DRET D’AUTODETERMINACIO ( Dret a Decidir)

EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ (Dret a Decidir)

Motiu cabdal, per la no coalició dels Partits d’Esquerra espanyols10259748_240561996152153_7623442152899989183_n

Tornem a sentir parla’n una altra vegada de l’anomenat EL DRET A DECIDIR, que realment és un eufemisme del DERECHO DE AUTODETERMINACION, ara és en boca de Podemos amb més força que mai, atés els enfrontaments que amb aquests moments estan tenint els quatre partits més votats a les darreres eleccions del passat desembre del 2015, i un dels motius que els divideix no és ni menys ni més que, la exigència per part de Podemos, per formar coalició i govern amb els altres forces d’esquerra, el Dret en qüestió, que esdevingui vinculant, que es faci a Catalunya (cal fer aquesta matisació) perquè els unionistes i constitucionalistes espanyols, volen fer un referèndum a tota la ciutadania espanyola, i això, no es Auto-Determinació és a dir d’una manifestació publica i d’una resolució que determini el destí polític de les persones d’un territori, amb cultura, llengua, costums, historia diferents, així com les seves lleis pròpies les quals no són aceptades i respetades per que depenen d’un altre Estat, sigui o no un Estat democràtic, per al contrari el fet de votar tota Espanya, per decidir el destí polític dels catalans esdevindria amb ALTER DETERMINACIÓ, que és la voluntat imposada de persones diferents, que viuen en Mons distints, dintre del mateix Univers.
Veiem aquests dies discussions entre polítics sobre el sentit que se li ha de donar, al referèndum sobre Dret a Decidir, uns pocs ens volen condicionar, sota els punts de vista dels seus partits polítics, sobre el significat de la pregunta en qüestió.
Jo com a ciutadà del carrer, ho veig més simple i fàcil, m’atinc als següents punts:
Al ICCPR Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, així com al DUDH, Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, així com als Articles: 10, punts 2, 92, punts 2, 94, punts c, i al 96, punts 1 i 2, de la Constitució Espanyola. Crec que tant l’un com l’altre, especialment al primer en el seu article 1r i al punt 3r, ratificats per Espanya l’any 1977.
El dret inalienable de tots els pobles a la lliure determinació, i en virtut d’aquest Dret, a establir Lliurement la seva Condició política.
Per tant, sota el meu humil punt de vista, no fa falta que els nostres polítics segons l’òptica del seu partit, mai sota l’interès del país, discuteixin com ha de ser el “leitmotiv” del referèndum, la raó del mateix ja la tenim i a més és Universal, la Independència, la Sobirania i la consecució després de 300 anys de colonialisme de tornar a ser una nació lliure i demòcrata, recuperar tot el que ens van prendre, fer una Constitució nova i moderna de l’home per l’home i per a l’home, i compartir Ibèria amb les altres nacionalitats que són els nostres veïns, amb bona voluntat, col·laboració i Pau.
Ens diuen que no està previst a la Constitució,  i que es ilegal, que ho ha d’autoritzar el Govern, és cert i per majoria absoluta al Congres de Diputats, així com al Senat espanyols, ¿què no és legal? ¿perquè ho autoritzà Canadà per dues vegades i possiblement ho farà per 3a vegada? ¿perquè ho autoritzà G. Bretanya l’any 2014 a Escòcia?, és que les lleis dels seus països no protegeixen la Unitat del país, sobretot en G. Bretanya, per excel·lència país imperialista, on n’hi hagi ho ¿realment és per la voluntat política i demòcrata totalment negativa del govern espanyol?, així com dels partits unionistes.
Els acords i tractats signats tenen un pes no solament en l’opinió pública, sinó que s’expliquen en el camp Internacional.
Aquí preval la prepotència del partit que governa, la raó de la no raó de la majoria absoluta al Parlament i l’anticatalanisme demostrat amb escreix del PP, així com l’oposició del PSOE, C’s i PSC tots ells no deixen cap porta oberta, hem de tenir-ho molt clar que mai és produir-ran les majories absolutes, que siguin favorables a poder fer un Referèndum vinculant a Catalunya, creiem amb la bona fe de l’agrupació de partits amb Podem, però estic sorprès pel desconeixement, o la ignorància, d’aquests partits vers les possibilitats d’aconseguir de cap de les maneres possibles dins de les lleis espanyoles actuals i amb aquesta Constitució vigent, així que no maregem més la perdiu, i donem falses il·lusions a la ciutadania, que repeteixo “mai esdevindran possibles”, i cerquem solucions per poder fruir de la Independència, ¿Referèndum Constituent? ¿DUI?, els catalans tenim la veu o el silenci, per decidir-ho i també hem d’ acceptar les conseqüències de poder fer-ho.
Però nosaltres tenim tot el dret moral, legal i universal com a poble i com a Nació, a decidir el nostre futur i ho farem, perquè els governants poden tenir la força, però no tenen ni la raó ni gran part del poble amb ells. Volem fer el referèndum Constituent per poder triar Sí o No poder ser un Estat Sobirà, LA REPÚBLICA CATALANA
 GONÇAL BAYÓ I CANUT

PALINURO

Fragments d’uns extraordinaris articles, del mestre i acadèmic i un dels grans intel·lectual espanyols, En Ramón Cotarelo Garcia, que m’agradaria ens valguis a tots com autoestima després dels darrers comicis de l’Estat espanyol del 20/12/2015, tenim molt de guanyat, y quelcom a perdre, si no som ferms, constants, i valents per unificar els nostres criteris vers la consecució de la demanda d’una gran part de la ciutadania catalana, com és la Independència, així diuen els fragments de Cotarelo: .
En cuanto a las generales en Cataluña, todos los partidos catalanes que son sucursales de los españoles tienen clarísimo a) que irán a votar; b) que votarán por si mismos, las diversas formas del UNIONISMO, incluida la fórmula del referéndum que proponen los de EN COMÚ-PODEM porque, al margen de otras consideraciones sobre su autenticidad ( No es vinculante), no podrán conseguirla del gobierno español.
En cuanto a los independentistas catalanes, situación curiosa; los dos componentes de JUNTS pel SI (CDC y ERC) bajan de los 19 escaños de 2011 a los 17 de ahora. Pero de esos 17, nueve son de los republicanos (que multiplican por tres su representación), o sea del independentismo más radical. En los días pasados algunos propugnaban la abstención en estas condiciones por ser españolas. De haber triunfado esta posición, los independentistas catalanes no estarían ahora en la posición de SER LA LLAVE, la clau, de la formación de UN GOBIERNO EN ESPAÑA. Es en verdad, la ironía dentro de la ironía. A partir del próximo día 27, cuando la CUP finalmente se pronuncie sobre la investidura de Mas, podemos encontrarnos con una situación que ni Mefistófeles podía imaginar. Si Mas es finalmente investido, en Cataluña habrá un GOBIERNO CON MAYORIA ABSOLUTA y en España NO HABRÁ GOBIERNO ALGUNO.
Efectivamente, cabe un gobierno de coalición de la izquierda siempre que lo apoyen los diputados independentistas catalanes ya que PSOE, Podemos (y confluencias) y UP-IU suman los 161 escaños y solo llegan a 178 con los independentistas catalanes
Ramón Cotarelo García

Palinuro

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s