DRET DE RÈPLICA, A LES INJURIAS I MENTIRES DELS QUE NO CONEIXEN CATALUNYA

DRET DE RÈPLICA, A LES INJURIAS I MENTIRAS DELS QUE NO CONEIXEN CATALUNYA

 

VERSIÓ ORIGINAL I COMPLERTA

 

 

imagenes

Bon dia Catalunya, a un atac una resposta, que se vagon acostumant los d’allà i alguns d’aquí els que ès creuen uns messies                                                                                                                                                                                       ================================================================================================================

Aquest país que no coneixeu! (Dret de rèplica – Està en l’aire 09/27/2015 “Risc i el contagi separatista català”) – Traducció: Quico Romeu.
un mitjà de comunicació públic francès s’ha permès de tractar les eleccions autonòmiques que es van celebrar a Catalunya el 27 de setembre de 2015. El 28 de setembre de 2015, el programa de televisió del canal públic France 5, “C’est dans l’air” de Yves Calvi debatí sobre les eleccions catalanes del 27 de setembre sota el títol “risc català d’independència i de contagi.”
Si us interessa una mica la política Europea, no podeu ignorar que els partits en favor de la independència de Catalunya  (JUNTS PEL SI , I LA CUP )  van obtenir la majoria absoluta al Parlament de la Generalitat de Catalunya .
Aturem-nos un moment, per començar, sobre el títol . Risc i contagi … D’entrada em vaig pensar que estaven parlant de l’Ébola!
Sr. Calvi: com pot titular així una emissió pública francesa? Vostè va trepitjar a Voltaire i el seu “No estic d’acord amb el que dius, però lluitaré perquè tingui el dret a dir-ho. “
Sr. Calvi, quan un poble vota, al marge de la fortuna o no del resultat, és l’expressió de la democràcia. Les eleccions a Catalunya han tingut una participació històrica (77,44%) i sí, una mica menys de 2 milions de persones (1.620.973 per JUNTS PEL SI i 336.375 per CUP) van tenir l’audàcia d’exercir els seus drets com a ciutadans. Òbviament votar, expressar la seva opinió, si no s’ajusta a la de vostè, es tracta d’un risc, o encara pitjor, d’un contagi.
La llibertat de vot mai no serà una malaltia! La llibertat de vot mai no serà una malaltia! La llibertat de vot mai no serà una malaltia!
Vagi repetint que l’hi anirà bé i deixi entretant que el corrent de llibertat vingut d’un país que vostè desconeix, permeti que li refresquin l’humanisme i la fe en la democràcia que vostè sembla haver perdut.
Perquè sí, senyor Calvi, òbviament, vostè no en sap absolutament res d’aquest país que està renaixent davant els seus propis ulls. Aquest petit país no reneix de les seves cendres, si no de les amenaces i les privacions que durant segles ha rebut per part de d’Espanya i de França . Des de fa 300, anys exactament des de l’11 setembre 1714, Catalunya va perdre la seva independència sota les bombes duna combinació de tropes castellanes i franceses. Des de llavors, la seva cultura, la seva llengua i la seva gent són les víctimes d’intimidacions i violacions dels seus drets.

1.707 – Dissolució de les institucions i les lleis del País Valencià per dret de conquesta – Duc de Berwick 11 de maig, 1.707

1714 – La dissolució de la Generalitat de Catalunya – José Patiño, el Decret de 16 de setembre 1714

1715 – Prohibició de la utilització del català en l’administració i les escoles- Consell de Castella, 13 de juny de 1715.

1716 – Obligació que la justícia sigui només en Castellà – Felip V, Decret de Nova Planta, article 4t 16 de gener, 1716

1751 – Castigat a pa i aigua qui parli català – Article 10 del capítol provincial del dret de visita a les escoles religioses.

1768 – Prohibició del català a l’escola – Carles III a lal Reial Cèdula d’Aranjuez, 23 de juny, 1768

1769 – Obligació de fer els sermons en castellà – Decret del Bisbe de Vic Fra Bartolomé de Sarmentero 10 desembre 1769.

1772 – Prohibició del català als llibres de comptabilitat – Carles III el Reial Cèdula del 24 de desembre 1772

1773 – Prohibició de publicar llibres en català – Consell de Castella, Mapa 20 març 1773.

1779 – Els Catalans paguen més d’impostos que els castellans No se duda que Cataluña paga en tributos, aun fuera de las leyes de la proporción, mas que cualquiera otra provincia…” – Francisco Mariano Nifo, “Estafeta de Londres”, Carta Tercera, Madrid 17791779

1780 – L’escola, un mitjà per espanyolitzar – Comte de Floridablanca, Provisió del Consell de Castella, 22 décembre 1780

1801 – Prohibició del teatre en català – Manuel de Godoy, Instruccions per a la gestió de teatres i companyies fora de la Cort, 11 març 1801

1828 – Supressió del català en els documents de l’Església – Ordre del bisbe de Girona Dionisio Castaño, 16 d’abril, 1828

1857 – El català s’exclou l’escola pública – Article 88 de la Llei d’Instrucció Pública de Moyano, 7 de Septiembre, 1857

1862 – El català prohibit en els documents oficials – Article 25 de la Llei Notarial, 28 de maig 1862

1867 – Nova prohibició de teatre en català – Luis González Bravo, ministre de Govern, per la Reial Ordre 15 gener 1867

1876 – Abolició de la legislació catalana – Art. 75 de la Constitució 1876

1900 – A Lleida, el governador va prohibir el català a l’escola – Circular 667 del Govern Civil de la província de Lleida, 27 de març, 1900

1902 – Sancions contra els mestres que practiquen el catecisme en català – Article segon del Reial Decret de 21 de novembre de 1902, Alfons XIII i del ministre de la Instrucció Pública, Comte de Romanones.

1907 – Imposició del castellà – Miguel de Unamuno, al diari El Mundo, 2 febrer 1907

1915 – El català exclòs del Registre Hipotecari – Reglament de la Llei Hipotecària, 5 agost 1915

1919 – Les Corts espanyoles neguen l’estatut d’autonomia – Discurs de Francesc Cambó, al diari La Tribuna, Madrid, gener 29 1919

1923 – Dictadura Militar en contra de Catalunya (Prohibició de la bandera catalana, entre altres, amb penes de sis mesos de presó) – Reial Decret del President del Directori Militar, Miguel Primo de Rivera, Madrid 18 setembre 1923

1924 – El general Losada prohibeix “La Santa Espina” (És una sardana: una dansa!!) – Circular del Governador Civil de Barcelona, el general Losada, La Vanguardia, 5 setembre 1924

1924 – Detingut Antoni Gaudí (71 anys) per parlar en català, l’11 de sembre de 1924. (interrogatori de la Guàrdia Civil)

¿Cómo se llama usted?
Antoni Gaudí
¿Qué edad tiene usted
Setanta-un anys
¿Qué profesión?
Arquitecte
Pues su profesión le obliga a usted a hablar en castellano
La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua
¿Cómo se llamaba su padre?
Francesc Gaudí
¿Qué es eso de Francesc? SI usted no fuese viejo, le rompería la cara, sin vergüenza, cochino!
Jo a vostè no l’insulto i vostè a mis sí. Jo parlo la meva llengua…
1924 – Els professors de català expulsats de Catalunya – Juan de Urquía, governador civil de Girona, La Veu de Catalunya, 7 novembre 1924

1925 – Retirats els llibres en català dels infants – Reial ordre del ministre d’Instrucció Pública, 13 octubre 1925

1926 – Persecució dels docents que ensenyen en català – Reial Ordre, Madrid 11 juny 1926

1932 – El Diputat Unamuno nega l’opressió del català – Intervenció de Miguel de Unamuno Membre den el debat sobre l’Estatut, a les Corts, Madrid 2 juliol 1932.

1938 – Abolició del Registre Civil Català – Tomás Domínguez Arévalo, ministre de Justícia, 18 de maig 1938

1939 – Ocupació militar de Catalunya – Eliseo Álvarez Arenas, cap dels Servicios de Ocupación, 27 de gener, 1939

1939 – Supressió del català en panells i anuncis – Mateo Torres Bestard, Governador Civil de Tarragona 18 d’abril de 1939

1939 – El català prohibit als comerços – Eliseo Álvarez Arenas, cap de serveis per a Adults, 23 juny 1939

1939 – L’escola una eina “para españolizar” – José Junquera Muné, Inspector provincial, Barcelona 10 novembre 1939

1940 – Persecució de funcionaris que parlin en català – Wenceslao González Oliveros, governador civil de Barcelona, 28 juliol de 1940

1944 – El català prohibit en documents públics – Article 148 del Reglament Notarial Decret de 22 de juny 1944

1952 – “Vostè pensa que vam fer la guerra per convertir el’us del català en públic altra vegada?” – Felipe Acedo Colunga, Governador Civil de Barcelona, 1952

1957 – Obligació de traduir els noms propis catalans a l’espanyol – Art. 54 de la Llei del Registre Civil Reguladora de projectes, 8 juny 1957 … 2001 – El español nunca fue lengua de imposición sino de encuentro.” Traduction: L’espagnol n’a jamais été une langue imposée mais plutôt une langue partagée – Juan Carlos I, lliurament delsa remis Cervantes, 23 abril 2001

Hi va haver un moment, Sr. Calvi, en què Catalunya també incloïa una part que ha estat annexada per França. En aquesta part, França, ha exterminat l’idioma català, o almenys hi ha posat tot el seu cor, si es pot parlar de cor d’avant de tals actituds. Una mica d’investigació periodística li hauria permès averiguar que, encara avui en dia, a les parets de les escoles d’Aiguatèbia, Les Garrotes i el Conflent (Pirineus Orientals) hi segueix escrita la consigna: “Sigues net, parla francès.”
Sí senyor Calvi, al país dels drets humans, també s’inculca des de fa segles la submissió per tal d’eradicar una llengua, una cultura. Ja sé que els catalans no són els únics que han sofert aquestes humiliacions, però el major risc per l’estupidesa és el contagi, especialment quan es combina amb el menyspreu.
Durant la seva presentació, es va dir que els catalans eren racistes, més exactament que hi havia un component racista en la manifestació de llur desig d’independència.
Sr. Calvi, com s’explica que en aquest país que vostè desconeix, no sorgeix cap partit polític com el Front Nacional? Com s’explica que en el referèndum del 9 de novembre de 2014, els estrangers tenien dret a votar? Preguntis què en pensa el Front Nacional en materia del dret de vot per als estrangers?
Sr. Calvi, com s’explica que en aquest país que vostè desconeix, hagi reeixit una associació com  SÚMATE,  amb gent com Eduardo Reyes Pino (andalús nascut a Còrdova) o Gabriel Rufián Romero (nascut a Barcelona, fill i nét de Andalusos de Jaén i Granada). Aquesta associació de persones originàries de la resta d’Espanya, algunes de les quals no parlen català, es situen clarament a favor de la independència de Catalunya, comparant allò que han construït amb els catalans i el vincles entre els catalans i l’actitud d’Espanya respecte a la seva terra d’acollida.
Sr. Calvi, aquest país que vostè desconeix, des de fa anys està essent asfixiat econòmicament per Espanya per dues raons. Els permet finançar-se a través de Catalunya sense haver de reformar el país (veure el nombre de treballadors per regió, aeroports, carreteres i vies del tren fantasma), i sobretot per la voluntat de recentralitzar les competències econòmiques i culturals . Espanya es va negar a reconèixer-se com una nació de nacions. Espanya proclama a tothom que la vulgui escoltar que dóna suport a través del FLA a Catalunya, sense explicar el mecanisme que permet que, un cop cobrats els impostos (16.000.000.000 de dèficit fiscal anual per a 7,5 milions d’habitants) cobri l’1% a Catalunya per prestar-li els seus propis diners!. El cinisme fins al punt de l’asfíxia.
Sr. Calvi, si hagués treballat una mica de qüestió, hauria entès que aquest ofec econòmic és extremadament perillós, perquè com a resultat del deliri recentralitzador d’Espanya, el deute espanyol és, nominalment, només d’Espanya. Per tant, en cas de declaració d’independència de Catalunya, els catalans no estaran obligats per cap tractat internacional a assumir cap part del deute espanyol. Per tant, Espanya faria fallida immediatament. Intenti imaginar l’interès de França en el deute espanyol, perquè en aquest cas hipotètic, França ja no seria propietària d’un deute, sinó d’un dèficit.
Aquest escenari catastròfic només passarà si Europa fa oïdes sordes al desig d’independència dels catalans, permetent a Espanya a utilitzar el seu veto per impedir el retorn de Catalunya a la Comunitat Europea.
En termes de viabilitat econòmica, el problema és per a Espanya, que en impedir el retorn de Catalunya a Europa es trobaria un límit de l’espai Schengen a Catalunya, que és per on exporta a Europa el 80 % de la seva producció. La força de la geografia d’un país que desconeix, Sr. Calvi.
Parlem ara de l’ús de l’euro. Per quina extravagant raó, una Catalunya independent no pot utilitzar l’euro, mentre que molts països utilitzen el dòlar sense ser part dels Estats Units? Sr. Calvi, altra vegada, quí hauria d’haver treballat el subjecte.
Coneix a l’Economista Kenneth Rogoff, professor d’economia a Harvard, graduat del MIT i excap de l’FMI ? El 2011 va exposar que “una Catalunya independent seria dels països més rics del món.” Una observació compartida per premi Nobel d’Economia el 1992, Gary Becker Stanley.
Sr. Calvi, aquest país que vostè desconeix, té un ministre (Conseller) d’Economia en la persona d’AndreuMas-Colell (ex professor d’economia a Berkeley i Harvard)?
Sr. Calvi, sap que aquest país que vostè desconeix, té un professor d’economia com Xavier Sala i Martin (professor d’Economia a la Columbia University, membre del Buró Nacional d’Investigació Econòmica i del Centre d’Investigació de Política Econòmica, ex economista Banc Mundial i el FMI, i ara economista en cap del Fòrum Econòmic Mundial a Da vos)”?
Aquestes persones veuen un futur amb una sostenibilitat certa per a Catalunya. Sr. Calvi, vostè desconeix aquest país, però sembla que posseeix els requisits necessaris per a considerar la seva opinió, o la dels seus experts com a més realistes, espero que no afecti la seva reputació.
Sr. Calvi, durant el programa de referència, vostè també va negar la victòria total dels independentistes. Sr. Calvi, puc admetre que no sap un borrall d’aquest país, però és inadmissible que no hagi contrastat els resultats. És incompetència o deshonestedat?
En efecte, tant comtant vots com comptant escons, la victòria independentista és inqüestionable:
”Pel SI :SI: JUNTS PEL SI I CUP  sumen 72 escons d’un total de 135 ( 1.957.348 vots) = ” MAJORIA ABSOLUTA “
Pel NO: CIUTADANS + PP + Ciutadans + PP + PSC sumen 52 escons d’un total de 135 (1.605.463 vots)”__
Ni pel SÍ ni pel NO (només cal llegir les seves declaracions): Catalunya Sí que és pot (Ecologistes + Podemos) + Unió l de 11 escons d’un total de 135, (469.364 vots)
No cal ser medalla d’or per comprendre que no podem sumar al NO, els ni SÍ ni NO, els blancs, els nuls, o l’abstenció. En matemàtiques, sumem elements de la mateixa naturalesa, em sembla que s’ensenya a primària.
Finalment, un recordatori: el 9 de novembre de 2014, hi va haver una consulta popular (el referèndum havia estat prohibit pel Tribunal Constitucional espanyol), on va guanyar el SÍ. Si vol comptar vots, es fa necessari obligar Espanya a organitzar aquest referèndum sobre el model escocès. El què, senyor Calvi, és que la solució sempre ve a través de les urnes.
Dubte Escons VotsPerò una pregunta que em turmenta Sr. Calvi, d’aquest país que vostè desconeix, sap si la seva adhesió a Espanya es va fer comptant vots o escons?

Entretant, el tribunal internacional de l’Haia és perfectament clar en materia de declaració d’independència (http://www.icj-cij.org/docket/files/141/16013.pdf): res en el dret internacional s’hi oposa.

Pel que fa a la pèrdua de la ciutadania, aquesta desinformació va ser contradita pel mateix president espanyol (involuntàriament) en una entrevista amb el periodista espanyol Carlos Alsina, en directe en un programa de ràdio en un mitjà de comunicació espanyo i no pas català): http://verne.elpais.com/…/22/articulo/1442931255_127211.html
(Estalvio la traducció atès que la podem escoltar directament i ha estat àmpliament difosa. Nota del traductor)
Sr. Calvi, aquest país que desconeix, vostè l’ha insultat amb seus comentaris, i l’insto a honorar el seu ofici organitzant un plató on els independentistes catalans puguin respondre i debatre amb els pseudo- experts de vostè. A l’error o incompetència no hi afegeixi la covardia, i oferereixi el dret de resposta.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s