ARA MES QUE MAI INDEPENDÈNCIA.

10259748_240561996152153_7623442152899989183_n         

             ARA MÉS QUE MAI INDEPENDÈNCIA

Apreuats amics, les meves felicitacions a tots vosaltres, i el significat, força interessant de els vostres comentaris d’avui a Facebook, respecte a l’acte de debat o electoral tant s’menfot fot, com li vulgueu dir, fet ahir a nit per TV3, aquest camí que sortosament van perdre, els dos únics participants independentistes, fen un front comú, precisament contra als “Comuns”, és el que sempre he dit i defensat, de manera, que es pot participar, amb noms i sigles diferents però amb el mateix cognom, Independència, dit d’una altra manera sota el mateix paraigües, sense cap necessitat de per això, perdre múscul, com a independentistes, ni com a ciutadans, ni per suport com Catalunya
Però malauradament qualcuns dels nostres companys/és s’ha entestat a fer fogueres entre ells mateixos, i això ens ha dut la situació vista ahir, d’una despreocupació total i absoluta per Catalunya, el sobiranisme/independentisme, i el referèndum dieu li com vulgueu, per què jo n’estic ben convençut que mai es farà a Catalunya, ni informatiu, ni d’opinió, ni per descomptat vinculant, però arran d’això hem pogut constatar la seva indiferència (PP, Cs. PSC, i BEC) per al procés el donem per mort, inútil. Incoherent, i totalment desfet, ¿perquè per la nostra culpa, els nostres retrets, desqualificacions, i atacs constants entre nosaltres, darrerament, i sempre hem fet una paròdia del procés, independentista, hem llançat a les escombraries una tasca feta per la ciutadania, de manera seriosa, educada i cívica, i amb un clam per allò que no s’ha sabut políticament concatenar-ho dins de la política d’alliberament nacional, fen un front unit amb el objectiu, per part dels nostres polítics, i els partits que ells representen
l’Enfrontament, les lluites caïnites, per veure qui era dels tres el més poderós, més influent, i que obtenia major part del pastís català, ha esdevingut amb pèrdues de temps real i necessari, amb crear malfiances, angoixa, incerteses, i milers de dubtosos, una vegada més s’ha demostrat què el poble, malgrat diuen que la seva diversitat, podria ser un problema, identitari, o d’orígens, ha tingut més sentit de país, i de voler alliberar-se, de qualcuns que s’han omplert la boca d’Independentisme, fals, irreverent-ment i solament com a pastanaga, per aconseguir portar el seu objectiu partidista, dogmàtic o ideològic al poder, per absorbir-lo i administrar-lo de manera poc democràtica, i si molt marxista.
Allò que tanta por els feia al govern espanyol, avui no ho tenen pràcticament amb consideració, o menyspreen més i de diferent manera que abans de l’espectacle, inadmissible, vergonyós i d’immaduresa política i traïdoria, donada per la CUP, rebutjant els pressupostos del 2016, hem donat un aire (confio que no sigui decisiu als nostres contrincants) ¿perquè, per culpa de què?, ¿com ho hem tolerat el poble?
La nostra supèrbia ens feia veure un enemic, real però intranscendent políticament (econòmicament és una altre tema), i a la vegada ens impel·lia veure el contrincant de veritat, amb tanta manca de certesa, com hi ha demostrat, amb les línies vermelles, les condicions “Sine-quan on”, les falses i impossibles accions per fer, les promeses com el Referèndum, l’Espanya plorí.nacional, el canvi de model financer, el respecte i la introducció per la ordinalitat, com a contrapès per la solidaritat mal entesa i pitjor practicada, com la recuperació de política socials, (Educació, Sanitàries, Assistencial, inversions, bequés per estudiants, salaris adaptats al dia d’avui, protecció i recuperació del nostre teixit industrial, les PIMES, són actualment el 90%, del nostre aglomerat industrial, amb una ocupació a prop del 80% dels treballadors a Catalunya, som l’Autonomia, que té la major part d’industries exportadores d’Espanya (aprop. arreu del País de 16000. Empreses) que signifiquen ara el 65% del total de les nostres vendes (el 35% es ven a Espanya), podrien si fórem a una nació independent, i sobirana esdevenir la 11 més exportadora, dins de la UE., som el 25,8% del total d’exportació d’Espanya, el 16% de la població espanyola, i el 20%del PIB espanyol.
La majoria del poble ho coneix i ho sap, però els nostres partits, sembla voler-ho no tenir-ho en compte, per anar d’una vegada units al poble, I  amb el pobre i aconseguir la construcció d’un estat, nou millor, més demòcrata i eficient, un dels petits estats, però grans amb qualitat de vida, treballadors ben re numerats, amb els nostres fills ací i no fora de Catalunya.
¿Tant costa d’entendre i de veure quins sons els moments de cada cosa?, ¿i de fer cada cosa al seu moment,?,  sense llibertat i independència mai recuperarem la Pàtria, tornem a escoltar de nou al poble, de tornar-li la iniciativa i el sobiranisme, que no hem escotat, perquè amb el poble, les entitats cíviques els polítics, els estadistes, i els partits independentistes, ho podrem aconseguir, i deixem-nos ara i amb aquest moment de banderes, estelades, sigles, ideologies, dogmatismes, i altres opcions que no sigui aconseguir la Independència de Catalunya, amb la que evidentment i imprescindible-men haurien partits de tots els colors de l’arc de Sant Martí, solament és possible amb la República Catalana
Gonçal Bayó i Canut
.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s