¿GENEROSITAT POLÍTICA O ESTADISTES?

 

10259748_240561996152153_7623442152899989183_n


Voldria fer unes reflexions, del que avui s’ha vist al Parlament de Catalunya, amb l’acte d’investidura del President, deixaré de cantó les intervencions amb la mateixa cançoneta, res ha variat amb les seves al·locucions, són monotemàtics, però la cosa important han sigut les respostes del Sr. Puigdemont, als mateixos de sempre, no exemptes d’ironia, de contundència diplomàtica i educada, als tres Partits Unionistes i els que són uns somiatruites, han esdevingut, francament genials i que els ha deixat bocabadats i sense respostes intel·ligents, ni arguments per fer -na de noves per part de l’oposició, podem dir amb rotunditat que tenim un gran polític, bon comunicador, amb molt de coratge, i directe, això si amb una serenor, simpatia i carisma amb molt bons coneixements de les institucions. de País, i no té cap problema amb parlar-nos d’Independència, manifestar hi han veu alta i clara un!! VISCA CATALUNYA LLIURE!!, aquesta és la primera impressió que jo he tret d’un polític poc conegut a ” Can Fanga “, confio amb què el que tots hem pogut veure, es confirmi a la manera de governar a Catalunya i fer front a les amenaces i els poders de l’Estat espanyol, amb astúcia, mà esquerra, fermesa, sense defalliment ni cap classe de por, Europa i el Món Occidental no treu l’ull del moment actual a Catalunya i Espanya.
Dit això ens cal, reflexionar seriosament amb el que “han fet” els dos partits polítics, Junts pel Sí i La CUP, vull palesar l’admiració de tothom per la magnífica demostració de Generositat per totes les parts, i el reconeixement de l’intel·ligència, política i experiència de tots els que durant més de 90 dies així com el President en funcions, el MH. Sr. A. Mas, i junt l’altre Estadista d’ERC, l’Oriol Junqueras (segons la meva modesta amb opinió), l’acord aconseguit per l’estabilitat del govern, amb la manera de cohesionar les forces polítiques de JXS i la CUP amb les necessitats del Govern, a fi i efecte del fet que no pugui produir-se mai la pèrdua de la majoria al Parlament, i el manteniment d’un govern fort i cohesionat, que tan i tant preocupa les grans organitzacions empresarials, la Banca les empreses foranies, els inversos, i per suposat la seguretat jurídica, això havia sigut un motiu important de generació de dubtes, declaracions d’intencions gens engrescadores i un cert desanimo amb les classes més conservadores del País, tot això va ser degut a les llargues negociacions inversemblants al fet que els van obligar, fins ahir aquest grup de ideàs dogmàtiques i que tenen com nom polític La CUP, sense cap maduresa política, negociadora i raonable, això si carregats d’un cert menyspreu per la racionalitat del fet de voler construir totes i tots, un Nou País un Nou Estat la República Catalana, amb un eina indispensable per fer-ho la Independència, a la que conscientment boicotejaven, amb la defensa aferrissada de prioritzar primer els ideals de aquest partit antisistema., a voler entendre que no pot haver canvis vitals d’immediat sense el fet de ser independents. i tenir un Estat que ens doni la força i la igualtat per exigir i negociar amb els nostres contrincants, i poder gaudir de l’administració de tots els nostres recursos, i així poder fer les despeses i inversions socials necessàries que manquen als nostres ciutadans més dèbils econòmicament, eradicar la pobresa, la manca de treball, la fam i la misèria que els ofega actualment, per el fet de no tenir liquides sa financera i econòmica
Avui s’ha encetat el camí de la voluntat i el desig d’una gran majoria de catalans, per voler construir la República Catalana, tots junts i lliurement, hem pogut constatar el canvi que la CUP han experimentat amb el recolzament de la investidura del Sr. Puigdemont com a President de la Generalitat, amb unes condicions que els obligarà fins i tot a una reestructuració del seu grup parlamentari amb una retòrica diferent amb el to i un discurs més adient per tot el País, que és del que és tractava, i defugin de volgué imposar-nos un sistema polític, rebutjat a tot el món occidental, com són la radicalitat i la filosofia agrata, deixan ben clar que la CUP no renúncia de cap manera al seu ideari polític amb. si més no reconeixen la realitat de la situació actual, econòmica i financera de Catalunya, avui totalment intervinguda per l’Estat espanyol. .
Ahir com molt bé deia al MH. President en funcions, tota negociació te prèviament un estudi i calculo de costos, i de guanys, si analitzem el benefici obtingut del pacte en qüestió, veurem per actiu i per passiu i com arreu de tota Catalunya així com de tots els sistemes de comunicació, catalans, s’ha interpretat de diferents maneres, per el tant, no a avorriré a ningú torna’n a repetir tots els comentaris i opinions, vers el pacte obtingut, ja que són ben coneguts per tothom, ara bé res s’ha dit de com passa a ser la nova situació política a Catalunya, i que no és d’altre, que Tenim un ex-President, “de facto” però tindrem un President” de iure”, ja que el expresident romandrà tenint pràcticament el poder de decisió a les seves mans de posar la seva conveniència o no per col·laborar quan ell cregui adient, i deixa’n el camí obert per unes eleccions a la Presidència del nou Estat, a la que s’hi podrà presentar de nou, magistral demostració d’intel·ligència política d’uns homes excepcionals i uns grans estadistes, poliglotes, economistes, i molt experimentats polítics, amb una educació exquisit a i una gran intel-ligencia i intel·lectualitat, que com molt bé diu el mestre Ramón Cotarelo, no hi cap a l’Estat espanyol.
És evident que la situació d’incertesa ha desaparegut, i amb tota probabilitat recuperarem la fé la il·lusió amb el Procés no esdevindrà un “Suflé”, però torno a insistir amb el que he manifestat amb molts dels meus articles, es pot morir d’èxit, no val el abaixar els braços, i confiar amb què els nostres contrincants tinguin dificultats amb la seva cohesió política, o el nomenament d’un President del nou Govern, per la raó que tenim com a contrincant un Estat poderós, amb una voluntat clara i precisa de destruir el nostre camí per arribar a Ítaca, i nosaltres no podem tornar a caure amb l’error de no conèixer quins són els nostres seguidors i votants, ni els nostres possibles col·laboradors polítics, ni oblidar-nos mai de la diversitat i pluralitat de la nostra ciutadania, el 70% de la població és castellanoparlant i hem de tenir molt en compte que arreu de Catalunya, es parlen més de 200 i escaic h llengües diferents, i hem d’aconseguir apropar-los a nosaltres al País a on viuen, a on tenen les seves propietats, les seves famílies, els seus cercles socials, per varies raons, perquè són també catalans, perquè ens enriqueixen amb els seus coneixements, costums i amb la seva presència emocional, i humana, recordem les paraules de l’Oriol Junqueras, quan li varen fer una pregunta, punyent i discriminatòria del perquè el nostre primer candidat a les llistes del Parlament espanyol, parlava a els debats, normalment amb espanyol, i no amb català com se suposa que és el més adient i correcte de fer-ho per un Partit Català i Independentista com és ERC, resposta ben clara i contundent, si volem fer País hem d’adaptar-nos als canvis que es produeixen avui a la nostra societat civil, i perquè són possibles vota’ns que no poden permet ens el luxe de perdre’ls, si veritablement volen assolir la musculatura política per enfrentarnos amb total seguretat al govern de l’Estat espanyol, cal fer molta nova pedagogia per arribar al cim precís de la Victòria.
I una darrera reflexió, veiem com varen solucionar els darrers països el temes sempre conflictius de la seva Independència, Noruega, Finlàndia, Irlanda (EIRE), Islàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia, Kosovo, Crimea, Sudan del Sud, una gran majoria varen estar treballa’n de manera totalment secreta, per la construcció vital de les seves institucions necessàries per a qualsevol Estat Sobirà, i tenien traïdors a dins, i Estats ben organitzats, amb serveis d’intel·ligència eficients, dels Països que formaven part, i els hi van sortir i bé, així com també teníem problemes identitaris, dins de les seves ciutadanies partits nacionalistes, no independentistes, i comunistes, però van saber treballar per aconseguir convèncer-los i fruir d’ unes majories indiscutibles , ¿Com?, amb una pedagogia intel·ligent i pensada per treure’ls els dubtes que tenen, aclarir conceptes, treure’ls la por a el desconegut, a el que és nou i diferent a el que ells coneixen, integra’n-los com a ciutadans, d’ien-los de manera fefaent i rigorosa com o farem i els pros i les contres, els costos que haurem d’assolir per la independència per millorar la nostra qualitat de vida, així com les avantatges, i la seguretat del futur, molt especialment als més conservadors, gent gran, pensionistes, i classes mitjanes.
Ara és l’hora d’anar més que mai units, per una raó fonamental comencen la construcció del futur de la nostra gent i dels nostres fills i néts, i tenim uns extraordinaris polítics, quelcom coneguts almenys dos d’ells, i sorprenents el que no havien sortit mai abans com a capdavanters al terreny polític i en primera fila, jo demano ens dispensin de l’error comes per la malfiança en vers de la classe política en general, catalana un capital que a Espanya és molt difícil de trobar-lo ajudem-los a la vegada que els hi exigirem, com deia el MH-Sr. C. Puigdemont deixaria la pell per Catalunya i el seu poble.
Autor: GONÇAL BAYÓ I CANUT
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s