REFLEXIONS SOBRE ELS COMENTARIS A INTERNET

 REFLEXIONS SOBRE ELS COMENTARIS A INTERNET

Apreuats contertulians; M’agradaria fer una reflexió sobre un comentari publicat a Facebook, de qui l’autoria és d’un gran contertulià, català fins al moll de l’os, i independentista de sota rel, Dani aquesta reflexió no pretén amb cap de les seves ratlles, ser una lliçó, i ni molt menys pretén modificar les teves opinions, i experiències, com tampoc té la intenció de voler comparar-les amb d’altres sofertes per molts de nosaltres, els greuges a la ciutadania, al País, i a les nostres institucions són de tal naturalesa, que ens han afectat a tots, si bé és cert que amb l’aspecte personal a qualcuns dels catalans, els afectes han sigut diferents comparativament, però cruels per tot el col·lectiu de ciutadans.

Estic totalment d’acord amb tot el que ens dius, i exposes amb molta cura i rigorositat, així com les greuges que ens dius haver rebut, per als Governs espanyols, el Partits unionistes, el Tribunal Constitucional, tot això amb alguna de les maneres i amb més o menys duresa ens afecta a tots, dit això vull fer qualcunes matisacions, perquè ningú dels que tenim el plaer de poder, participar amb aquests contertulians de manera lliure i oberta, vegi uns nous punts de vista, amb l’intent de recolzar els teus, amb dades que no acostumen a ser d’ampli coneixement per a tothom, a causa de la complexitat dels temes a tractar en pren la llibertat d’aclarir quelcom de les funcions del TC., ja que darrerament tenim molts conflictes, amb totes els casos, per als recursos d’institucionalitat.

Amb objecte d’ajudar a entendre el com i el perquè, intentaré donar una breu descripció de l’article 38.2 de la LOTC, la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.

Les lleis desestimatòries en recursos d’inconstitucionalitat i en conflictes de l’Autonomia local impediran amb qualsevol plantejament posterior (amb qualcuna de les dues vies: Desestimatòries/Estimatòries). El que és normal és que les sentències Interpretatives, siguin desestimatòries, i qualcuns casos determinats poden esdevenir com Estimatòries.
El fet d’anul·lació d’una llei, és un acte, GREU és a dir es un acte IMPORTANT, de manera que quan el TC. dicta una sentència d’inconstitucionalitat, li està treien la raó al Parlament que és l’únic que té la legitimitat DEMOCRÀTICA DIRECTA, dit d’altra manera li està treien la raó al Poble.

El TC TRACTE SEMPRE Del fet que PUGA SALVAR LA CONSTITUCIONALITAT DE LES LLEIS, “interpretant”  LES MATEIXES.

Crec que és prou aclaridor l’article 38.2, però a part de mostrar com a greu i important, l’acte de dictar una sentència d’inconstitucionalitat, amb un greuge al Parlament, que com assenyala i ens diu és l’únic que té la legitimitat Democràtica Directe, el que vol dir que li treuen la raó al POBLE SOBIRÀ.

I ens diu, Que el Tribunal Constitucional, tracte sempre que li sigui possible, poder salvar la Constitucionalitat de les lleis, INTERPRETANT LES MATEIXES?

Si analitzem amb profunditat i rigorositat, el sistema d’elecció dels membres d’aquest únic tribunal, veurem o entendrem que el sistema d’elecció, dóna pas a una interpretació molt esbiaixada de la realitat, i de la necessitat de ser totalment independent, dels poders polítics, dels Partits i de les seves ideologies, és adir, les sentencies poden esdevenir, com així succeeix, interessades, i sense cap raó, jurídica, per ser interpretada en clau política, per culpa de l’interès del govern del moment, tingui o no tingui la majoria absoluta, ja que són electors directes, tant com membres del Parlament espanyol com del Senat, esdevenint d’una gran importància el nombre d’escons a una i l’altra cambra per poder escollir els membres que li corresponguin en cada cas, així com els del Govern de la nació que són també una part important amb el nomenament dels membres del TC, (per aquest motiu el TC està molt polititzat, i les seves sentències tenen un caire i una determinació política tan forta i exagerada, fins al punt del fet que el Poble no s’ha sent identificat amb el mateix.i la vegada ens mostra la transformació d’aquest Tribunal d’arbitratge i compliment correcte de les lleis constitucionals, és a dir les normes de respecte, de les mateixes, i no té en realitat la missió de sentenciar els actes, de les persones, institucions, etc., ates que la seva missió, és garantir, i controlar la correcta interpretació de les lleis de la carta magna, la Justícia és exercida per la Judicatura a través dels tribunals de Justícia, i solament aquests tenen la capacitat d’emetre sentencies segons els codis establerts per al poder legislatiu és a dir el parlament i el poder executiu el govern, que l’exerceix per donació, democràtica de la Sobirania del Poble, per tant i vist des del punt de ciutadania, l’acte de sentenciar jurídicament l’incompliment de les nostres lleis, i segons la Constitució actual espanyola, aquest exercici li correspon únicament com deia abans als Tribunals de Justícia, i amb cas de recurs té la darrera paraula el Tribunal Superior de Justícia espanyol.
Caldria consultar els experts amb dret constitucional, si aquesta nova manera d’actuació del Tribunal Constitucional, NO ES VERITABLEMENT UN ACTE O FET, ANTICONSTITUCIONAL

I per acabar la meva reflexió, faig una pregunta que va dirigida a tots els ciutadans, volem amb realitat aconseguir la Independència, per amb aquesta eina imprescindible, poder construir un Nou Estat, Independent, lliure i Sobirà?, perquè a les hores ens hauríem de preguntar de nou, ara i amb aquests moments el que John Fitgeralt Kennedy, va dir-los als ciutadans dels EUA, NO ES PREGUNTEU EL QUE L’ESTAT POT FER PER VOSALTRES, SI NO EL QUE PODEU FER VOSALTRES PER L’ESTAT, i no parlava dels Partits, ni dels Polítics, ni del Govern ates que solament feia menció a la capacitat del poble, per exigir amb la seva Sobirania, la construcció amb el nostre cas, d’un Nou País d’abaix a dalt, però és evident que és necessari la total implicació del poble, tal com ens demostra la història de tots els països que s’hi ha independitzat al segle XX i al segle XXI, la força del poble és indestructible, recomano a tothom que faci una mirada retrospectiva de com ho van aconseguir les ara conegudes com a Repúbliques Bàltiques, i més recentment Kosovo, sense cap necessitat d’utilitzar la força de les armes, ni la violència, si mes no solament el diàleg, la negociació, i el poder d’arribar a un acord amb la part contraria, però insisteixo amb la força constant, i permanent del Poble, i fins i tot arribat el cas amb la desobediència civil, com Noruega, L’Índia, Estònia, Letònia i Lituània, a on el poble va ser cabdal, vital i indiscutible de l’èxit aconseguit, amb la col·laboració dels polítics independentistes i els seus partits, i amb l’assessorament  i ajuda d’entitats de tots ben conegudes (així es va fer a les Repúbliques Bàltiques i durant tot un any cada dia i a la mateixa hora).

Tenim o volem tenir aquesta constància nosaltres? Volem i sentim la indignació que cada dia més ens fan patir els governs i polítics Unionistes espanyols, injustament i que per què es desprèn de les queixes, opinions, articles, i tertúlies per mitjans d’Internet (infrautilitzades encara) i per al que sembla desconegudes per molts de nosaltres del poder que això ens dóna? I sense cap mena d’utilització violenta,

Tenim el coratge per fer-ho?, o farem com Boadil a la pèrdua de Granada!! Plorar!!

No poden deixar més amb Estand-Bay, aquest anhel de la majoria dels catalans, perquè el temps va en contra nostre i a favor dels nostres contrincants,!! ARA POT SER l’HORA!!..

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s