MODESTA REFLEXIÓ SOBRE ELS PARTITS INDEPENDENTISTES HO SOBIRANISTES.

10259748_240561996152153_7623442152899989183_n

MODESTA REFLEXIÓ SOBRE ELS PARTITS INDENPENDENTISTES, HO SOBIRANISTES

El vinent mes de juny, i per segona vegada consecutiva, a Espanya, es faran eleccions legislatives, per al Congreso de Madrid, la repetició d’aquests comicis estatals, ens ha mostrat amb tota claredat el tarannà polític dels partits espanyols Constitucionalistes o Unionistes, de dreta o d’esquerra, com deia Josep Pla, tant se val, un com l’altre, amb respecte, a un subjecte polític de gran importància dintre del regne d’Espanya i Catalunya.
La defensa de les propostes electorals citades com incondicionals, per què s’hi ha acceptes com a condició innegociable el fet d’autoritzar fer un Referèndum a Catalunya per al Dret d’Autodeterminació d’un 36% dels diputats al Congreso, i la no acceptació d’aquesta condició per als restants grups polítics ha esdevingut amb una lluita caïnita, plena d’insults i escarafalls, amb el resultat de la pèrdua de més de quatre mesos i la negació per part de tothom a establir un veritable diàleg i consegüentment cap èxit amb les negociacions, amb massa línies vermelles i exclusions d’antuvi.
Aquest fet insoli’t dins de les democràcies europees, i desconegut al regne d’Espanya ara té de nou una actualitat rabiosa, i la pregunta torna a ser la mateixa, és veritablement, necessari, i imprescindible la participació d’uns Partits Independentistes al Congreso dels diputats, de l’Estat que  és volen independitzar?, la resposta va esdevenir de dos segments independentistes, però amb filosofies política diametralment oposades, el resultat de les votacions a Catalunya, va ser que un partit satèl·lit de Podemos, amb membres a la seva cúpula, defensors d’aconseguir l’autorització per fer un Referèndum consultiu a Catalunya, però sense qualificar de manera seriosa els objectius del mateix, i amb el resultat d’haver obtingut més vots que cada un dels altres partits a escala particular, si bé és cert que globalment tots dos van superar-los, i aquest dos si són totalment independentistes .
I aquesta és la reflexió (partint sempre de l’indefugible respecte per la llibertat d’expressió de tots els sers humans, i de totes les opinions polítiques), cal fer-se una pregunta, no és el mateix objectiu, la mateixa lluita, el mateix anhel i la mateixa voluntat d’esdevenir un País Lliure i Independent?, i no s’ha pogut veure i mostrat l ‘interessant paper que han fet, amb el factor de decisió dels partits espanyolistes, per formalitzar un nou govern a l’Estat espanyol?.
l’Independentisme català, doncs si així és i així sembla amb tota seguretat, per què la CUP,? no es planteja reconsiderar i acceptar que encara som malgrat tot membres obligats del regne d’Espanya? i que ens ataquen, mofen, sem’s riuen i insulten, i ignoren des de el Congreso espanyol.
Una gran majoria de catalans, i ho tenim molt clar que hem d’estar allí per entorpir, molestar, defensar i negar tot el que no sigui, la defensa dels catalans,  i de Catalunya, del camí cap a la Construcció de la República Catalana, i això és diferent si ho aconseguim els de dretes com els d’esquerres, ho els antisistema radicals?,  la resposta es rotundament NO,  cal tornar a pensar i defensar la sola idea, d’un País Nou demòcrata amb escreix, social, mes humà i just, amb una justícia lliure i independent dels polítics i de l’Estat?, i QUE PUGUÍN LA CIUTADANIA ESCOLLIR LLIUREMENT, LES OPCIONS POLÍTIQUES, QUE ESTIGUIN REPRESENTADES AL PARLAMENT DE CATALUNYA, PER ELS PARTITS, LEGALMENT CONSTITUÏTS?, que respectin les lleis aprovades de dalt a baix per al poble, al cresol de la diversitat i la pluralitat de Catalunya, com esdevindrà la Constitució Catalana.
Acceptem i reconeguem que sense la voluntat del poble, i l’esforç del partits catalanistes, no tindrem la Independència, de la mateixa manera, que sense tindre la Independència, de res ens valdran al poble els partits, que no entenguin, creguin i actuïn unilateralment i sense estar tots units, si això fou aixì i amb aquest cas de manera incondicional, mai els ciutadans ni Catalunya serem lliures ni Independents del regne d’Espanya, deixem al recó de les idees les motxilles carregades del partidisme, i prenem les bosses del Patriotisme per Catalunya.
Els meus respectes a tots els ciutadans i Partits catalans.
Salut i República companys
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s