MONTORO EL ESPARTERO ECONÒMIC

MONTORO EL ESPARTERO ECONÒMIC.

10259748_240561996152153_7623442152899989183_n

Crec que ja ningú pot tenir dubtes, del futur que ens espera, demà mateix a Catalunya i als catalans (o repetiré milers de vegades a TOTS SENSE EXCEPCIÓ, és a dir el que ací vivim i treballem), faré una breu descripció, xantatge polític, ofego, retallades, més austeritat, més pobresa i misèria i molt especialment la destrucció de la democràcia, com  una eina indestriable de les relacions humanes d’un País.
Dit això en vaig a prendrem,  la llibertat de no donar xifres, ni en favor ni en contra nostre, sols la trista realitat dels augment dels greuges que Catalunya va reben amb el transcurs de la nostra historia, però ara el govern actual o amb funcions, coneix (malgrat que els hi costat d’entendreu que ja no són els temps del General Espartero, i per tant no poden estar bombardeja’n-nos cada 50 anys com ell preconitzava i havia fet) ni el Món occidental ho acceptaria, ni la UE. ho permetria, per tant l’any 2006, ja ho varen tenir clar i van posar tota la maquinària política, de partits i governamental, en el lloc del exèrcit a les mans dels financers i economistes del Ministeri d’Hisenda, però encara no obtenien els resultats que ells anhelaven Catalunya és un País, ric amb creativitat, i amb una modernitat impressionant, gaudint de gent molt capacitada, amb Universitats de primer ordre dins de la UE, i capdavanters a Espanya, la capacitat del nostre teixit industrial,  és i ha sigut de sempre un espill a on s’han mirat i es miren moltes nacions europees, per què en certa manera ens considera’n una de las gran referències actuals, (camps com la medicina, els trasplantaments, les instal·lacions hospitalàries, les clínicas especialitzades, la investigació dins del camp de la Biomedicina, la comunicació i la telefonia són qualcunes de les tecnologies que Catalunya desenvolupa amb tècnica de darrera hora.
És per tant evident que tot això precisa d’unes estructures, noves i efectives que permeti, un transport més barat i més rapit, de millores dels costos de l’energia elèctrica, i dels serveis en general i renovacions i empilaments constants de les mateixes, de poder dotar a les instal·lacions i polígons d’investigació (parcs científics i tecnològics) les inversions més adients tant en el personal d’alta qualificació científica, com amb els mitjans que els i són necessaris, vull dir  que ens es precís inversions de l’Estat, a part de la inversió privada (que tradicionalment ha esdevingut la majoritària des de sempre i molt especialment identificada amb l’inici de la revolució industrial a Catalunya capdavantera al regne d’Espanya), però per alimentar aquest cos ens del de tot imprescindible,  nodrir-lo de la sang precisa i aquesta sang no és ni més ni menys que els diners, tant de les aportacions per al treball de les persones, com de les taxes industrials, dels capitals, del beneficis declarats i legals, del comerç, de tot el que gira arreu del País, i en benefici de l’atenció i cura de les necessitats del poble, això que ho coneixem com els impostos o taxes fiscals, és a dir regim en fiscal que genera Catalunya i que és una part molt important deels seus recursos (malauradament els nostres recursos naturals), fa molts anys es van exhaurir, la majoria de les primeres matèries les hem d’importar o bé d’Espanya o bé de l’exterior, això és una part de les despeses que Catalunya té i que ha de pagar.
L’altra part la més important socialment parla’n es els serveis a la ciutadania imprescindibles dins de les societats civilitzades i democràtiques allò que avui coneixem i anomenem l’Estat de Dret, erròniament,  ja que la veritat jurídicament parlant, el Dret és dels Ciutadans, no de l’Estat i que són drets fonamentals,  de costos molt elevats i que tenen una gran relació amb la piràmide vegetativa de Catalunya (no és el mateix tenir més natalitat, i per tan més gent jove,  a la zona més amplia de la piràmide i al mitjá de la mateixa les persones amb edat productiva i reproductiva, i la darrera part la cúspide la gent de més edat i per tant jubilada) en lloc de tenir.la invertida amb el que això té respecte a les despeses per part de la Generalitat així com per les prestacions que gràcies a les aportacions fiscals que és facin per part de la ciutadania, sempre que les taxes d’atur siguin purament testimonials (baixes); per al contrari tot el sistema s’han ressentirà i tindrem consegüentment un període de crisis, que de seguir una política com l’actual tan llunyana de la utilització del sistema anomenat “Equilibri macroeconòmic o Keynesia” una mostra fefaent de la recuperació de l’economia en l’àmbit mundial després de la segona guerra mundial, i molt especialment a Alemanya i al Japó coneguda com el Plan MARSHAL,  i que amb aquesta ocasió no vaig a entrar amb explicacions tècniques, que ja he descrit moltes vegades amb articles meus i a dins del meu bloc.
Per tant els governs espanyols hi han substituït l’ús de les armes, amb el control centralitzat a Madrid dels nostres recursos (aportem el 95% de tots els que es generen a Catalunya) i això comporta un ús i un abús de la nostra economia, que ens obliga a acceptar un dèficit imposat per l’Estat, injust i pràcticament incompatible, malgrat que no tornem a fer més austeritat, menys despeses, que no siguin autoritzades per el el Ministeri d’Hisenda amb el criteri d’un personatge fred i contrari a les Autonomies en general i molt especialment la catalana, es a dir ras i curt “Intervenció de la nostre Autonomia” , a la vegada que creia una situació política d’enfrontament vers el govern de la generalitat i la CUP, per al tema de les atencions i obligacions socials que puguin restar malmeses, per aquest ofec que ens fa la recentralització de tots els poders que ens dóna l’Estatut de Catalunya, per la causa d’incompliment del dèficit fiscal ? que ens exigeix l’administració central (un eufemisme) que realment és un problema polític amb la empar de les possibles sancions per part del Tribunal Constitucional que no compleix la seva missió d’arbitratge, com diu la Carta Magna, atès que és part i no arbri’t del contingut de les lleis constitucionals, (voldria senyalar que aquest fet és Inconstitucional), per jutjar i impossar sancions, tenim el Tribunal Superior de Justicia.
Aquesta és la manera d’utilitzar la força per les normes de la legalitat, que no de la legitimitat, és adir utilitzen la raó per la norma en lloc de la norma per la raó, i la raó no és d’altre que el Dret d’Autodeterminació, o la negociació de la independència de l’Estat espanyol, emparada amb els tractats de les Nacions Unides, amb les sentències del Tribunal Internacional de Justícia de la Haya, i amb el suport de la jurisprudència vers aquest tema, així com no permetre’ns copsar els mateix sistema democràtic, del Canadà vers Quebec, o del Regne Unit vers Escòcia, raó no vull, no puc i és il·legal, com ens han dit 17 vegades als representants polítics de Catalunya.
Quina és doncs la solució al greu problema Espanya/Catalunya, l’autorització d’un referèndum a Catalunya, vinculant, i amb el compromís d’acceptació de els seus resultats per totes les parts, i tan aviat com es pugui?, que no ens enganyem més,  mai ens el deixarant fer,  o bé fer una Declaració Unilateral d’Independència (DUI),  per fer aquesta declaració no tenim cap nesessitat d’autorització tal com va fer palessa la sentencia del Tribunal Internacional de Justicia de la Haya,  amb respecte al cas de Kosovo, i que va ser admesa per les Nacions Unides, o bé que ens atorguin directament l’Estat espanyol la Independència ?:
Una altra vegada cerca’n l’enfrontament entre el govern i els governats, i entre el govern i els partits independentistes,  o sobiranistes, i els que volen el referèndum sota la legalitat constitucional,
Que hem de fer el poble, desobeir?, revolucionar-nos?, enfrontar-nos als agitadors neó-franquistes, de l’extrema dreta i provocadors?, deixar el civisme tan arrelat a la nostra terra, i que ningú vol ni desitja, i a més som contraris a tot acte de violència, no ara cal seny, calma, pensar, escoltar i no deixar de treballar, per aconseguir la munió de tota la ciutadania, i aixoplugar-nos sota el paraigües de les decisions del poble per aconseguir el dret de tot ésser humà a escollir el seu destí polític, per a ell i els seus fills, de forma pacífica, i negociada, i per altra part tenir la paciència suficient per actuar de manera profunda i radical al moment més adient per Catalunya, sense defallir i amb la seva ajuda degut a la seva irracionalitat per bastir un nou govern a l’Estat espanyol.
Nosaltres decidim, nosaltres hem d’exigir i nosaltres hem de copsar les màximes persones per dur-ho a terme i sense dubtes, el que el poble vulgui dir-nos mitjança de dornar la paraula als vots de la ciutadania
Gonçal Bayó i Canut.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s