LA DIDÀCTICA DEL UNIONISME

LA DIDÀCTICA DE L’UNIONISME

 

Ramón Cotarelo con sombreroPALINURO

A empentes i rodolons, a contracor, perquè no els queda un altre remei, els dos partits dinàstics, PP i PSOE i el que aspira a ser-ho, Podem, comencen a percebre’s que el de Catalunya va de debò i que l’independentisme no es frena. Per això han decidit moure’s. Volen demostrar que ells també tenen idees i que la iniciativa política no és monopoli d’aquests insofribles catalans. Cadascun en el seu inimitable estil per descomptat.
Reconfortada amb l’homenatge a Rajoy d’una alcaldessa del PP a Toledo, que ha projectat una imatge de Franco i una altra de Himmler sobre les torres d’un castell, el govern ha mogut fitxa. Amb aquest mateix fort esperit imperial, envia a una franquista a explicar la Constitució espanyola. La senyora Cristina Ysasi-Ysasmendi Pemán, néta d’un militar colpista i un insofrible “vate” feixista, té la missió de contra programar la labor exterior de la Generalitat. La pregunta de com entendrà la Constitució una franquista té fàcil resposta: molt bé. En part, la van redactar els mateixos franquistes i el que no ho van fer, no l’apliquen, llevat de poder asfixiar als catalans.

Que la missatgera sigui una franquista i, probablement, per això mateix, una incompetent, és aquí accessori. L’increïble és que el govern trametre funcionaris (com si no bastés amb els diplomàtics de carrera destinats en l’exterior) a explicar la seva versió de partit (doncs “Doña” Cristina és, primer de tot, una funcionària del PP) de la Constitució espanyola. I, així, caigui en el parany d’internacionalitzar el conflicte que és precisament el que els independentistes volen. Sense adonar-se, a més, que els auditoris, per regla general, fan més cas a les visions crítiques dels problemes que a les oficialistes. I com a tots els franquistes, uns veritables negats.

Al seu torn, el PSOE ha tret a la seva recent reincorporació, Margarita Robles que, per haver viscut i treballat a Catalunya, té una sensibilitat major i potser és capaç de redreçar les barbaritats imperials del molt madrileny Pedro Sánchez. Com a jurista experimentada també se suposa que sabrà filar fi i fer digerible la posició unionista a ultrança del PSOE. Proposa Robles reformar primer la Constitució en un sentit federal i fer després un referèndum

Amaga Robles doncs no crec que ho ignori que és impossible que pugui fer-se aquesta reforma constitucional amb les majories que hi ha i segurament hi haurà en les càmeres. Segueix ocultant Robles quin fora el contingut d’aquest referèndum català, si d’autodeterminació o d’un altre estatut. D’aquesta forma la seva posició és menys guarter que la del PP; fins i tot menys que la del secretari general del PSOE, però segueix sent llastimosament allunyada de la situació actual a Catalunya.

Finalment, els anomenats “emergents” de Podem, això és, els aspirants a dinàstics espanyols en substitució del PSOE, vénen a dir el mateix que Robles: referèndum pactat amb l’Estat. De moment, diuen amb Robles, segons la legalitat vigent, no pot fer-se, però deixeu que canviïn les coses, que nosaltres pintem alguna cosa i ja veureu com ho fem. Torna a ser tan fals com el discurs de Robles per dues raons: 1a) no és veritat que la legalitat vigent impedeixi de fer el referèndum. La legalitat vigent no impedeix res. El que ho impedeix és la voluntat política contrària del govern i de l’oposició. 2a) no fa falta esperar a més eleccions. Si de debò Robles i Podem recolzen un referèndum a Catalunya, que ho reclamin ja.

Una vegada més, els unionistes no semblen entendre el fons de la qüestió. Est és que ni els indepes catalans ni ningú en el seu sa judici en aquestes circumstàncies, admetria una situació en la qual Catalunya, els seus drets i llibertats, segueixin estant al albor que una altra majoria absoluta parlamentària torni a portar al govern central a una banda de corruptes obstinats a fer que Catalunya involucioni. Decidits a sotmetre-la i seguir esplotant-la com fan amb la resta dels territoris de l’Estat.

La transició va ser moltes coses, segons qui parli d’ella, però alguna cosa sí que semblava clar: es tractava de liquidar el franquisme. Aquest franquisme que ha renascut més obscurantista, centralista i corrupte que mai en 2011. Ara ja no és temps de més reformes cosmètiques. És temps que aquesta possibilitat no pugui tornar a donar-se.

Els unionistes espanyols farien bé a entendre d’una vegada que el problema no està a Catalunya, sinó a Espanya; que el problema no ho tenen els catalans, sinó els espanyols que, mentre no siguin capaços d’acabar amb aquest cadàver insepult, no sortiran del forat.
I la cosa és ben senzilla. Es comença per reivindicar la República, cosa que fan els indepes catalans però que cap dels tres partits espanyols esmentats s’atreveix si més no a insinuar

Ramón Cotarelo García..

.

.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s