” HO TENIM A TOCAR “

” HO TENIM A TOCAR “

 

 

10884576_325963930937676_642301572_n

L’any 2009, en Jaume Vallcorba i jo mateix escrivíem el primer llibre del CCN que portava per títol Les raons econòmiques de la independència. A la pàgina 205 escrivíem un text que, resumit, deia: “Per declarar la independència des del Parlament de Catalunya, es necessiten com a mínim 68 escons; en les darreres quatre legislatures (ara en podríem dir sis) els partits nacionalistes (CIU+ERC) sempre han sumat 68 o més escons. Si ells desitgessin la independència, ja l’haurien declarat. Segons les anàlisis del Cercle d’Estudis Sobiranistes, hi ha un 35% de votants pro independència, que, sobre un cens de 5,3 milions, suposen gairebé dos milions de votants. Per aconseguir la independència de Catalunya, cal mobilitzar aquests votants i engrescar-los amb un projecte sòlid i de futur perquè votin opcions independentistes”. En aquell moment l’unionisme no havia arribat mai als 1,5 milions.
Sis anys després, entre tots hem aconseguit allò que el Cercle Català de Negocis proposàvem com a fórmula per assolir la independència. Els asseguro que en aquell moment no ens importava gaire si Mas seria el líder (és clar que aleshores ho rebutjava per activa i per passiva), ni si Unió estaria o no dins de CiU, ni si es presentaria la CUP o si els socialistes es debilitarien com figuretes de fang.
De fet, ara tampoc no ens hauria d’importar gaire si ens creiem de debò que aquest procés neix de baix a dalt i que la força rau a la base. És evident que si volem anar més ràpid és molt important que l’experiència del MHP Mas no es perdi i que ell segueixi tenint un paper rellevant. M’atreveixo a dir que clarament la millor opció ara és que ell sigui president. Durant quant de temps?
Ell mateix, ahir al Parlament, es va treure un conill del barret que encara no havíem plantejat fins ara. Quant de temps necessita el procés a Mas per arribar al més ràpidament possible? Cal que hi sigui tots els teòrics 18 mesos? Seran realment 18? Passa res si ho deixa tot embastat en 10 mesos? Podem convocar eleccions en 10 mesos per aprovar ja la nova constitució i fer el plebiscit final sobre el procés constituent? Podríem fer-ho més ràpid, com reflexionava fa uns dies en un article jo mateix, per exemple el març del 2016 en cas que no hi hagi acord amb la CUP i es convoquin eleccions?
Per altra banda, quin paper tindrà l’Estat en la velocitat del procés? Ho accelerarà? Podrem suportar 18 mesos amb actuacions sobre les finances de la Generalitat, amb denúncies constants, amb ordres directes a les forces policials? Què passarà el 20-D? Quantes barbaritats es diran durant la campanya contra Catalunya, com reaccionaran alguns votants unionistes que se senten també catalans? Hi haurà nou govern o una situació ingovernable? Caldrà repetir eleccions espanyoles?
Mirin, moltes preguntes, cap resposta més enllà d’un “tant me fa”, ja tenim el que ens calia per assolir la independència, una majoria de diputats independentistes amb un mandat clar i un full de ruta acordat.
De debò, els recomano que es treguin la pressió de sobre; som a les portes de la independència del nostre país, ja només depèn de nosaltres, i el més interessant, fins i tot amb tots els interrogants que puguin plantejar i molts més, 72 diputats són l’únic veritablement important.
Tan important que, des del 28-S, pronostico que hi haurà un MOLT BON acord, justament gràcies a allò que el 27-S a la nit molts de nosaltres vam trobar a faltar: el diputat 63 de Junts pel Sí. Si en lloc d’anar a CSQEP, el diputat hagués anat a JxSí, avui tindríem president, però gairebé segur amb només 63 vots a favor i 10 abstencions. Quin missatge hauríem donat a la comunitat internacional amb 63 de 135?
Dilluns el diputat Baños va deixar entreveure que apostaven per una fórmula que posés al mateix vaixell els 72 diputats, no només els 62+2 necessaris per investir president; aquest dijous ha insistit de nou en aquest fet. Aquesta és la màxima força que podem assolir per tirar endavant el procés després dels resultats del 27-S; per tant, assolir-los seria una molt bona notícia. Si a això hi sumem la resolució aprovada de desobediència al TC, estem definitivament davant les portes d’un molt bon acord.
De cara a la comunitat internacional, hi ha una majoria qualificada de 72 sobre 135 diputats que recolzen una resolució de desconnexió i nomenen un president per fer complir aquesta resolució i, per tant, el procés. Qui sigui el president no és tan important; en dret internacional el que es valoren són els fets, no qui els porta a terme.
Tot i així, jo segueixo pensant que el fet que el president Mas es posi una pròpia moció de confiança en 10 mesos és com arribar a aquell punt màxim al que podia aspirar la CUP, juntament amb l’afebliment de la seva figura a causa de les tres vicepresidències.
Si ens atenim als fets, anem molt bé. Esperem uns dies més per veure si es produeix l’acord definitiu, però crec que ja estem a prop que es materialitzi, i que serà molt bo per assolir la independència de Catalunya.
Autor : Ramón F. Sabaté Ferrús
13 de novembre de 2015
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s