AMB TU VA COMENÇAR TOT, (2008, LA CRISI GLOBAL ARREU DEL MÓN)

AMB TU VA COMENÇAR TOT (2008, LA CRISI GLOBAL, ARREU DEL MÓN)

10259748_240561996152153_7623442152899989183_n

Amb anterioritat a la data fatídica d’Agost del 2008, al Món occidental, va viure la millor època després de la II guerra mundial, no havia escassetat de treball, els salaris eren més alts, i conseqüentment hi havia un major poder adquisitiu en les famílies, és a dir circulava més els diners tants al mercat de consum, així com el immobiliari, amb compres de noves residències o inclusiu les de segona residència, aquest clima d’eufòria i permissió, no controlada i sense major pressió fiscal, ens va dur a la trista situació de la concessió (insisteixo descontrolada) del que després vam conèixer com els crèdits Subprime és a dir el crèdit fàcil sense amb prou feines garanties bancàries, i normalment en les hipoteques pel 100×100 del total de la compra de l’apartament, local, residències, etc etc. A Espanya es va conèixer com la “Bombolla immobiliària”.
Però uns anys abans la Sra. M Thatcher, primer ministra del regne unit havia canviat la política econòmica del seu país, ajustant-la al sistema neó-liberal, que va proporcionar l’entrada en breus anys d’una època de recessió gradual, perjudicant les rendes del treball (salaris) i en no gaire temps als mercats de consum, i això és un camí directe i segur cap a la crisi del sistema financer, la perduda de llocs de treball motivats pel tancament d’empreses, a causa de la disminució de comandes, per la falta de vendes en reduir-se el consum per la manca del poder adquisitiu de la ciutadania.
Resultat impagats, i declaracions d’impagament en tots els ordenis, ja que aquest efecte es reprodueix molt ràpidament, disminueix les inversions, una altra baula més a aquesta cadena que es podria descriure com el llucet que es mossega la seva cua, o la teoria de les fitxes del dòmino.
L’any 2007 i motivat per la crisi financera deguda als Crèdits Subprime, així com pels canvis de les polítiques econòmica globalment, és a dir mundialment, es va destapar una crisi financera, com no hi havia hagut des de la Gran depressió l’any 1929, motivat per això el quart Banc dels EUA. Que ja vènia arrossegant una sèrie de problemes financers interns, tals com subdividir-se en diferents entitats totes elles agrupades en altres empreses, així com compres i separacions des de l’any 1980, i la separació l’any 2000, del Lheman de l’American Express, aquest motiu li va portar a haver de dotar-se d’una autonomia econòmica pròpia, formant al mateix temps el Holding Lehman Brothers Inc.
Aquest tipus de dificultats i a causa de la crisi financera de nivell Universal, que va començar a manifestar-se de forma rotunda (com deia en paràgrafs anteriors) l’any 2007, els porta a l’acumulació d’enormes perdudes pels títols, a causa de tenir-los com a garantia hipotecària, ja en el segon trimestre va començar a tenir copioses perdudes de l’ordre de més de 2.800 milions de $; el que els va obligar a haver de vendre parts dels seus actius financers (6.000.milions de $) i aquest mateix any el 2008 i a la fi de setembre van perdre un 73% del seu valor en Borsa, a partir d’aquest moment la recessió és brutal, les seves demandes d’ajuda a altres entitats financeres, no van ser escoltades, ni van crear gens d’interès, la qual cosa; els va portar ràpidament a la fallida total i absoluta, fruit d’això i ajudat per la inseguretat d’una recuperació financera, en aquells moments, va ser la caiguda d’altres 25 entitats bancàries, la intervenció de moltes altres entitats financeres i bancs, l’últim trimestre del sinistre any 2008 de;  9  entitats més, i en aquest mateix trimestre la FDIC 54 noves entitats desapareixent en total varen ser 171 les entitats financeres, que va caure, la qual cosa va superar la barrera dels 100.000 milions de $, per primera vegada des de l’any 1994.
Conclusió, amb data del 15 de setembre del 2008, i a causa de la fallida de LHEMAN BROTHERS, va començar la crisi més gran econòmica global des del final de la GRAN DEPRESSIÒ DE L’ANY 1929, per què?
La Reducció de la seva expansió en hipoteques residencials, actius de lloguer, el canvi de la signatura i vendre una gran majoria dels seus dividends a la gestió del camp de les inversions, aquestes unides a moltes altres de mala gestió directiva van portar al quart BANC, nord-americà a la ruïna i a la seva desaparició total i absoluta, i a la resta del Món a una crisi que encara perdura, i perdurarà de no fer-se canvis radicals en la política financera neó-liberal i tornar a recuperar la política keynesiana, que ja va lliurar a Europa de la crisi posterior a la II guerra Mundial molt especialment a Alemanya i Japó, convertint-les en dues grans potències, de nou.
Tot això ens ha portat (ara parlo en l’àmbit estrictament d’Espanya), a la desinversió, als ajustos, a les retallades, a la falta de capitalització dels beneficis empresarials, a la disminució salarial a causa dels mals que han ocasionat les lleis laborals, l’aïllament i acomodament per la seva banda dels Sindicats, dels treballadors, davant les organitzacions empresarials, a la utilització al peu de la lletra de les polítiques ja citades, des de Brussel·les, i ordenades per Alemanya i el seu govern, que han reduït considerablement la circulació dels diners, a causa de la perduda en les famílies del seu poder adquisitiu, per salaris baixos, per la desocupació, i la falta d’ajuda administrativa, i financera, a les PIME, als Autònoms, a la creació d’ocupació sana, i bén retribuïda, no amb salaris tercer mundis-tas, ni incert, amb les seves conseqüències greus, falta de cotitzacions, per evitar anar disminuint en grau superlatiu, els fons de la Seguretat Social, i amb això un futur incert a Espanya del regim-en de les pensions, i dels més dèbils del teixit humà,  així com de les indústries en general, del Pacte de Toledo, avui totalment oblidat i inactiu, i per descomptat de l’avenir dels nostres descendents,  com és,  de la recuperació del que va ser i conegut com !! l’Estat del Benestar!!; d’això que van fer,  amb molta cura i molt bé per cert que al final va esdevindre,  en la destrucció del mateix,  per el govern del PP.
Amb aquesta majoria absoluta que els ha permès fer i desfer al seu lliure albir, i en favor dels seus interessos i de la institucionalització, de la mentida, la injustícia social, el mal govern, el menyspreu a la ciutadania, la supressió gradual de l’Estat de les autonomies, i la seva progressiva centralització del mateix, així com l’abús de l’ús del Tribunal Constitucional i del poder, la CORRUPCIÓ  mai vista en tan grans proporcions, ni en la UE amb el suport de tota la dreta, i dels grans capitals, els lobbys financers i l’Ibex-35 amb seu permanent en la llotja del Santiago Bernabéu, això és avui l’Espanya que alguns segueixen sense voler veure, malgrat que paguen les circumstàncies d’això, i que fins que Espanya, no perdi l’última colònia, la perla de la seva economia, les seves indústries, les seves exportacions, el valor afegit, la recerca i el desenvolupament de noves tecnologies que aporta Catalunya, i amb tres de les millors universitats de l’Estat, i el seu alt grau de aportació econòmica, no reaccionaran, i intentaran anar cap a aquest canvi tan necessari, a aquesta reconstrucció de l’Estat del benestar, a la supressió total de la corrupció, l’endogàmia, el narcisisme, i la supèrbia, i tornin a recuperar la felicitat de les seves gents, llavors és possible que algun dia reconeguin que amb Catalunya va començar, tot, el camí de la recuperació de l’Estat espanyol, en tots els sentits.
Si ens centrem a la nostra terra CATALUNYA, i reconeixent per part de tots, que les promeses de fer un referèndum vinculant a Catalunya per decidir el nostre futur polític com a catalans, no és ni més ni menys com el fet d’enviar una carta amb les peticions nostres als Reis Mags d’Orient.
Arribarem a la conclusió intel·ligent, veraç i possible que mitjançant la declaració d’independència, i la Construcció d’un Nou Estat, aconseguirem el que mai aconseguiríem seguint units i dependents de l’Estat espanyol, ni per descomptat aconseguir la administració per nosaltres i sense dependències de ningú, dels nostres recursos íntegrament, i amb això l’inici del camí cap a la sortida d’aquesta crisi, en tots els sentits, i no únicament econòmics, sinó com a ciutadans lliures amb seguretat, treball, i benestar social i feliç com és el cas de Dinamarca que novament aquest passat 2015, ha estat guardonat, amb el premi al PAÍS ON ELS CIUTADANS SÓN MES FELIÇOS.
No ho tindrem fàcil, ni sense sacrificis,serà dur però molt menys que els últims deu anys del segle XXI, tanpoc ens ho posaran facilment a l’abast de les nostres mans, haurem de lluitar sense defallir, amb civisme i sense violència de cap classe, però tenir-ho per segur que tots units ho anem a aconseguir, i els nostres fills i néts ens ho agrairan en viu i en directe, !! ENS HO MEREIXEM I ELS ESPANYOLS TAMBÉ, ES MEREIXEN EL MILLOR.
GONÇAL BAYÓ I CANUT
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s