UNIÓNISTES O INDEPENDENTISTES ?

UNIONISTES O INDEPENDENTISTES ? 

 

4768-europa-espana-cataluna_400px

El Procés català i la veritat del mateix, fins no fa gaire temps qualificat com una febrada, un mal son, i un cabreig que s’ esvairia tot seguit, no va voler veure que la voluntat i perseverança del poble, ha portat el tema a una altra dimensió, que la supèrbia del Govern no es podia imaginar que arribes mai, creiem més amb la feblesa de l’argumentació, que amb la força de la població.
Quan el Sr. Mas temps enrere va fer una declaració argumentant que les urnes ens donaran o llevaran les raons per voler la independència, la resposta immediata de la Sra. Soraya Sáez de Santamaria, va ser taxativa “la raó la donen el compliment de les lleis”, és a dir, això ens planteja una pregunta i un dubte, la pregunta és i la democràcia no compta per res?
Perquè les lleis ja les tenien amb la dictadura, però quines lleis justes o no, rumiades per protegir als ciutadans, o bé per protegir el govern i l’Estat.?
Això ens porta a la dicotomia següent, Legalitat o legitimitat, si ens atenim a conceptes purament Jurídics el Principi de Legalitat o primacia de la Legalitat, el podem interpretar-lo com que quan un Estat s’hi ha atent al principi de Legalitat els poders de l’Estat estarien sotmesos a la Constitució de l’Estat o a l’imperi de la llei, per aquestes raons hem rebut, tantes vegades la mateixa resposta, és i-legal, i va contra l’imperi de la llei, sense més explicació, ni raonaments, òbviament s’han oblidat de voler llegir i entendre els articles 92.1 i 150.2 de la Constitució espanyola que tan sovint mencionen.
” La Legitimitat la podríem definir de manera concreta com la coincidència de la Justícia, la validesa i l’eficàcia en una norma Jurídica que és la mida de la legitimitat “.
Evidentment també foren lleis legals, les que enviaven persones als camps de concentració alemanys (durant l’època del nazisme) i durant la guerra civil espanyola i la de Cambodja, amb les conseqüències de tots conegudes.
Però vull deixar molt clar,  que avui amb la democràcia imperant, i les lleis justes, no figurarien amb cap tractat ni codi civil, perquè ni foren justes, ni vàlides ni molt menys eficaç, si més no foren exclusivament repressives amenaçant i coaccionaries, la utilització d’aquests sistemes per aconseguir que la ciutadania sigui obedient és no sols i-legal ans i-legitima i antidemocràtica.
Malgrat les desqualificacions, les amenaces, els insults, la intencionalitat d’instituir la por als ciutadans ens ha dut a una situació quelcom diferent del que el Govern espanyol desitjava, ens ha donat un ant-virus en contra del poder de l’Estat, de les seves clavegueres de la por, i ara hem de reconquistar el nostre orgull perdut durant molts anys per culpa dels assetjaments i a les prohibicions que hem hagut de patir, ara tenim un objectiu que ens agermana a una gran majoria de diputats independentistes 72 al Parlament de Catalunya i de ciutadans que estem lluitant i lluitarem sense defallir, de forma i maneres cívica’s i amb Pau, per convèncer-ne molts més, Catalunya serà plural i diversa a on tothom i tindrà cabuda, no hem de mirar els seus orígens sinó les persones.
Per al contrari a Espanya i per segona vegada s’han de tornar a repetir les eleccions, per al fet vergonyós, que els quatre partits de més calatge nacional, solament han volgut defensar les seves postures partidistes, personals, narcisistes, i interessades amb desqualificacions, retrets, i insults cada dia i durant quatre mesos, d’Espanya i els espanyols, s’han omplert la boca dient-los, que l’interès d’aconseguir un canvi i un nou govern, no tenia més i millor motiu, que la unitat, la Constitució i la legalitat vigent i la grandesa del País, la veritat és que en cap moment han tingut la voluntat d’analitzar els resultats de les eleccions prop-passades, menysprea’n-los, i òbviament ignora’n-los i torpedina’n-los per l’odi que és professa’n els quatre grans partits, entre ells mateixos, una altra vegada més amb fet un mal judici, del que demanen amb els seus vots els ciutadans, per la manca de visió política i excés de supèrbia, dels polítics, així com l’endogàmia de la majoria del partits espanyols.
Ja ha arribat l’hora perquè els espanyols es preguntin a on anem?, amb aquesta mentalitat, quin esdevindrà el nostre futur i el dels nostres fills?; es fa evident i sense cap dubte, que Espanya necessita un canvi radical, que els actuals polítics i governs no volem ni saben fer per la manca de coneixements i la praxi amb el diàleg, d’arribar a la negociació per aconseguir l’acord i nomenar un President i aquest el seu govern, sortosament Catalunya si ha volgut fer-ho certament no ha esdevingut gens fàcil, però si hem tingut la voluntat d’arribar aquest punt vital, i amb una majoria Independentista, per primera vegada al Parlament català 72 diputats, i volem, i tenim tot el dret per fer-lo, un referèndum consultiu, per conèixer si els catalans demanen amb el seu vot l’inici del camí cap a la independència
El que ningú fora d’Espanya entén és que la quarta potència econòmica europea, la segona amb extensió territorial, i la cinquena amb població de la UE sigui una bomba amb espoleta retardada, que explotarà en el moment menys adient, per aquesta Unió Europea, d’interessos, i negocis, i evasions i blanqueig de capitals (l’actual President de la UE el Sr. Junker en sap i coneix molt d’aquest greu problema), demostra’n fefaent-ment la inviabilitat i la inutilitat d’aquesta unió tal com ara es coneix, 28 estats amb interessos particulars, i greus desavinences polítiques tant d’ordre interior com de la política exterior (recordem-nos de la guerra dels Balcans, d’Ucraïna, Crimea, de la vergonya actual amb els refugiats que no saben ni volem solucionar de manera col·lectiva i humana, com una Nació, ates que cada un dels 28 ha pres decisions contradictòries entre si i inhumanes totes elles).
Europa ha d’entendre d’una vegada per totes si no vol ser un esclau dels estats Units en tot i per tot, que l’única solució no passa solament per l’economia, ates que és vital per als més de cinc.cents milions de ciutadans europeus, la ja tan anomenada i oblidada Europa de les regions, un Estat federal, o confederal políticament parlant, unit, fort, democràtic, i ocupant dins del món civilitzat el lloc que li correspon com a potència Mundial de primeríssim ordre, lliure i sobirà.
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s