NO A LA MISOGINIA,  NO AL MASCLISME NO A LA COSIFICACIÓ, PARITAT, IGUALTAT I RESPECTE PER LES DONAS.12112109_1656723121241870_7824464666063590141_n-2

UNA RESPETUOSA REFLEXIÓ A TOTES LES 30 DONAS DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA I QUE PARLAVEN EN NOM DE TOTES,  I MANIFESTAN ELS GREUGES  QUE CONSTANMENT ESTÁN PATINT,  EL MEU RECOLTZAMENT A LA TOTALITAT  DE LES SEVES REINDIVICACIONS.
Avui he vist el Vídeo de la protesta que varen fer 30 persones del sexe femení, reindivicant la igualtat, els drets de les donas (que no han de ser diferents dels de l’homes, ni més, ni menys) la veritat fetes amb una cruesa, que no crec que s’hi ha apropi ni de lluny, a la vergonyosa realitat de la cosificació, que impera a tot l’univers sobre les donas, aquesta conducta no és patriarcal ni masclista, ans és la suma i sigui, de la misogínia, del masclisme i dels fal·lòcrates, tenint com a raó la estúpida creença de la superioritat fonamentada amb la força física.
Vestida i guarnida amb un anatema, incomprensible,  aquesta cultura tan vella com la mateixa creació dels éssers humans, i especialment estudiada per la cultura hel·lenística, perdura i s’ha transformat de manera encara més violenta al mateix moment de què les donas van obtenir a poc a poc i sempre després d’una lluita ferotge, qualcuns dels drets consideracions i respectes (malauradament no tots) de qualsevol ésser humà.
L’any 1976 Diana Russell va utilitzar per primera vegada el Terme “Femicide”  (Feminisme) davant del Tribunal Internacional sobre el crim-ens en contra de les donas a Brussel·les,  i l’any 1990 Jane Caputi fa una redefinició del vocable, definint-lo i catalogant-lo  com assassinat, per motius d’Odi, menyspreu, gelosia, o plaer, en definitiva el defineix com el!! Crim del Odi!!, fonamentat amb la misògina que és la rel del greuge que constantment reben les donas.
Aquesta xacra que forma part de la nostra societat, i que no sabem o no volem eradicar-la,  per al que es veu, és mostra més punyent, agressiva i injuriosa quan el ser humà de sexe femení, arriba o supera els estatus dels homes (Masclisme),  Jo he vist comentaris vergonyants vers moltes de les donas especialment dins de l’ambient polític, inassumibles i que en fan vergonya com a ser humà de sexe masculí, ignorar que la seva capacitació ens és igual, (menyspreu) quan estem veiem a les Escoles, Universitat’s i a l’ensenyança en general, el número notablement superior d’estudiants de sexe femení i els resultats i qualificacions que obtenen molt superiors als del sexe contrari,  i que dissortadament després no es veu reflectida amb l’àmbit del treball, ni molt menys amb els càrrecs de responsabilitat i direcció empresarial, ni social.
A la nostra cultura lamento dir-ho,  patriarcal i arrelada dins de la majoria  de la nostra  societat, dels negocis dels professionals i laborals, de la Política i de tot que el significa el poder fins i tot dins de la mateixa Iglésies, i en tenim una d’altre la matriarcal dins del nucli familiar, permetin de fer determinades coses que ja marquen poc o molt l’educació i el camí del futur, per exemple fomentem a les nostres filles a jugar amb nines, i jocs de caràcter més adient per una nena i totalment contraria a la d’un nen, abans li direm que ens ajudi a fer quelcom de tipus domèstic a una nena  que a un nen i fins i tot la majoria de vegades ignorem que tots els fills siguin del sexe que siguin i d’acord amb l’edat tenen els mateixos drets però també les mateixes obligacions, i així podria anar dient,  una per una i segons la meva humil opinió les diferències que encara es venen fent amb la educació dels nostres fills, està canviant la situació és cert, a poc a poc el desencadenant del canvi són els mitjans que ens dóna la incorporació de les noves tecnologies a la nostra societat, així com dels aparells per utilizar-les, i  que no fan cap mena de discriminació per l’ús de les mateixes a ningú, no tenen sortosa-ment sexe.
Estic totalment d’acord amb les seves reivindicacions, com a persona, com home, marit i pare de dues filles i avi de dues netes, que de sempre han fet esports que feien i podien fer els seus germans, i així ha sigut en tot i per tot, i per al contrari els nois cuinen, van al super, ajuda’n a las feines de la casa, a la seva dona i fan el mateix que ells excepció d’haver parit les netes i els nets. sempre estaré al costat de la raó, de la igualtat (o paritat) i podreu comptar amb la meva ajuda, perquè quelcom dia no gaire llunyà sols és diferenciarà  un ser humà d’un altre per els seus valors personals, i no per el sexe com malauradament,  ho fem ara
Voldría aclarir que conec a moltes d’aquestas personas políticament parlant, i que respecte els seu ideari polític, que no comparteixo totalment, i que no he dubtat en criticar-lo  amb ocasions amb certa duresa, però que en cap cas he tingut la intenció i ni la voluntat de ofender-les, i mai utilizo els insults amb ningú.
Gonçal Bayó i Canut

..

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s