REFLEXIONS COM A CIUTADÁ

REFLEXIONS COM A CIUTADÁ

10259748_240561996152153_7623442152899989183_n

A tots moltes grácies una vegada més per als vostres comentaris, que hem fan pujar el meu animo i la meva autoestima independentista, perquè veritablement, tot i sàpiguen el que es cou als fogons de la cuina dels nostres partits i les raons per fer una política fiscal diferent, humilment penso que manca certa discreció i molta “finezza política” quan es fan cometaris en veu alta, i davant dels mitjans de comunicació, això fa perdre moltes il·lusions, desenvolupa incertesa, angoixa i perplexitat.

Molta gent no comprem el distanciament que s’ha produït vers CDC i ERC, i que és reflexa amb declaracions, no necessàries, i contra-declaracions d’interessos oposats, molts de nosaltres no volem ni tampoc sabem reconèixer directament, el que hem de silenciar per no enfrontar-nos més encara a la CUP, a fi i efecte d’evitar distanciar-nos ara per al feixuc tema dels pressupostos, i tampoc volem haver de fer entendre, ni és convenient ara i aquestes alçades, parlar-del fet que CDC, no és un partit de centre, ates que són de dretes, per al que té de significat per tant els temes d’increment de l’IRPF, a tots aquells que guanyen, mes.

No poden en teoria estar d’acord, i que la CUP ho estigui veient des del cantó contrari, aquest és la problemàtica que esdevé quan els governs són el fruit de coalicions polítiques, sense tenir en compte les diferències ideològiques de cada una de les parts d’aquesta coalición.

N’estic decebut per què crec que quan el tema de la construcció de la República Catalana és a les mans dels nostres representants polítics, ens oblidem tot seguit que l’objectiu és aconseguir la independència, per gaudir d’un nou Estat, però per assolir aquesta majoria indestriable del procés, avui ja no colen, ni és de rebut, les entelèquies, identitàries, culturals, lingüístiques. Emocionals ates l’ofec de les nostres famílies, dels nostres infants, la mancança d’ estructures, que condicionen l’establiment de noves industries, llocs de treball, el greuge “Mater” de totes les mancances socials, el poder adquisitiu de les persones, la reducció de la seva capacitat conseqüent-ment de compra i l’afectació directe vers els mercats de consum, això no és res més que el peixet que es mossega la cua, la roda de l’Hàmster, que gira, i gira i necessita molt esforç, per no moure’s del lloc de la misèria en el fet que ens ha portat una política econòmica neó-liberal que ha ensorrat tot l’estat de Benestar, i l’economia europe, i les finançament’s, el valor afegit, és a dir tot allò que pugui crear riquesa per millor repartiment de la mateixa entre el nostre teixit humà “la ciutadania”, el punyent caos social produït amb l’austeritat inversemblant, que t’afectes col·laterals, Sanitat, Educació, Pensions, Serveis Socials, però és evident que sense ingressos i la generació de noves fonts d’increment dels mateixos, no és ni pa per avui, ates que és misèria per siempre.

Per aquest motiu crec i n’estic ben segur que si el poble no fá el pas, d’obrir la porta per sortir-nos d’un drama social, per entrar amb un camí, certament dur, i ple de sacrificis el que ens obrirà l’administració total i absoluta dels nostres recursos per nosaltres mateixos, és a dir esdevenir un Estat, Lliure i Sobirà, així ho varen aconseguir les Repúbliques Bàltics, i Kosovo, per dir-ne dos d’importants amb règims centralistes i repressius, el poble i les entitats i associacions cíviques i populars, un exemple clar i demostratiu n’es Eslovènia, el Poble amb la guia, la col-elaboració i ajuda d’unes associacions molt semblant a les nostres ANC, i Òmnium, (tenim en compte que Jurídicament un Partir polític és una associació) no hem d’oblidar que formàvem part de l’URSS, que no h sigut mai un país demòcrata, els partits han de tenir el seu paper al moment d’escollir els nostres representants al Parlament, però ara és el poble i sols el poble qui ha d’anar a cercar, el moment, l’objectiu, amb la participació de les entitats populars i l’ajuda dels partits independentistes, sense que aquesta esdevingui acceptar les seves idees, ates que ells són els nostres representants i han accedit al govern per la suma dels nostres vots, que reflecteixen la nostra voluntat i la sobirania del poble, i que per aquest motiu, cedim democràticament el mandat als partits polítics escollits per l’electorat.

Humilment crec que aquesta afirmació dels meus pensaments, pot portar-me a una situació punyent per a mi mateix i a una confrontació d’interessos, polítics contradictoris.

Crec amb la munió del poble, crec amb el poble, per al poble i del poble, i crec totalment que hem de ser el poble, qui prengui les rendes del camí definitiu per aconseguir la Independència, amb l’ajuda de tots i de tothom, però amb les idees i la participació absoluta de la ciutadania.

Gonçal Bayó i Canut

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s