UNA MEMORIA HISTORICA EN UNA TAULA RODONA AMS INTEL-LECTUALS DE PRIMER ORDRE, KRYSTINA SCHEIBER I EL GRAN MESTRE RAMÓN COTARELO

UNA MEMÒRIA HISTÒRICA EN UNA TAULA RODONA AMB INTEL·LECTUALS DE PRIMER ORDRE KRYSTYNA SCHEIBER I EL GRAN MESTRE RAMÓN COTARELO.

10259748_240561996152153_7623442152899989183_n

Les persones que van acudir ahir a conèixer en viu i en directe a Krystyna Scheiber i Ramón Cotarelo, ho van fer convençuts de poder escoltar les seves experiències i opinions, res a veure amb l’atzar, si no amb el convenciment de poder saber i conèixer punts de vista un d’allèn les nostres fronteres (Alemanya) i l’altre de l’altiplà (Madrid) i nacionalista espanyol, però demòcrata abans de tot, tots dos molt qualificats, políticament, socialment i intel·lectualment, un veritable plaer.
Respecte a ANC, sempre he manifestat rotundament, que tot i pertanyent en ànima pensament i obra a aquesta entitat modèlica, jo personalment crec modestament, que som desconeixedors, gairebé totalment del nostre gran potencial tant en l’organització, com en la imaginació, serenitat, independentisme, i capacitat cognitiva, el poble confia en nosaltres, i nosaltres totalment, amb el poble tots ben units som invencibles, podem sumar a nosaltres molts dubtosos, als quals no han trobat respostes a les seves preguntes vitals, degudes al constant “emponzoñamiento”  per part de molts polítics, partits nacionalistes o constitucionalistes espanyols i a la vergonyosa utilització de las clavagueres del Estat espanyol en contra del País i de la nostra gent, a la destrucció de la veritat, amb la insídia, la mentida, l’insult, la institució de la por, l’intent d’enfrontament, mitjançant “Divideix i venceràs” aquests nacionalistes espanyols, sempre s’han caracteritzat per la por, al fet de témer-se, cinc segles després, esdevenir com els nous i actuals culpables del mateix que es va conèixer en una recriminatòria i vergonyant frase d’una Sultana al seu fill el Sultà Boabdil de la dinastia Nazari, per la pèrdua i lliurament de Granada als reis catòlics, en el seu comiat de la terra que van habitar durant més de vuit segles, !! Plora com a dona el que no vas saber defensar com un home!!, i jo li afegiria per actualitzar-ho el dia d’avui; “la qual cosa no vas saber defensar per ser un polític sense diàleg, amb un munt d’amenaces, i sense la democràcia com a bandera. Com el Sr., M. Rajoy, president “en funciones”, del govern espanyol.
L’any 1898 van sortir-se’n de la Corona espanyola, Cuba, Puerto Rico, i Filipines, per motius molt semblants i per la manca de diàleg i la utilització de la repressió, que va esdevenir amb una revolució del poble, amb l’ajuda dels grans terratinents espanyols i per culpa del menyspreu del govern espanyol i de les polítiques del President del consell de Ministres, Don. Antonio Cànovas del Castillo, abans de ser assassinat al País basc, així com l’ajuda subterrània dels Estats Units, i no crec que trigarà molt a fer-ho Catalunya, i amb això s’obriran més i més fronts d’independència, però aquesta vegada no llunyans i en altres hemisferis, aquesta vegada a la mateixa terra ibèrica, és a dir a l’interior del qual va ser el seu imperi, però l’orgull i prepotència, impedeix pensar, actuar i negociar per sumar, diu la teoria basada en l’experiència, que aprendre dels millors és el camí de la intel·ligència, de la diplomàcia i de la política dels estadistes.
Espanya mai ha volgut ni escoltar, ni veure, ni sentir-ne res dels Angle-saxones, potser a causa de la seva síndrome, de la perduda de l’Armada invencible, per la imperícia d’un monarca orgullós i prepotent, que va negar el comandament d’aquesta esquadra a un gran almirall, substituint-lo per un noble militar, però inexpert marí, rebutja’n, des de llavors, la seva cultura política i del bon fer de la majoria dels seus polítics, ells van ser capaços de crear una mancomunitat en espanyol (commonwealth en anglès) i amb diferents filosofies polítiques, com són Republicana, amb Nacionalistes diversos quant a ètnia, color de la pell, i cultures, llengües i hàbits com a membres actius d’aquesta mancomunitat i amb un denominador comú, el reconeixement de la reina d’Anglaterra com el seu cap d’Estat representatiu, Espanya un pseudònim del regne de Castella, solament ha sabut fer conquistes amb les armes l’engany i la traïdoria, i que mai ha convençut a pobles i nacions per haver-hi sempre utilitzat la raó de la força, oblidant des de l’any 1492, el reconoixement i  la unió de les diferents nacions  de dins la península ibérica, per part de  l’anomenat Imperi  espanyol.
Amb realitat;  de Castellà,  s’hagués pogut constituït la millor i major Nació del món, i no l’Estat Nació, que no va saber tractar i convèncer als quals van considerar-los com els seus súbdits i vassalls, en lloc de reconèixer-los i protegir-los com als ciutadans d’una Nació.
Gonçal Bayó i Canut

.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s