TOTHOM QUE TREVALLI PER CATALUNYA ENS ÉS NECESSARI.

TOTHOM QUE TREVALLI PER CATALUNYA ENS ÉS NECESSARI.

 

10259748_240561996152153_7623442152899989183_n

Apreuada amiga Nicol; fa ja molt de temps, que no veia cap escrit, ni comentari, ni gairebé participació a Facebook, avui ha sigut un dia de sort per a mi, una per poder llegir un article teu, ple de sinceritat i amb veritats indefugibles de la realitat, tu saps molt bé que malauradament per la meva generació i moltes altres després de la meva, no varen tenir cap possibilitat de fer els nostres estudis amb la llengua d’aquesta terra, no vaig a endinsar-me amb discussions bizantines, de quina és més antiga, i a on es parlava, i com es parlava una i l’altre, amb dues haurien de ser un patrimoni cultural que ens enriqueix a tots els habitants de la península Ibèrica.
Ben és cert,  que gràcies al caràcter conqueridor dels espanyols (forjat amb la lluita de 8 segles amb els àrabs),  per aconseguir les terres per ells conquerides als godes tribus procedents del nord d’Europa, que a la vegada i anteriorment, les havien conquistat als romans) la història a la península  li va donar el nom d’ibèrica per què els ibers varen ser el primers pobladors, estables políticament, del que avui coneixem com les espanyes, l’origen del nom Espanya ve segons els historiadors, del nom que els romans li varen donar a la península que va ser Hispania, però mai ha esdevingut iberia com a nom del País.
L’imperi espanyol va portar la seva llengua a totes les terres conquerides, el com i de quina manera, no és ara el moment de parlar-ne, però si reconèixer que la varen fer créixer l’ús d’aquesta llengua, fins als moments actuals arreu de gran part del món, avui podeu dir amb orgull que és una llengua parlada per més de cinc cents milions de persones, ben al contrari del català que sempre va ser menyspreat, prohibit i ignorat, a les terres ibèrica’s fins i tot a les terres gal·les, si s’ha mantingut, és exclusivament per la perseverança, i la voluntat a dins de les famílies catalanes que malgrat totes les sancions, càstigs, repressions, prohibicions i l’ús de l’endogàmia castellana, en contra de la ciutadania catalana, no ha desaparegut, si més no hem de reconèixer que a Catalunya és la més feble.

Curt i ras, la “Catalanofòbia” no va néixer ahir.

Per tant és per a mi un gran plaer llegir i veure els pensaments i les opinions de persones d’altres indrets de l’Estat espanyol, par-lar clar i català, i un agraïment per fruir d’una llengua que no és la vostra materna, veus com la teva, Nicol i la de l’Elvira Duran, ens enriqueixen i a mi personalment m’honora’n, perquè la veritat inqüestionable és que el català aquest ferit ací a Catalunya, per què no creix l’ús, i la seva facultat cognitiva és molt minsa amb comparació de la llengua espanyola, si ben és cert que l’entén un 78% de la ciutadania no catalanoparlant, esdevenen molts menys, els que la parlen habitualment; un 29,8%, i escaic arreu del principat, ara bé els catalanoparlants, un 98% de nosaltres parlem i entenem les dues llengües a la perfecció, i dins d’aquest conteste el 73% de la ciutadania parla i es comunica exclusivament amb la llengua castellana, no cal dir res més per fer-nos la idea reial i rigorosa, del futur amb paral·lel del-es dues llengües, ho deixo sense més comentaris, perquè no vull ofendre la intel·ligència dels meus conciutadans de llengua castellana.
Estimada amiga,  probablement tinguis molta raó quan dius que no és bo ni molt adient; per vosaltres els castellanoparlants, que persones d’aquesta llengua, als que els considero tan catalans, com tothom dels que ací vivim  i tenim la nostra casa i família directa, però pel fet de parlar i comunicar-se únicament amb Castella,  especialment davant dels ciutadans, i probablement sense tenir els coneixements indefugibles que dona el fet de fruir d’una formació i cultura necessària per a representar-vos als ajuntaments, o fins i tot al Parlament de Catalunya,  vosaltres creieu que no és un merito, ja que en tot cas i malauradament per a molta gent així o veuen i no ho entenen, obstant permetem que trenqui una llança en favor de la Diversitat ; i de la nostra pluralitat que a tots n’enriqueix amb tots els sentits de la vida en comuna a Catalunya i hem bé de poder compartir els sentiments d’un país que és de tots, i de pensar i creure, que tothom que vol treballar per Catalunya,  ens ajuda a no perdre  l’esforç de moltes generacions, compartides però mai dividides.
Aquest és un dels orgulls i patrimonis de tots els catalans,  que ho som tots, i que referma la nostra voluntat com a poble i la nostra dignitat nacional.
Nicol si tens interès et puc fer la remesa d’un article meu, publicat a qualcuns mitjans vers els greuges que Catalunya ha hagut de patir des de l’any 1714 i des de el tractat de nova planta de l’any 1716 fins a enguany, resté a la teva disposició.
Gonçal Bayó i Canut.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s