Parlament
Amb els dos casos, el temps va jugar en favor, dels independentistes i fen sortir. la consciència de tots els països, de la UE, i de l’ONU (amb les excepcions de tots conegudes).

!!Solament el poble obrirà el camí al nostre govern i als nostres polítics, per arribar al nostre destí final, a; !!ÍTACA!!

¿Tindrem el coratge, per resistir tot el que ens voldran fer.nos ho ens faran?, elsd governs espanyols, amb l’odi que ens tenen.

Gonçal Bayó Canut.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s