DIGNITAT Vs. ORGULL

DIGNITAT Vs. ORGULL.

 

 

10259748_240561996152153_7623442152899989183_n

Vagi per endavant la meva admiració, com a ciutadà, al President, especialment per al seu discurs d’acomiadament de l’acte d’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, així com la del Vicepresident, i del govern amb la seva totalitat, per la fermesa, la serenor, i la gestió d’una governança gens faci’l i poc habitual, d’un País, al punt de mira de molts i poderosos contrincants, el primer d’ells a dins de casa nostre, per més INRI, a dins dels 72 diputades i diputats de la majoria independentista al Parlament.
Altres vegades he escrit pel que fa a la CUP i la malfiança que jo els i tinc, fruit del meu coneixement, de qualcunes de les persones de la seva cúpula executiva, i del seguiment durant més de dos anys de la seva filosofia política, això amb dos grans polítics, com són el D. Fernández i Q. Arrufat.(ara i amb aquests moments totalment “muts”), la veritat, és que hem va caure la venda dels ulls, el dia de la cloenda de la campanya electoral a Badalona, amb companya del Ramón Cotarelo Garcia, invitat a festa de la fi de campanya, just aquell dia i posteriorment amb comentaris amb el Mestre Cotarelo, vaig mostrar el meu enuig al possible companys del camí per arribar a Ítaca, recordo molt bé la resposta del Sr. Cotarelo, són jóvens (Gonçal) (al meu entendre era un eufemisme d’inexperts).
Però alhora igual que aleshores, jo no reblava d’experiències o inexperiències, sinó de les rígides a voler acceptar la diversitat d’opinions políticament, d’altres grups Independentistes, molt lluny de les seves teories polítiques, i per descomptat amb una idea de País, i independència diametralment oposat amb la CUP i als partits de CDC, i JXS, ¿no varen tenir prèviament coneixement i seguiment de la CUP, per als dos grups polítics citades?, Segons sembla, no, ho millor dit aparentment no, ahir ho vàrem veure, al Parlament, i va haver-hi un excés de confiança total en el fet que els compromisos, que ells firmaren entre les parts, fou una pura i verdadera fal·làcia, un insult a la dignitat de tots els ciutadans que des del 2010, hi han anat manifestant multitudinari ament, els seus desitjos, les seves exigències i ànsies de forma ardent, i fermament però eminentment pacifica cívica, que hi ha sigut considerada com a modèlica, hi ha tot l’Univers, sempre en una reclamació clara i contundent, por la construcció d’una Catalunya nova i lliure, és a dir un nou Estat, Sobirà a dins de la comunitat de nacions arreu de tot el món.
Val a dir, que tot seguit vàrem tenir en contra als partits unionistes, fins i tot aquells, que temps enrere, i no fa massa, ens havien reconegut la possibilitat de poder exercir a Catalunya, el Dret d’Autodeterminació.
La CUP, que mai havien volgut presentar-se a una eleccions estatals, ni a les de la Generalitat de Catalunya, decideix pendre part en les eleccions catalanes (per primera vegada), amb grup propi i sense volgué formar part de JXS el resultat és de tots ben conegut, i les seves conseqüències previsibles, ja les van manifestar amb el trist cas del Sr. Mas (segona pedra en el camí a Ítaca), després, ens vàrem tornar a mostrar-nos, i amb en diferents etapes,  ens anat fen,  tot i breu temps, un rosari de despropòsits, d’irracionalitat política i d’inconsciència personal, i la d’un grup d’extrema esquerra, àcrata, neomarxista i antisistema, i que els partits i els mitjans espanyols, considera’n, com al seu braç polític.
la CUP ha esdevingut totalment,  aliena a la veritable lluita existent a Catalunya, en afrontats amb els nostres contrincants és a dir, l’oligarquia, els lobbys, i la Iglésies catòlica espanyola, les forces vives de l’Estat espanyol, dominant de Catalunya, ja fa més de tres-cents anys, en altres paraules, els estaments i les institucions polítiques espanyoles, contra les quals, no recordo conèixer o haver vist cap acció en contra aquest sistema, per la CUP, ho bé no tingueren prou valentia, sempre inhibien de participar en els comicis al Congrés espanyol, donant-nos excuses inacceptables, però demostratives de no volgué intervenir en cap acte en contra d’allò que ells consideraven, nefast per a la ciutadania, millor és que els “altres” independentistes, JXS i per tant exigir-nos, xantatgear-nos, injuriar, mentir i ofendre’ns, els era més còmode i menys conflictiu per la CUP, i por supost amb menys desgasti polític en el cas de les derrotes, i d’èxit total en les victories, si el practicaven contra JXS, és a dir, únicament els seus principis polítics esdevenien,  l’únic objectiu per aquest grup antisitema.
Amb el miratge d’un interès en el Poble,  però amb la negativa  de voler reconeixer que una de les claus per poder cercar solucions econòmiques i polítiques, per eradicar, els efectes de la pobresa, els desdonaments, i la misèria imperant, per no acceptar i entendre les necessitats i l’ordre per fixar les prioritats del País, del seu teixit civil, de les industries en general, les PIME, dels autònoms, solament volien seguir un full de ruta, radicalitzada, extremista, de rebel·lió i desobediència, d’una desconnexió de l’Estat espanyol ràpida i contundent, al seu albir i en el tempo que ells exigien, mai tingueren en compte un dels preceptes més importants de la democràcia, el total respecte  i l’acceptació de les majories, que la CUP, no hi ha tingut mai amb els seus 10 diputades en el parlament, i si JXS, però desgraciadament per als catalanes, per Catalunya i per Espanya hi han esdevingut determinants,  per aconseguir la majoria en el Parlament, i poder por primera vegada tenir un govern independentista.
La seva immaduresa política o ignorància, dóna igual per mi és el mateix, els ha dut inclús a donar suport a els radica-les de l’extrema esquerra, en la violència, i contra les institucions, contra la propietat, privada en contra els veïns del barri de gràcia, els comerciants, i dels seus negocis i béns personals, destruïdes apedregades, o cremats, als mossos d’esquadra (39 ferits, dells 5 de gravetat i 2 de baixa per treballar), a tots els catalans, però en absolut hem els nostres contricants, perqué sempre s’hi ha acovardiren, davant la força poderosa d’un Estat opressor i catalanofòbic.
¿Podrem oblidar i perdonar els catalans, aquest greuge a la nostra dignitat com a poble, la nostra necessitat de millorar radicalment, l’actual situació a Catalunya, i als danys al Procés independentista?
¿Com se li diu a aquesta actitud, coherència, o traïció?, la història ja ens dirà el seu verdader nom per la memòria de les pròximes generacions, i pel que fa en l’actualitat política en general s’ha vist el menyspreu comú que tothom de la cambra. Van mostrar-los.
Potser s’hi hauria de gravar-los amb fog ardent,  al acrónim de la CUP, la llegenda de :
!! Catalunya, no paga als Traïdors!!
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s