CAL ASSEGURAR LES PENSIONS. “JUDIACIALITZACIO vs. POLÍTICA”

Cal assegurar les pensions. “Judicialització vs. Política”.

10259748_240561996152153_7623442152899989183_n

No ens hi ha de sorprendre, la “inpugnació”, darrera d’una informació per part del parlamet de Catalunya. de nou ho ha sigut per el TC, era previssible que aixì  esdevindria, i que tornaria a engreixar la polèmica, entre els “Civilistes” i els “Constitucionalistes”, aquesta, creu i punyent polèmica, neix, de la nova llei del 2015, que la convertida a la prasi amb un Nou Codi penal, evidentment no és el paper d’arbitratge que li atorga la carta magna espanyola al TC.
No me ex tendre  amb temes de la legalitat, ho de la legitimitat, crec que les 32 sentències promulgades per al TC. pel que fa a Catalunya i els catalans, no han esdevingut una altra cosa que l’actuació del TC. fen l’arrenjament, d’un problema,  ho tema exclusivament. !! Polítics!!,  i com  es ja malauradament, habitual sense cap diàleg, ni consens, simplement Impugnació al TC i aquest sentencia, i a la vegada ens arriben, des de les més altes esferes, injuries, insults, menysteniments, i amenaces, del tot inacceptables ha qualsevol país democràtic i de Dret.
Segueixo sense poder entendre, com la ciutadania espanyola amb general, i qualcuns polítics, admeten i permeten aquest canvi, de ser un Estat de Dret democràtic, a anar a passos gegantestc’s cap a una Dictadura de dretes, nacionalcatòlica. i capitalista amb una política econòmica neó-liberal, i amb la justícia manipulada per als poders polítics, és a dir sense cap mena de canvi, com semblàvem demanar la ciutadania, ho fins i tot de cap intenció real de fer-lo.
Hi ha col·lectius arreu del Estat com per exemple els més de vuit milions de jubilats, i la resta de pensionistes, no contributius, que no se’n adonen, ho no volem fer-ho, (per que están arrelats, amb les dubtes i pors inculcades per tots els politics i governs espanyols) durant els 40 anys de “transició”,   com és el greu i delicat tema de que,  les pensions en general ja fa set anys que nos s’incrementa el seu poder adquisitiu, per la decisió primer del PSOE, i després del PP, com és el fet inadmissible, de no tenir en compte l’IPC anual, i per d’altra part que amb quatre anys els fons de reserva de la SS. ha passat de 64.000 milions de €. a 24.000 milions de €, és adir la cobertura ha minvat i ara existeixen fons per dos anys i encaix, el problema ja no és  únicament,  la precarietat de la quantitat de contribuents,  el govern actual del PP, esbomba darrerament que l’any 2020, les xifres de persones ocupades esdevindrá 20 milions de persones, peró no diu amb quin tipus de contracte laboral, ni amb quins salaris, ¿com els d’ara tant baixos?,  tornen de nou,  a mentir, perque el principaL problema, no es d’altre que la massa salarial,  dels treballadors que merita’n els cotitzants, ja que és la més baixa de la UE. després de Grècia, tot seguit de la quantitat de persones activas, i consegüentment. la xifra d’ingressos que aporten per les cotitzacions, ara la suma de els dos,  conceptes, no els pot permetre passar cap superàvit, per què no n’i-hi han, al fons de reserva de la SS. i lògicament aquest en van exhaurint per pagar les pensions.
El tema és tant greu, que s’han de cercar solucions d’immediat, i que no responen únicament, a la creació de més llocs de treball, ates que els salaris que avui és habitual pagar-se, són excessivament baixos, a causa del temes de la lleis laborals, així com a la política econòmica neó-lliberal, ¿doncs quina és la sol-loció?”.
La creació de més impostos, per bastir de més ingressos a les despeses de les pensions, que són una part molt important del total de despeses del Estat espanyol, el 40% ¿es poden garantir, amb el mateix govern i sistema de pensions les mateixes quantitat d’ingressos per pensionista? !!no rotundament no!!, ¿que esdevindrà doncs a partir d’ara?, dubto molt, de la probabilitat de recuperar, els saldos anteriors del fons de la SS espanyola, el més raonable malauradament,  és del fet que, les pensions,  perdin més poder adquisitiu,  i respecte a la possibilitat, de recuperar les del pacte de Toledo una fantasia, i una mentida més,  que ven molt bé el govern espanyol, i molts dels partits espanyols.
No vull seguir citant-vos més greuges, que esdevindran ara, i durant el nostre present i amb el futur immediat de no plantejar-nos de forma rigorosa i intel·ligent una regeneració democràtica, que sigui el fil conductor, d’un canvi, Polític possible i radical, per tornar a recuperar tot allò que uns maldestres i corruptes polítics, així com, els partits i governants, que no ho volen fer, no els interessa fer-ho en l’àmbit personal, per als motius de tots coneguts, i en l’àmbit polític per què és l’única tapadora que els hi assegura la continuïtat del estatus-quo espanyol, per tant dient-ho ben alt i clar, l’únic canvi possible i viable, i que ens donarà. la seguretat, d’aconseguir. una regeneració democràtica i política homologable,  com la de qualsevol país, que tots tenim al cap que admirem i desitgem ser,  és i sense cap mena de dubte,  Catalunya, ho volem fer,.ho podem fer i ho farem, digui el que digui el TC, si hem de desobeir, ho farem de manera democràtica, òbviament  tot el contrari de les seves sentències del TC, que ni ho són, ni tenen la intencionalitat del fet que ho siguin, però hem de tenir molt en compte, que no serà gens faci’l i que significarà. tenir una fermesa extraordinària, i una capacitat indestriable dels sacrificis més inversemblants, per tant molt de. seny i calma, perquè hem de ser, solament obedients al nostre Parlament i les seves lleis, fins al grau màxim de la nostre resistència pacifica, i de la negació total i absoluta de cap classe de violència,.
Deixem-los que ells es posen encara més n’evidencia. tant a la UE, com al conjunt de les Nacions Unides, i no tinc cap dubte que més aviat que no pas tard, les nacions aniran fent-nos costa i donant-nos, el reconeixement preceptiu, per a esdevenir una Nació Sobirana, arreu de tot l’Univers polític de, totes les nacions. reconegudes per l’ONU.

!!DONEC PERFICIAM!!

I per últim, voldria fer una modesta i humil reflexió personal;  Som més de dos milions de ciutadans, que recoltcem. i fem pinya amb les nostres símbols més preuats, el MH. President Sr.- Carles Puigdemont i la MH. Presidenta del Parlament de Catalunya, la Sra. Carme Forcadell.

La por fa molt de temps que la vàrem perdre, l’hem compensat amb la !!Força admirable del nostre poble!!.

Gonçál Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s