REFLEXIONS VERS NOSTRE ECONOMIA I EL DEUTE INTERIOR I EXTERIOR D’ESPANYA.

REFLEXIONS VERS LA NOSTRE ECONOMIA I EL DEUTE (interior i exterior) d’EESCUT DE CATALUNYA

 

Estic totalment d’acord en els comentaris  sobre Espanya, tant en el factor econòmic, així com en el Polític, però el sorprenent, no per fals que no ho és, sinó per la consideració que se li pugui donar a aquests comentaris en el sentit de nous, i d’avui, molts companys catalans i experts en economia, hem exposat més senzillament, i des de fa ja uns quatre anys, el tipus de política econòmica obligada per la “Santíssima Trinitat”, l’FMI, el BCE, i la UE., és a dir la NEO-LIBERAL, els resultats salten a la vista en gairebé tota la zona del sud de la UE. el PP. el PNB, CiU, PSOE, CIUTADANS, tots ells han estat i segueixen sent culpables, d’aplicar amb els seus governs majoritaris, o no, aquesta política nefasta, i excloent, creadora de pobresa, misèria i desigualtats, i en camí de la supressió total de les prestacions socials, més necessàries i de major cost. Com s’hagués pogut esbiaixar la crisi?, que ja fa set anys, que ens destrueix, ens corroeix, i ens ha llevat l’estat del benestar.
En primer lloc havent-ne fet una correcta aplicació de les tesis econòmiques de John Maynart Keynes, totalment contradictòria a l’actualment empleada, en els mercats capitalistes i els països que els formen. És molt simple, no vaig a aprofundir, ja ho tinc fet en el meu bloc i escrit en el meu bloc i múltiples articles sobre economia, real, factible i precisa a Catalunya, a Espanya, i en tota la UE, amb la possible excepció d’Alemanya, per uns paràmetres molt diferents de la majoria de membres de la UE. (com són la Taxa d’Atur, Dèficit exterior, i interior, salaris, contractes de treball, prestació de crèdit barat i assumible a tot tipus d’Indústries, bonificacions en el cost de l’Energia Elèctrica a les PIME i als Clústers Industrials, la protecció a l’exportació, a l’alta tecnologia creadora del valor afegit, les seves infraestructures, necessàries i imprescindibles, i no fetes per conveniències ni polítiques, ni partidistes, etc., etc. podria fer un llarg recorregut sobre les conveniències, i les possibilitats diferenciadores d’Alemanya i la resta d’Estats de la UE.
Però com deia en paràgrafs anteriors, simplificaré en grau superlatiu els conceptes, de l’aplicació d’una teoria molt més liberal, a l’actual, anem a això:
*/ Primer mantenir les prestacions salarials d’abans de la crisi, amb els increments pactats cada any relatius com mínim a l’IPC, però en cap cas disminuir-los o rebaixar-los, per què llavors els Diners circula menys als mercats de consum, és a dir el consum baixa en proporció a la pèrdua del Poder adquisitiu.
*/ Segon la falta de consum, comporta, pèrdua de producció de productes, per manca de comandes, això significa perdudes dels actius empresarials, beneficis, i falta d’inversió sempre feta en el sentit binari de cost/beneficis, que no n’hi ha si no es produeix i es ven el producte.
*/ Tercer ajust de plantilles, tancament possible d’empreses, conseqüència, treballadors a l’atur, increment de la taxa i de les prestacions socials d’ajuda als aturats, disminució de les cotitzacions tant per l’empleat, com per la indústria que ho contractava, això és menys prestacions socials, inversions en els temes socials, educatius, sanitaris, sempre tots ells impliquen perduda de llocs de treball, il disminució en més o menys temps del regi-men actual de Pensions de tot tipus, increment de dèficit, dels interessos a pagar, perduda del PIB, a causa de l’alta taxa de DEUTES DE l’ESTAT espanyol, que naturalment repercuteixen en les Autonomies (quan n’hi havia, ara s’han pràcticament acabat de fet, encara que figurin de facto), (maquillatge polític), per tant i sense ser premi Nobel, alguns economistes creiem i estem convençuts, que amb una millora de la política econòmica, l’eliminació dels ajustos, i l’austeritat innecessària i pensant en el bé de la ciutadania i la fortalesa de les polítiques industrials creadores de riquesa, nacional i de llocs de treball, i no solament i gairebé exclusivament en beneficis del capital. de la Banca (aquesta és la manera d’assegurar-se el cobrament del DEUTE existent de gairebé tota la UE, amb la Banca Internacional, per complir amb les exigències dels creditors i evitar la por a la morositat, o la renegociació del DEUTE a molt més llarg termini), amb la incertesa que pugui ser liquidada o com en el cas de Grècia, la seva negació (fallida) al pagament del DEUTE contret, sense oblidar-se en cap concepte dels grans grups empresarials, de la borsa i de l’interès dels diners (beneficis i més beneficis) unit a un repartiment just de la riquesa nacional, com és fa evident i es reconegut en tots els nivells seriosos, del Món occidental i especialment europeu.
Per aquest motiu molts de nosaltres som independentistes, perquè Catalunya no té DEUTE EXTERIOR, el DEUTE el té ESPANYA, com també tenen un dèficit etern amb Catalunya, reconegut pel Ministeri d’Hisenda, en més de vuit mil milions d’Euros (segons ens diu el Sr. Lafuente) sent malauradament que en realitat és de més de 16.000. Milions d’Euros anuals,
El DEUTE és de ESPANYA, ja que a Catalunya no se li ha permès, pel Govern espanyol, el poder finançar-se i  recórrer al crèdit exterior, això significa el reconeixement com a DEUTOR davant els creditors Internacionals l’ESTAT ESPANYOL, la qual cosa vol dir que si aconseguim la Independència, formaria amb les negociacions Hispana-Catalana, com a part dels actius i els passius que caldrà negociar amb l’Estat espanyol, així que gens d’espants.
Ara bé no podem oblidar que Catalunya està intervinguda pel Govern espanyol, és a dir, tenen la clau de pas dels nostres diners, que administra l’Estat, i ens impedeix administrar-nos i gestionar -nos els nostres recursos fiscals, industrials, i comercials, i acceptar les seves polítiques econòmiques i financeres, dient-lo de forma més planera, ens condiciona totalment, el nostre desenvolupament en tots els aspectes, per poder arribar a ser el tipus de País així com aconseguir recuperar l’Estat del Benestar i la felicitat que tenen els països citats en paràgrafs anteriors en aquesta reflexió (per exemple Dinamarca considerat de nou aquest any el País més feliç del Món), per aquests motius, i units als greuges constants, a la nostra cultura, llengua, història, necessitem lluitar pacíficament, però ordenament, i cívicament amb la màxima Unió possible, sense oblidar-nos mai de continuar tenint i respecta’n, com a nexe comú tota Catalunya la diversitat, i la Pluralitat de la nostra ciutadania, per poder arribar aconseguir la independència de l’Estat espanyol.
Gonçal Bayó i Canut
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s